Fran Lagunas, Jordi Capdevila i Andrey Montero, integrants del Ram de l’Aigua, a la presentació d’Orgull. Foto: Ram de l’Aigua
L’associació del Ram de l’Aigua ha nascut per oferir activitats de tota mena perquè el col·lectiu LGTBI+ pugui socialitzar més enllà del sexe o de la festa, cosa que passa sobretot entre els homes gais.
Les activitats que organitzen van des de la cultura fins a l’esport, però també fan excursions i sortides a la natura. Tot plegat es gestiona de manera voluntària entre Instagram i Telegram. Les actituds LGTBI-fòbiques, és clar, no tenen cabuda en les seves trobades ni en els seus xats.
Com sorgeix el Ram de l’Aigua?
Va ser arran de dues situacions. Per una banda, hi havia un seguit d’activitats al voltant de l’oci LGTBI+ no nocturn que ja funcionaven perquè s’encarregaven d’elles persones individuals. Qui ho organitzava de tant en tant manifestava que, si se’n cansava, tot allò es perdria. Uns quants vam fer un cap de setmana de pluja d’idees per pensar quines opcions teníem i vam decidir muntar una associació per donar estructura a tot allò que ja estava passant i fer que passessin altres coses.
I quina va ser la segona situació?
En uns campaments queer ens vam adonar que ens calia fer xarxa dins del món marica. Es tendeix a socialitzar molt a través del sexe o de la festa, però quan connectes amb persones com tu fora d’aquests marcs, també et fa bé.
“En uns campaments queer ens vam adonar que ens calia fer xarxa dins del món marica”
Llavors, què és el Ram de l’Aigua?
Una associació sense ànim de lucre que és un punt de trobada LGTBI+. L’objectiu és fer xarxa i un entorn de cures perquè la gent no se senti sola a Barcelona. Volem que les persones del col·lectiu es trobin i tinguin una alternativa d’oci fora de l’oci nocturn i de suport mutu dins de la comunitat.
Quines activitats organitzeu?
Des de propostes culturals fins a esportives, però també excursions a la natura i convivències de cap de setmana. Les activitats que fem van des dels tallers d’improvisació, de costura o el club de lectura fins a les trobades de futbol, voleibol, pàdel o acro ioga, entre d’altres.
A les activitats d’exercici, jugueu per passar-vos-ho bé o competiu?
El que volem és trobar-nos amb l’esport que ens van robar de petits quan no ens passaven la pilota al pati de l’escola. Cap dramatisme al respecte, ho hem superat, però és així. Tenim poc esperit competitiu, ho fem des de l’òptica que també pots jugar malament. Al Ram de l’Aigua pots ser amanerat, lleig, gras, baix i venir amb tanga i sempre seràs benvingut. El que tenim clar és que no s’accepten insults ni actituds LGTBI-fòbiques.
Primer club de lectura del Ram de l’Aigua. Foto: Ram de l’Aigua
Quin és el vostre públic majoritari?
Nosaltres estem oberts a tot el col·lectiu LGTBI+ i així ho fem saber, però som conscients que majoritàriament som homes cis gais, possiblement pel que comentava abans, que no hem tingut espais de socialització fora de l’oci nocturn. Durant un cap de setmana mentre organitzàvem el Ram de l’Aigua un de nosaltres va dir “som un grup de mariques que no sabíem que ens necessitàvem els uns als altres”, i sí, és així.
I dins del col·lectiu d’homes gais, quina diversitat va a parar al Ram de l’Aigua?
Ens arriba molta gent de més de 40 anys que vol socialitzar més enllà de la nit, però també persones molt joves que no sabrien com conèixer gent i fer amics mariques més enllà de Grindr. Sincerament, qui ve, normalment és perquè s’ha quedat penjat en un moment de la seva vida, pel que sigui.
Alguna cosa que us hagi sorprès a l’hora d’organitzar les activitats?
No pensàvem que s’omplirien tan ràpidament. Cada cop que programem una activitat ben d’hora de cap de setmana, les entrades s’esgoten. També les excursions de muntanya. Al cap i a la fi, estem plantejant un lloc on socialitzar més enllà de sortir de festa. Podries pensar que un grup de mariques no renunciaria a anar a la discoteca per marxar a la natura, però aquí hi som. A nosaltres ens encanta sortir de nit, però igualment faltaven alternatives d’oci.
“Som un grup de mariques que no sabíem que ens necessitàvem els uns als altres”
I alguna activitat que hagi sorprès els participants?
El Ram de les Històries, per exemple, que és el club de lectura. Molta gent de 30 anys podria pensar que només els jubilats podrien participar en un club de lectura, però el tenim ple i la gent està molt contenta. Pensa que ens trobem un divendres al vespre i ens quedem xerrant fins a mitjanit.
Com valoreu l’arrencada del Ram de l’Aigua?
Molt positiva, hem tingut molt bona rebuda i acollida. Tenim centenars de seguidors tant a Instagram com a Telegram De portes enfora és molt gratificant. Tothom ens obre la porta i està molt predisposat a participar i col·laborar. Però també és cert que tots els organitzadors som voluntaris i estem treballant molt de manera intensa, és una feinada.
Per acabar, d’on prové el nom del “Ram de l’Aigua”?
És una expressió que ara està en desús, però que es feia servir per denominar als homes homosexuals. Catalunya tenia un teixit industrial potent i, dins les fàbriques, un dels rams era el de l’aigua, que era on es feien els estampats i es treballaven els tints. Es veu que en el ram de l’aigua hi treballaven sovint molts homes gais, i així va ser com “ram de l’aigua” va esdevenir sinònim de ser marieta.
Us heu apropiat l’expressió, oi?
Sí, agafem “ram de l’aigua”, que era un insult, i el resignifiquem per fer una cosa maca, i ens sembla genial.
Ariadna Zaehnsdorf: “El tango queer sorgeix del feminisme, de voler ocupar altres espais”
