Ariadna Zaehnsdorf (dreta) amb la seva companya de tango Keila Luciano.
L’Ariadna Zaehnsdorf, nascuda a la província de Buenos Aires, és ballarina i coorganitzadora del BCN Queer Tango Festival. La seva visió del tango passa per trencar els rols tradicionals i implica la llibertat de tothom per practicar-los sense judicis, tampoc de gènere.
Cada dimecres imparteix classes de La Despeinada Tango, conjuntament amb la ballarina Keila Luciano, a l’Associació Cultural L’Estranger, al Poble-sec. En les sessions dels dimecres hi ha classes multinivell i per principiants, però sobretot hi ha la milonga —un terme argentí per referir-se a la trobada per ballar tango, normalment dura diverses hores i té caràcter social—.
Tot i que aquestes trobades no es defineixen específicament com a tango queer, la seva manera d’entendre aquesta dansa fan que sigui un lloc segur i obert a tota mena de dissidències i on no hi ha espai per actituds masclistes o LGTBI-fòbiques.
Què és el tango queer?
És un concepte molt ampli per denominar un tipus de tango que ve acompanyat d’una deconstrucció del gènere. De fet, la dansa no hauria de tenir gènere. Al tango tradicional els rols estan molt marcats, al tango queer, en canvi, se’t preguntarà: “quin rol tens ganes de fer avui?”. Al cap i a la fi, engloba la idea del que som i del que no. El tango queer és un lloc de trobada on la gent se sent lliure i es pot mostrar tal com és.
Què implica?
Crec que és una revolució en si mateixa. És un nou idioma que et dona llibertat física i mental i et permet comunicar-te i connectar sense la necessitat de les paraules. A més, fem molts exercicis d’abraçades, que al final succeeixen entre persones desconegudes, això ja em sembla revolucionari, la gent se sorprèn.
“El tango queer és un lloc de trobada on la gent se sent lliure i es pot mostrar tal com és”
Com sorgeix tot plegat?
Quan vaig anar a la meva primera classe de tango, no era una opció que jo fes el rol de l’home, per exemple. Soc una dona, així que se’m va dir: “Posa’t els talons i fes això”. La idea d’impartir tango queer sorgeix d’aquí, del feminisme, de voler ocupar altres espais. Jo ara ballo els dos rols, també des de la militància de dir “cal saber fer de tot. Vull tenir el coneixement complet de la situació”.
Per què és millor el tango queer?
No sé si és millor, però hi ha més cures i menys competitivitat en aquest entorn. I això, com a mínim des de la nostra perspectiva, et fa sentir més lliure. A nosaltres ens és igual si vens amb brilli-brilli, ensenyant el cul, amb xandall, amb xancles o amb americana i pantalons llargs. Seràs benvingudi en qualsevol expressió de gènere i no t’encotillarem en un rol.
La ballarina Ariadna Zaehnsdorf
Quines altres convencions trenca el tango queer?
Per exemple, al tango tradicional normalment les parelles estaran conformades per persones de la mateixa altura. Al tango queer et podràs trobar una persona d’1,10 metres amb una altra de 2 metres. No segmentem de cap manera.
A banda de trencar els rols, què treballeu perquè sigui un espai queer?
Per començar, des de la militància feminista i la creació d’un lloc segur. Això ho fem treballant perquè la mirada que jutja no estigui present en les nostres trobades per part de cap de les persones integrants. Volem compartir plegadis i passar-nos-ho bé, també amb persones que vinguin del tango tradicional, però que vulguin experimentar.
“Nosaltres abracem totes les dissidències, és un espai obert on compartir, aquesta és la clau”
Què troba la gent al tango queer com per quedar-s’hi?
Nosaltres abracem totes les dissidències, és un espai obert on compartir, aquesta és la clau. Però mira, per exemple, venen moltes dones grans i ho fan precisament perquè volen sentir-se abraçades per un indret com el nostre.
Què hi ha en el tango, sense especificar, perquè trobi tants adeptes?
El tango és un viatge d’anada del qual ningú ha trobat la tornada. És increïble com un ball tan pròpiament de Buenos Aires, hagi pogut impactar d’una manera tan forta arreu del món. És el que deia al principi, no només ens trobem per ballar, també per trobar-nos. Es crea un mateix llenguatge tot i que no parlem el mateix idioma. No importa d’on siguis, en el tango trobaràs sempre una abraçada.
