“Reconèixer-me com a persona trans no-binària és el millor que m’ha passat. És alliberador, i tant. Valen la pena totes les pors. Em vaig treure un pes de sobre”, declara l’Enri Domínguez. El seu testimoni contrasta amb la idea errònia que la societat cisheteropatriarcal té sobre processos com el seu, que sovint es creu que són tortuosos, que destrueixen vides i aniquilen il·lusions. És ben bé al contrari. El que és angoixant és viure i expressar-se amb una identitat de gènere que no et representa i que t’oprimeix.
Totes les sigles del col·lectiu LGTBI+ han hagut de suportar el qüestionament, que s’expressa amb una pregunta tan senzilla com punyent: ‘Realment cal que ho facis públic?’. Darrere d’aquesta interrogació hi ha una frase amagada que fa encara més mal: ‘Vols dir que no ho fas per cridar l’atenció?’. I encara una altra que anul·la la teva legitimitat: ‘És una etapa, ja et passarà’.
La nostra societat comença a posar-se les mans al cap quan aquest reguitzell de preguntes va dirigit a posar en dubte l’orientació sexual. Ho tenim bastant superat. No passa el mateix amb les persones no-binàries que —amb l’excusa de no entendre què vol dir el terme— reben tota mena de faltes de respecte. No comprendre la identitat de gènere d’algú no justifica el menyspreu, és evident. L’empatia hauria de passar per davant.
Però, què és el no binarisme? L’Enri ho manifesta a la seva manera: “Vivim en un món binari que en realitat no ho és, i el gènere és un espectre. Per entendre’ns, als extrems hi ha ‘home’ i ‘dona’. El no binarisme és tot el que hi ha pel mig. Pot ser un punt fix, però també pot fluctuar, fins i tot depenent del moment vital”.
Cisheteropatriarcat: Concepte que es fa servir per esmentar el sistema social, polític i cultural en el qual l’home, cis i heterosexual exerceix el poder i té privilegis per sobre d’altres gèneres, identitats i orientacions sexuals. El terme posa el focus en el fet que hi ha un tipus d’home que, majoritàriament, ostenta aquest poder i conforma l’hegemonia.
Li Naomi Lladó Quer, que es declara persona no-binària, també explica: “És un terme paraigües per entendre la dissidència de gènere en la nostra llengua misògina. És moltes coses alhora. És un procés pel qual es deixa fluir el cos i la persona que hi ha al darrere. És una manera d’encapsular la fluïdesa del gènere. Per a mi, va a la contra del no binarisme haver de definir-lo. Fem servir aquest terme perquè la societat cis ens entengui”.
Al capdavall, pot haver-hi tantes definicions del no binarisme com a persones que l’explorin, en això coincideixen totis lis entrevistadis. Li Luc Cerverón, un noi trans no-binari, expressa que “cadascú dirà la seva perquè hi ha moltes maneres de viure’l”. Elli creu que “tothom explora el gènere, no només les persones no-binàries i trans, també les cis. Si preguntes què és un home o una dona, la resposta no és fàcil i tothom et respondrà una cosa diferent”. De fet, li Naomi fa un apunt: “Quan definim ‘home’ no ens ve al cap un senyor de 70 anys”.
Les experiències de cadascuni d’ellis són personals i diverses, però també hi ha punts en comú. Amb tot, hi ha quelcom que lis fa especialment singulars, estan en moments vitals ben diferents d’exploració del no binarisme, el que fa que els seus testimonis es complementin, però també es contradiguin.
Hi ha qui està en una etapa inicial i aquest és el primer cop que es presenta al públic amb el nom que li representa, com és el cas de li Naomi Lladó Quer. Pel que fa a l’Enri Domínguez, s’expressa com a persona no-binària en cercles privats i de confiança, però no a la feina, per exemple. I després tenim a li Luc Cerverón, que es fa conèixer com a noi trans no-binari inclús a les xarxes socials, però també en la seva quotidianitat. En tots tres casos, però, sempre prioritzen la seva seguretat i el seu benestar, que no es poden permetre perdre de vista.
Identitat de gènere: La manera amb la qual algú s’identifica independentment del seu sexe biològic i el gènere que li van assignar quan va néixer. De fet, es pot correspondre amb el gènere assignat o no. En el primer cas, es tractaria de persones cis. En el segon, de persones trans.
Segons l’Enri, la clau per explorar el gènere i el no binarisme és “escoltar-se i no negar-se”. I afegeix: “T’has de mirar amb ulls que no et jutgin i amb una mirada neta. Deixar-te anar i perdre la por. I compartir-ho, per tenir una mena de reconeixement. Tot i que no sempre es pugui, hem d’intentar fer-ho”. Dir-ho en veu alta, encara que sigui només a algú de confiança i no a tothom, no és necessari per validar el no binarisme d’una persona, però sí que és un primer pas ben útil per obrir-se al món.
Sobre la por, encara que l’Enri cregui que s’ha de combatre, elli mateix reconeix: “quan més sento que m’agrado, més por tinc que em passi alguna cosa”. No renuncien a expressar el seu gènere com volen, però patir per fer-ho és una de les seves realitats.
Li Naomí, per la seva part, explica: “Quan surto al carrer amb una expressió de gènere amb la que em sento còmodi, gairebé sempre ve acompanyada de la por. La meva defensa és caminar amb els auriculars posats”. Però amagar-se o rebaixar l’exposició no sempre vol dir sentir-se seguri: “Ahir anava vestidi amb roba que no hauria pensat que cridés l’atenció i tinc al cap cinc persones gravades que em van mirar malament”. Però no hi ha cap fórmula infal·lible perquè altres vegades no ha sigut així: “També he dut minifaldilles, no m’he tapat i m’he sentit completament alliberadi i tranquil·li”.
Cis: Terme que s’utilitza per a les persones que s’identifiquen amb el gènere que els van assignar quan van néixer. Cis seria el contrari de trans.
Li Naomi ha crescut educadi socialment com a home, vol que se sàpiga perquè s’entengui el seu viatge vital. “I amb els privilegis que això comporta”, assenyala. Potser per això té “facilitat per rebentar el gènere” que li van assignar quan va néixer, exposa. Durant l’entrevista s’obre i narra com a la infantesa tenia clar que de gran es diria Naomi, per l’actriu Naomi Watts. El que fa ara és referenciar-se en la persona petita que era i portar-la de la mà, un fet que defineix com a “preciós”. “Tenia una il·lusió per representar-me d’una certa manera”, sosté, i això és el que procura fer.
“La meva imatge no-binària passa per jugar i fluir entre els gèneres. Per reivindicar el gènere cal redefinir-lo i desdibuixar-se. Per mi, és empentar les pors que tenia”, proclama li Naomi. Amb tot, reconeix: “Encara sento que estic començant i em costa. Faig que el meu procés sigui hermètic. Em fa molta por obrir-me i veure cap a on fluix el meu cos”.
De totes maneres, li Naomi conviu amb un altre gran dilema: com s’explora el gènere. El dubte, que es podria estendre durant els anys, té veure amb el fet que es troba en una etapa inicial d’exploració del no binarisme, on encara hi ha moltes preguntes a respondre, però també hi ha una altra diatriba. “La imatge que represento és molt hipersexualitzada i hiperfeminitzada. Pateixo una gran síndrome de l’impostori. Trenco el gènere o el perpetuo?”, es pregunta li Naomi.
No té una resposta, i per això reflexiona en veu alta: “Hi ha una imatge estereotípica del no binarisme. Tinc molts dubtes i un gran dilema sobre com m’expresso. Crec que el que hem de fer és plantejar-nos-ho tot, cal que formi part del procés”.
Naomi: “Va a la contra del no binarisme haver de definir-lo. Fem servir aquest terme perquè la societat cis ens entengui”
Per sort, l’exploració tira endavant i li Naomi assegura: “Estic deixant de sentir-me malament per la roba que faig servir i com expresso el meu gènere, tot i que hi ha una part dins meu que es contradiu”. Els alts i baixos són un constant, però saber-los trampejar és un petit triomf diari.
Encara que el no binarisme es caracteritzi per la diversitat, és cert que hi ha una imatge estereotipada de qui s’hauria de sentir representadi pel terme. L’Enri, per exemple, manifesta que li fa certa ràbia que sembla que “totis les persones no-binàries són artistes”, o com a mínim aquesta és la representació majoritària que es troba a les xarxes socials. “El futur és que qualsevol persona en qualsevol gremi pot ser una persona diversa, sobretot pel que fa al gènere”, afirma.
En el seu cas, l’Enri té una família que es podria llegir com a tradicional. Té dona i dues filles adolescents, a qui va esperar una mica més per explicar-los-ho. Elli, però, és una persona trans no-binària. Pel que fa a la seva experiència personal, tenir autonomia econòmica i viure amb una parella amb qui hi confia han sigut clau perquè el seu procés d’exploració del gènere hagi sigut una mica més fàcil. De fet, va ser a ella a qui li va dir per primer cop.
Sobre el fet de fer el pas i definir-se com a persona no-binària detalla que “no és un moment, però ho expliques i pren cos”. El seu procés, després d’expressar-ho en veu alta, va ser bastant ràpid. Tenia pressa per fer-ho realitat.
Elli: Pronom personal neutre de la tercera persona que es fa servir per referir-se a les persones no binàries en català. Per altra banda, “li” serà tant l’acusatiu neutre del pronom de tercera persona elli, com l’article definit que s’utilitzarà com a forma neutra i no binària. L’ús d’elli implica adaptar, per exemple, la declinació de gènere dels adjectius i noms. S’emprarà la lletra i per indicar el gènere neutre o no binari d’una persona. Per exemple: entrevistadi, còmodi, totis.
La feina, però, és un dels àmbits que se li resisteixen per manifestar-se com a persona no-binària. Ja fa uns mesos que l’expressió de gènere de l’Enri és diferent de la d’abans, el seu entorn laboral se n’ha adonat. Després d’anys i panys treballant juntis és evident que són conscients que hi ha alguna cosa que ha canviat, però ningú no li ha dit res. “El silenci és dolorós i és un soroll continu”, sosté amb pesar. I tot plegat fa que no se senti ni amb cor ni amb forces de fer el pas i dir que és una persona no-binària.
Precisament, algú de la feina, però que no està en el seu dia a dia professional se li va apropar per dir-li que li agradaven les seves noves arracades. Va sentir una gran felicitat. “No ho estic fent malament”, va pensar. Un comentari amable, una manera d’apropar-se a algú, un detall. La validació i el reconeixement, al cap i a la fi. No són necessaris per legitimar, però sí per fer sentir bé a qui tot li va a la contra, a qui d’alguna manera li cal.
Pel reconeixement, hi ha un petit acte que d’entrada facilita l’apropament i que les persones no-binàries agraeixen. Es tracta de demanar els pronoms. “Quan et pregunten els teus pronoms el món no és tan complicat”, declara l’Enri. ‘Quins són els teus pronoms?’ serveix perquè et facin saber com volen que t’hi refereixis sense haver d’endinsar-se en qüestions personals. “Elli”, respondria l’Enri. “Ella, elli o ell, tant és”, contestaria li Naomi. “Elli o ell”, diria li Luc. Definir-se com a persona no-binària no vol dir que per força només voldràs que se’t dirigeixin amb pronoms neutres, pots voler combinar-los amb aquells que tradicionalment s’han associat a home i dona.
En realitat, la pregunta dels pronoms es fa des del respecte i no cal que només vagi dirigida a persones no-binàries. Més aviat, té encara més sentit quan en un grup amb molta gent la primera cosa que es fa és demanar els pronoms i que tothom digui quins són els seus, en igualtat de condicions i sense assenyalar a ningú. Després, és clar, cal respectar els pronoms de tothom i dirigir-se a les persones segons el que han expressat.
“A xarxes socials com ara Instagram o TikTok, la mateixa aplicació et permet afegir els teus pronoms com a part del teu perfil, al costat o a dalt del teu nom”
Si en una trobada amb més persones, però també en petit comitè, ningú fa la pregunta en un inici, és una bona idea expressar quins són els teus pronoms en el moment de presentar-se amb el nom. ‘Em dic Mar i els meus pronoms són ella’, comunicaria la periodista que escriu aquest text. Justament, també està bé dir-ho si no s’és una persona no-binària, perquè obre la porta i facilita el camí a qui per por o incomoditat no seria capaç d’expressar-ho en veu alta, però que si no ho fes, no es respectaria la seva identitat.
A xarxes socials com ara Instagram o TikTok, la mateixa aplicació et permet afegir els teus pronoms com a part del teu perfil, al costat o a dalt del teu nom. A altres xarxes on això no estigui integrat, es poden escriure els pronoms expressament com a part de la biografia, com seria el cas de X. Una carta de presentació que no suposa cap esforç, però que es tradueix en el fet que no només les persones no-binàries siguin qui s’exposen.
Pot haver-hi persones cis binàries que no acabin d’entendre perquè elles han de fer aquest pas, si ja són llegides com el que són. A banda del respecte cap a la gent no-binària, hi ha un tema encara més interessant i és el de per què hauríem de pressuposar que tothom segueix els patrons de gènere determinats per la societat i, sobretot, que aquests són inamovibles i innats.
Li Naomi declara sense pèls a la llengua: “Assenyalem el sistema cis i tot allò que representa perquè no és natural. S’ha de posar sobre la taula que en el no binarisme hi ha una reivindicació i generem incomoditat perquè posem la dissidència de gènere al centre”. Tant és així, que des del no binarisme se sosté que el fet de ser cis també és una construcció social, sobretot per tot el que implica.
Dissidència de gènere: Engloba totes les maneres de qüestionar i trencar el sistema establert respecte al gènere i les seves normes socials.
El binarisme és la norma, però no vol dir que sigui quelcom intrínsec a la condició humana. Li Naomi assenyala: “Existeixen altres realitats. La meva expressió de gènere és una decisió que jo prenc, però que un home cis vagi amb una expressió masculina, també és una decisió, encara que no li ho sembli”. Occident ha construït un binarisme que, de fet, no es perpetua en altres societats.
Tal com deia li Luc a l’inici d’aquest reportatge: “Tothom explora el gènere, no només les persones no-binàries i trans, també les cis”. Elli també sosté que es tracta de “conceptes socials”.
Sovint no s’entén que tot allò relacionat amb els gèneres home i dona són també una creació de la nostra societat, i això fa que, paradoxalment, es jutgi el no binarisme des d’una mirada binària. A més, sembla que calgui tenir-ho tot molt clar des del principi i això fa que no hi hagi espai pel dubte. Li Naomi lamenta: “Hi ha molta poca empatia. No es dona marge a la gent perquè es deixi fluir. Aquesta persona està intentant descobrir-se i s’obre amb tu, cosa que s’hauria de valorar. Elli ha hagut de despullar-se emocionalment i s’està mostrant vulnerable”.
Precisament, el no binarisme generalment té molt a veure amb el fet de fluir i no quedar-se en un punt ferm. Posar en dubte la legitimitat d’algú com a persona no-binària perquè fluctuï és no entendre, ni respectar, la seva existència.
La desconeixença del no binarisme, però, no només es troba entre les persones cishetero, sinó també dins del mateix col·lectiu LGTBI+. L’Enri assegura que en aquest sentit “la millor companyia són les persones trans no-binàries”. I afegeix: “M’he trobat de tot a tot arreu. Hi ha qui ho entén, però no ho vol respectar. Hi ha qui opina que ‘això ens ho hem inventat ara’. De vegades costa que ho comprenguin les mateixes persones del col·lectiu”.
Encara que la comunitat LGTBI+ hauria de ser un refugi també per a les persones no-binàries, la ignorància respecte al tema porta a situacions d’allò més incòmodes i no desitjables. Li Luc, per la seva part creu que “el col·lectiu LGTBI+ no deixa d’estar en un context social on s’expressen violències, i dins de la nostra comunitat n’hi ha, però també hi són les cures. No passa res per expressar-ho, la cosa és que, després de dir-l’hi, qui ha fet mal se n’adoni per no repetir-ho ni perpetuar aquesta violència”.
“El binarisme és la norma, però això no vol dir que sigui quelcom intrínsec a la condició humana”
Per desgràcia, la desconeixença per part de la societat de la realitat de les persones no-binàries, fa que sovint sentin que ningú els compren. I tot i que puguin tenir persones amb qui obrir-se, acaba sent complicat trobar un espai on regni l’entesa mútua. Una mena de xarxa de suport. És per això que va néixer el Grup Trans i No Binari del Centre LGTBI de Barcelona, que dinamitza, conjuntament amb altres persones, li Luc Cerverón, que és integradori social.
Tal com explica li Luc “el Grup Trans i No Binari del Centre LGTBI és un espai de socialització per poder conèixer amb persones que estan explorant el gènere”. L’objectiu amb el qual va néixer el grup va ser aquest, establir una mena de xarxa de contactes i de suport per fer-ho tot una mica més fàcil.
La demostració de què hi havia una necessitat latent de crear un espai d’aquestes característiques és que sempre està ple i hi ha llista d’espera. La capacitat actual d’assistència del grup és de 30 persones i es troben un cop al mes al Centre LGTBI.
Una singularitat del grup que el fa encara més interessant és que acull persones d’una franja d’edat molt diversa. Hi ha membres de 14 anys i altres de més de 60, per exemple. Li Luc exposa que “per una persona jove escoltar experiències d’algú molt més gran li dona una perspectiva de vida que no trobaria enlloc més. I per algú d’edat avançada, el grup els permet veure com la generació jove recull els fruits de la lluita que van dur a terme”. En realitat, totis acaben sent referents lis unis de lis altris.
Enri: “Reconèixer-me com a persona trans no-binària és el millor que m’ha passat. És alliberador”
Cal destacar, que tal com indica el seu nom, el Grup Trans i No Binari acull tant a persones trans que es defineixen com a home o dona, però també a persones no-binàries. En realitat, és una manera de reunir-se al voltant de l’exploració de gènere. Per descomptat, una de les primeres coses que es fa a les reunions és que tothom es presenta i diu quins són els seus pronoms.
L’Enri forma part del Grup Trans i No Binari com a membre. El motiu pel qual s’hi va apuntar és senzill: “Quan vaig prendre consciència del meu gènere vaig sentir que necessitava ajuda i gent que m’entengués. Vaig estar molt pendent per saber quan podria entrar i quan vaig fer-ho tenia molts nervis”.
Els nervis, però, de seguida es van esvair. “És un espai amb molt bon rotllo i molta calma. Va ser força satisfactori. Conèixer gent molt diversa, compartir experiències i sentir que t’escolten fa que quan surtis et sentis relaxadi, feliç i no jutjadi. Al grup sorgeix la màgia. Hi ha coses que normalment costa de trobar, i aquí les trobes”, confessa l’Enri.
Li Luc assenyala que “com hi ha històries de vida tan diferents dins del grup, aquesta riquesa fa que puguis connectar amb una altra persona més fàcilment”. Tant és així que “hi ha moments de connexió molt amplis”, assegura.
A més, afirma que “es generen coses molt boniques perquè és un espai molt amable”. Però perquè sigui així, lis dinamitzadoris, com li Luc, estableixen normes de convivència. Com per exemple que qualsevol activitat és voluntària i cada membre pot només observar o anar-se’n, si així ho desitja.
Amb tot, pot ser que no sempre les trobades vagin com la seda i poden sorgir moments incòmodes, la diferència és com es treballen. Li Luc declara: “Sempre sortirà alguna cosa que faci mal, però ho treballarem. Ho direm, ho parlarem i es podrà continuar. El grup està per cuidar-te”.
Luc: “Per a mi el malestar no és el fet de ser una persona trans o no-binària, sinó viure com una persona cis”
Les activitats que s’hi fan al Grup Trans i No Binari del Centre LGTBI estan relacionades amb la socialització per poder conèixer-se. Encara que li Luc exposa que “poden ser de molts tipus, també depenent de l’energia del dia”. Això sí, al capdavall, la majoria dels exercicis passen per les dinàmiques teatrals. “El gènere surt amb cada proposta perquè és el que ens travessa i amb el que volem connectar. El fet trans i no-binari és el que ens uneix”, explica li Luc.
A banda de tot allò que es pugui treballar a l’intern de les trobades, el grup també aconsegueix ser un lloc per conèixer a altres persones que exploren el gènere i poder teixir vincles i relacions. Quelcom, d’alguna manera, indispensable.
Ser una persona no-binària sovint comporta carregar la motxilla de la incomprensió social i de no trobar un lloc al món. El Grup Trans i No Binari procura posar-hi remei. Però tot i les dificultats i les situacions molestes —o fins i tot violentes— ser una persona no-binària és joia absoluta. Li Luc opina: “expressar-te en la dissidència de gènere és motiu de felicitat. Per mi el malestar no és el fet de ser una persona trans o no-binària, sinó viure com una persona cis”.
L’Enri no dubta a declarar: “tot i que és esgotador sortir de l’armari del gènere constantment, reconèixer-me com a persona trans no-binària és el millor que m’ha passat. És alliberador, i tant. Valen la pena totes les pors. Em vaig treure un pes de sobre”. De fet, explica: “Ho vaig notar una barbaritat després de dir-ho, alguna cosa va canviar. Tenia un sentiment de llibertat, de pau, de calma. Tenia pressa, sobretot. És el que se’n diu eufòria de gènere”.
Entre dubtes, pors i invalidacions, el no binarisme i l’exploració del gènere apareixen entre clarianes de llum on tot es fa més fàcil i entenedor. No és un destí, és un recorregut que pot no acabar mai. “Rebentar el gènere”, que diria li Naomi. Una manera d’entendre la vida i l’existència en el món allunyada d’allò socialment establert.
