Clara Morató-Aragonès: “Ens diuen ‘ja trobaràs a la persona’. No, jo seré asexual també amb 40 anys””

La Clara Morató-Aragonès és la presidenta de l’Associació Catalana d’Asexuals, tot i que prefereix aclarir que a la junta són un equip i que prefereixen defugir de les jerarquies. Com a asexual, té un discurs molt ben construït i entenedor sobre aquesta orientació sexual que sovint és menyspreada i posada en dubte. En la societat de la hipersexualització, l’asexualitat es llegeix com si alguna cosa no anés bé, fet que desmenteix, és clar.

El 6 d’abril és el Dia Internacional de l’Asexualitat i és per això que han organitzat una jornada titulada “Diàlegs de futur” el mateix dia de les 10 a les 20 hores a l’Espai Jove La Fontana. A la trobada es plantejaran preguntes com ara “Quins models alternatius hi ha?” o “Com navegar la vida adulta com a persones asexuals?”. Es tracta d’un espai obert a totes les identitats.

Hi ha molta desconeixença sobre l’asexualitat. Com explicaries què és a algú que no ho acaba d’entendre?

Sempre m’agrada respondre que jo sento el mateix que una persona heterosexual per algú del seu gènere o, al revés, el que sent una persona homosexual per algú de l’altre gènere. És a dir, jo això ho sento amb tothom. La definició que fem servir és que una persona asexual és qui no sent cap atracció sexual per ningú. És cert que hi ha un espectre, i que hi ha persones asexuals que han pogut sentir atracció sexual en algun moment concret de la seva vida, però en el seu dia a dia, no en senten per ningú.

“Una persona asexual és qui no sent cap atracció sexual per ningú”

Per què és important reivindicar l’asexualitat?

Perquè formem part de la realitat i el que no s’explica, no existeix, no s’entén i es veu, fins i tot, com una malaltia. Moltes persones de la comunitat asexual creixen amb la idea que hi ha alguna cosa que no va bé dins seu, però és només perquè no saben que l’asexualitat és una realitat. A més, quan creus que hi ha alguna cosa que està malament, t’acabes forçant a situacions que són violentes. Com ara tenir sexe amb algú, tot i no tenir-ne ganes i no voler-ho.

No ha de ser fàcil arribar a declarar-se asexual quan ni tan sols és una possibilitat.

Quan vaig descobrir l’asexualitat vaig pensar: “si existeix l’orientació que representa l’atracció sexual cap al teu gènere, cap a l’altre o cap a tots —és a dir, homosexualitat, heterosexualitat i bisexualitat—, llavors també ha d’existir l’orientació que representa l’atracció cap a ningú, l’asexualitat”.

“El fet que l’asexualitat no sigui una possibilitat també ens hauria de fer pensar a com ens plantegem la vida”

Té tot el sentit.

 A més, el fet que sembla que l’asexualitat no sigui una possibilitat també ens hauria de fer pensar a com ens plantegem la vida. Em refereixo a tenir una vida plena més enllà de la parella i el sexe i, per tant, l’asexualitat posa sobre la taula altres camins respecte a la relació amb el futur. També permet elevar el valor d’altres vincles, com l’amistat, que no venen marcats pel sexe.

Quines actituds discriminatòries pateixen les persones asexuals?

 Crec que hi ha diferents graus de discriminació. Per una banda, hi ha la violència que pot rebre qualsevol persona del col·lectiu quan es mostra visiblement LGTBI+, que al final la rebem perquè som diferents.

“L’asexualitat posa sobre la taula altres camins respecte a la relació amb el futur”

I quina violència reben les persones asexuals de manera concreta?

Doncs per exemple, en rebem en l’àmbit de la salut física i mental. Des de la comunitat asexual denunciem molt que quan vas al psicòleg i, per exemple, tens depressió, et diagnostiquen el trastorn del desig sexual inhibit sense plantejar-se si ets asexual i, per tant, no estaríem parlant de cap alteració en aquest sentit. Això passa perquè socialment es parteix de la premissa que tothom hauria de tenir desig sexual en condicions enteses com a normals, però no és així.

I pel que fa a la salut física?

En l’àmbit de la ginecologia, per exemple. Sovint no et creuen quan amb certa edat dius que no has mantingut relacions sexuals. Et posen en dubte i, fins i tot, t’introdueixen instruments sense el teu permís. És molt violent.

“Socialment es parteix de la premissa que tothom hauria de tenir desig sexual en condicions enteses com a normals, però no és així”

Més enllà de la salut, també hi ha discriminació?

Sí, la invisibilització és la més clara. El que no anomenes, no existeix, no formes part de res. Com deia abans, això fa que molta gent asexual s’acabi forçant a tenir relacions sexuals. Una frase que se’ns repeteix molt és “potser no ho has provat amb algú que t’agradés”, i tot plegat ens porta a violències innecessàries.

Com es podria resoldre la falta d’informació sobre l’asexualitat?

Per una banda, passa per formacions sobre l’asexualitat i com tractar-la. Però per l’altra, falta canviar i obrir la mirada. No és tan important el fet de saber què és l’asexualitat, com respectar i normalitzar els models fora de la norma. Una relació no és menys vàlida si no hi ha sexe. Precisament, la llibertat sexual no vol dir que tothom tingui sexe, sinó que passa pel desig i el consentiment i, és clar, per poder dir que no.

“La llibertat sexual no vol dir que tothom tingui sexe, sinó que passa pel desig i el consentiment i, és clar, per poder dir que no”

No és fàcil canviar la mirada.

Ho sabem. Ens trobem amb molts nois joves asexuals que pateixen perquè sembla que sempre hagin de tenir ganes de sexe. I si a certa edat, això passa tant amb nois com amb noies, no has mantingut relacions sexuals, ets un pringat. Hi ha la idea preestablerta que la maduresa passa per la maduresa sexual i, tal com deia, per això ens diuen allò de “ja trobaràs a la persona”. No, jo seré asexual també amb 40 anys.

Com expliqueu l’asexualitat a qui no l’entén?

Sempre diferenciem entre excitació, desig i atracció. L’excitació és la part més física. Et poses calent, que és una cosa que et pot passar de sobte. En general, en tenim les persones asexuals. Després hi ha el desig, que ve des de l’excitació o la curiositat, per exemple, i et porta a masturbar-te o a tenir relacions sexuals. També en poden tenir les persones asexuals. L’atracció, en canvi, és que veus una persona o estàs amb ella i et crida tant l’atenció, que voldries tenir relacions sexuals. Això no ens passa a les persones asexuals.

“Ens trobem amb molts nois joves asexuals que pateixen perquè sembla que sempre hagin de tenir ganes de sexe”

Feu servir cap metàfora per explicar-ho?

Sí, amb el menjar. L’excitació seria la gana. El desig sexual seria comprar un aliment per cuinar-lo i menjar-lo. És a dir, seria allò que mobilitza els recursos per saciar l’excitació, o en aquest cas la gana. En canvi, l’atracció seria que estàs al supermercat, veus unes galetes i et neix comprar-te-les perquè te les vols menjar.

Sovint es pensa que viure amb orientacions sexuals fora de la norma, com ara l’asexualitat, és una manera de complicar-se la vida. Què en penses al respecte?

Conèixer la realitat i poder anomenar-te és el que et soluciona la vida. “Ara us compliqueu la vida”, no, mira, sempre hem existit, inclús sense tenir una paraula que ens definís. El mal sempre l’hem patit, anomenar-nos farà, justament, que ens estalviem molta violència. Anomenar-me com a asexual em va millorar la vida perquè em vaig adonar que tot el que em generava malestar era perquè no era conscient que es podia viure diferent.

“Anomenar-me com a asexual em va millorar la vida perquè em vaig adonar que tot el que em generava malestar era perquè no era conscient que es podia viure diferent”

És alliberador mostrar-se al món com a persona asexual? 

Per una banda, sí, per l’altra no. Evidentment és més fàcil viure quan tu mateixa t’entens. És alliberador, sí, però també se’m gira feina i m’ha generat una càrrega perquè ho he d’explicar constantment. Això sí, et treus pressions que no són teves.

Quina feina feu a l’Associació Catalana d’Asexuals?

Vam néixer amb l’objectiu de fer visibilització, difusió i formació. I sobretot, fem comunitat, som un espai on podem trobar-nos i parlar amb altres persones asexuals. Ens arribava molta gent que havia passat per un qüestionament constant a través de metges, terapeutes o teràpies de conversió, així que l’Associació Catalana d’Asexuals és un espai amb cara i ulls per estar organitzades i dir que això no pot anar així.