María Luisa García durant la presentació de ‘Lesbofòbia: vers i revers d’una violència patriarcal’. Foto: Creación Positiva
María Luisa García és la coordinadora de Creación Positiva, una entitat feminista que ha creat l’exposició Lesbofòbia: vers i revers d’una violència patriarcal, que es pot visitar a Ca la Dona fins al 30 de maig. La mostra pretén explicar quin és l’origen de la lesbofòbia i com les lesbianes han sobreviscut al llarg del temps. El 25 d’abril, el 9 i 30 de maig es podrà gaudir de la mostra en una visita guiada amb les autores.
A banda de l’exposició, Ca la Dona també acull un seguit d’activitats que van des de xerrades sobre ‘Genealogies Bollo’ fins a tallers d’escriptura creativa al voltant d’experiències relatives a la lesbofòbia.
La lesbofòbia és violència patriarcal?
Tot allò que té a veure amb la LGTBI-fòbia és violència patriarcal. La lesbofòbia és una mena de violència masclista perquè es penalitza tenir una vida fora de l’establert. A més, se’ns castiga per ser dones i per ser lesbianes, específicament.
A l’exposició Lesbofòbia: vers i revers d’una violència patriarcal estireu el fil d’aquesta violència, què heu trobat?
Hem volgut arribar a l’arrel de la lesbofòbia per explicar en quines situacions de la quotidianitat s’expressa. Però no només això, també hem volgut destapar les estratègies de supervivència que s’han creat malgrat la violència. Des dels espais de socialització fins a les xarxes que s’han creat per sostenir-nos. Ens interessa com han sobreviscut al llarg del temps.
“La màxima expressió de la lesbofòbia ha sigut la invisibilització. No hem existit”
Quines són aquestes estratègies de supervivència?
Les anomenem pedaços de supervivència. Les apropiacions són supervivència, així com generar espais alternatius, no només simbòlics. Cadascuna de nosaltres ha construït les seves estratègies, que són col·lectives. Cuidar-nos, també des de l’activisme, serveix per recuperar-nos de la violència. És important destacar que les reaccions que reps del teu entorn quan dius que ets lesbiana canviarà la manera en la qual t’afecta. No podem jutjar-nos a nosaltres mateixes.
Podries posar un exemple quotidià del que és la lesbofòbia?
Lesbofòbia és, per exemple, que en els llibres de text no apareguin ni les lesbianes ni la diversitat sexual. Fins fa ben poc, no hi havia referents culturals lèsbics, la imatge preestablerta del que era una lesbiana tenia un caire bastant dramàtic.
De quina altra manera es manifesta la lesbofòbia?
La màxima expressió de la lesbofòbia ha sigut la invisibilització. No hem existit. Ni en la literatura, ni en l’atenció sanitària, ni en la cultura. Tampoc s’han tingut en compte les nostres demandes i necessitats específiques. Si no et reconeixen, no existeixes. I que terrible no existir! M’obligues a estar als marges.
Exposició ‘Lesbofòbia: vers i revers d’una violència patriarcal’. Foto: Creación Positiva
Hi ha hagut lesbianes visibles?
Les poques dones que s’han visibilitzat com a lesbianes han rebut una violència brutal, per ser dones i per ser lesbianes. També ha sigut invisible el nostre desig. Dins de l’heteronorma, les dones tenim un paper com a objecte de desig i se’ns ha ensenyat a no mostrar el nostre. Arribem les lesbianes i llavors… què passa amb nosaltres?
En l’imaginari col·lectiu hi ha la idea que la invisibilitat ha jugat a favor de les lesbianes. Què en penses?
Crec que hem de diferenciar dues maneres de ser invisible. Una cosa és l’estratègia individual que esculli cadascuna per estar més segura. És a dir, que jo no faci visible que soc lesbiana per protegir-me de les violències és legítim, i es tracta d’una decisió individual que es fa des de les possibilitats de cadascuna, tenint en compte el context i les xares de suport. Ara bé, una altra cosa ben diferent és que la identitat lèsbica no existeixi, no aparegui, no es reconegui i que la releguin al marge de la societat, i així ha sigut des de sempre.
“Les poques dones que s’han visibilitzat com a lesbianes han rebut una violència brutal”
A l’exposició parleu de la invisibilitat de manera específica.
Sí, de fet hi ha una frase de l’exposició que diu: “Durant molt de temps vaig tenir més informació sobre els unicorns que sobre les lesbianes”. I els unicorns no existeixen. La invisibilitat de les realitats és una manera de violència i ens travessa a totes.
Quin és l’objectiu de l’exposició?
Visibilitzar, precisament, que la lesbofòbia i la invisibilització de la identitat i el discurs lèsbic tenen una base i una arrel de la violència masclista.
Que trobarà el públic quan la visiti?
Un espai intervingut en el qual passarà per diverses estances en les quals les coaturores Lara Mazagatos Pascual, Azahara (Txiki) Fuentes Varón i Irene Colell Matamala expliquen de diferents maneres la lesbofòbia. Per fer-ho, han comptat amb un procés col·lectiu en el qual s’han escrit narratives fent servir diferents formats. Des de la literatura fins a l’audiovisual, però també el mateix espai.
Exposició ‘Lesbofòbia: vers i revers d’una violència patriarcal’. Foto: Creación Positiva
I què s’hi explica?
Entre altres coses, es posa el focus en quins espais han donat cos a la invisibilització. L’educació, el sistema sanitari i la família en són alguns dels exemples. Però també es tracten les reaccions o les estratègies col·lectives de protecció. Tal com diu el títol, estirem el fil per anar descobrint diferents situacions.
Què més hi ha a Lesbofòbia: vers i revers d’una violència patriarcal?
També es visibilitzen les lesbianes amb diversitat funcional, que creiem que és important fer-ho. A l’exposició hi ha la col·laboració del col·lectiu “Las cojas”, que han cedit un vídeo molt potent que van fer sobre desig sexual. Ha sigut un plaer comptar amb elles. Tot això trenca amb el discurs de l’heteronormativitat.
Quin és el vostre paper com a entitat?
Des de Creación Positiva treballem per tenir una vida lliure de violència. Ara per ara, tenim un programa específic per la visibilització de la lesbofòbia, que va des de l’exposició fins al fanzín que hem creat, que és una manera de donar continuïtat al projecte.
Exposició ‘Lesbofòbia: vers i revers d’una violència patriarcal’. Foto: Creación Positiva
