El mes d’abril ve marcat a Barcelona i al conjunt del país per la celebració de la diada de Sant Jordi. Un any més la ciutat s’omplirà de llibres i roses, i de parelles que passejaran el seu amor per tota la ciutat. És un dia bonic. És un dels dies més bonics de l’any. D’aquells que posats davant del mirall ens retornen un reflex en què com a societat ens agradem.
Recordo com d’adolescent, guaitava les parelles agafades de la mà, ella amb la rosa, ell amb el llibre, passejant per la ciutat. Parelles joves i parelles de gent gran. Observava amb especial atenció a aquestes últimes, pensant en el llarg camí vital que havien compartit i pensava: quina sort han tingut!
No recordo, en canvi, en aquell paisatge urbà de primavera amorosa, veure gaires parelles de nois agafats de la ma. Ni de noies. No en recordo cap, de fet. I si no en recordo és perquè llavors, malgrat haver-se produït ja alguns avenços en matèria d’igualtat, agafar-se de la mà o fer-se un petó en públic encara era un gest valent per una parella homosexual.
Han passat els anys i hem fet molts passos endavant. L’aprovació de la primera llei de parelles de fet o la del matrimoni homosexual, a la que van seguir la legislació per la igualtat de tracte i la no-discriminació han donat cobertura i reconeixement legal i social a totes les formes d’estimar.
Ara soc jo qui passeja orgullosament agafat de la mà del meu company, per la Rambla Catalunya o per la de les flors i penso, quina sort he tingut! No perquè la vida hagi fet que ens trobem, que també. Si no perquè ha fet que ens trobem en una ciutat i en un moment en què podem mostrar-nos tal com som, tal com sentim, en públic i amb total normalitat.
“Em sento privilegiat pensant en tantes parelles que no tants anys enrere haurien volgut poder passejar agafades de la mà una diada de Sant Jordi”
I em sento privilegiat pensant en tantes parelles que no tants anys enrere haurien volgut poder passejar agafades de la mà una diada de Sant Jordi. O comprar i regalar contes als infants del seu entorn en els quals s’expliquen tots els models de família que conviuen avui en la nostra societat.
És clar que encara avui dia hi ha gent a qui molesta la simple visió d’una parella homosexual agafada de la mà o fent-se un petó en públic, mentre intercanvien roses o llibres. Són els activistes de la intolerància i l’odi, que escampen discursos que generen violència vers nosaltres. Aquesta gent també serà al carrer el dia de Sant Jordi. Però no penseu en ells.
Penseu, en canvi, en els joves que tot just ara prenen consciència de la seva orientació sexual. Penseu en els que encara viuen tancats a l’armari. Penseu en les generacions que ens van precedir o en totes les parelles que arreu del món encara han de viure el seu amor d’amagat. Penseu-hi. I agafeu-vos de la mà. I passegeu. Feu-ho per vosaltres mateixos i també per ells. Perquè tinguin clar que Barcelona és un espai de llibertat on l’amor se celebra. Perquè tinguin clar que no renunciarem a tot el que hem avançat i perquè malauradament encara aquí i ara, l’amor també cal reivindicar-lo.
Joan Rodríguez i Portell, Regidor del Grup Municipal de Trias per Barcelona – Junts per Catalunya a l’Ajuntament de Barcelona
