Tothom ens farem grans. Actualment estan arribant a superar els 65 anys les primeres generacions d’activistes LGTBI del nostre país. Es tracta de la mateixa generació que fa 15 anys va crear Fundació Enllaç i va posar en marxa els mecanismes per crear serveis i espais relacionals destinats a persones LGTBI de totes les edats, orientacions sexuals i identitats i expressions de gènere. En aquests anys d’història hem atès amb els nostres serveis de psicologia, legal i treball social més de 200 persones, tot i que el nombre seria molt més alt si incloguéssim qui ha vingut a les moltes activitats socials que es realitzen a la nostra seu.
Una gran part d’aquestes dues-centes persones ha vingut a la Fundació manifestant que se sent sola. Des d’Enllaç hem volgut prevenir, pal·liar i revertir les situacions de soledat no desitjada que es poden incrementar entre les persones que han superat els 65 anys. I hem aconseguit ser referència dins del col·lectiu LGBTI. Han arribat perquè ens han conegut a través d’accions de difusió o perquè alguna persona coneguda els ha parlat de nosaltres i hi entren en relació a través d’una trucada telefònica o d’un correu electrònic. Algunes vegades, assisteixen a qualsevol de les activitats col·lectives que s’organitzen al nostre local i, un cop se senten en un entorn de confiança, parlen amb alguna de les figures professionals que fan les acollides. Expressen no tenir vincles socials significatius, problemes o escassa relació amb les seves famílies d’origen o amb les famílies de les seves parelles i absència d’espais i llocs on mantenir o incrementar les seves xarxes de relació social.
“La doble discriminació que pateixen les persones grans LGTBI: edatisme dins del col·lectiu i LGTBI-fòbia entre la gent gran”
La soledat no és un problema que afecti de forma general al col·lectiu LGTBI, tampoc sembla que es presenti de forma particular entre les dones, les persones grans o altres grups socials. El que sabem sobre la soledat no desitjada és que té efectes en l’estat d’ànim i que pot arribar a tenir-ne en les capacitats cognitives i per poder desenvolupar una vida plena. Som éssers interdependents i necessitem viure en comunitat i tenir vincles forts, més enllà del tarannà de cadascú, més social o més solitari. La soledat no desitjada és aquella que es produeix quan no hi ha xarxa de suport per quan hi ha problemes, també per gaudir de la vida i passar-s’ho bé.
Més enllà de les residències
Des d’Enllaç defensem que calen nous enfocaments més enllà de plantejament residencials, que afecten menys del 4 % de la gent gran i que no són la solució per a la majoria. També volem polítiques de prevenció i, per això, creiem que cal fomentar xarxes de cura amb orientació comunitària. Cal analitzar el paper de tenir xarxa social en la prevenció de les soledats, identificar-ne factors estructurals, institucionals i relacionals. Cal despatologitzar la soledat en si, desplaçar el focus cap a l’aïllament i, alhora, també cal incloure la perspectiva de les persones soles.
A finals de l’any passat, vam tenir l’oportunitat de parlar amb la Dra. Sacramento Pinazo sobre la soledat i sobre les formes com s’hi pot intervenir: com que no hi ha un única dimensió implicada, cal bastir múltiples estratègies, tant a escala individual com a escala col·lectiva.
Sabem que el percentatge de persones LGTBI que no tenen parella, o que viuen soles, o que no tenen descendència és major que la mitjana social, i que aquestes circumstàncies són tres dels més importants predictors de soledat no desitjada quan la persona sigui gran. A això cal afegir la doble discriminació que pateixen les persones grans LGTBI: edatisme dins del col·lectiu LGTBI i LGTBI-fòbia entre la gent gran. Des d’Enllaç treballem per millorar aquesta situació, ens queda molta feina però també tenim moltes ganes.
Josep Maria Mesquida, president de la Fundació Enllaç
