En els últims anys, el feminisme ha emergit com força imparable, desafiadora i transformadora que ha acaparat l’agenda mediàtica de la nostra societat. Ha estat omnipresent, inundant titulars, alimentant debats tant públics com privats, i omplint els carrers amb diversitat de veus i reclamacions. Aquest moviment ha posat en qüestió moltes de les conviccions establertes, plantejant la necessitat de lluitar pels nostres drets i, alhora, de connectar-nos i cuidar-nos mútuament, de teixir aliances.
En aquest nou context, hem vist sorgir una onada reaccionària, marcada per l’extrema dreta, que busca injectar l’odi com si fos un virus en el si de la nostra societat. L’odi avivat contra aquells que considera diferents i pretén imposar una visió del món on la llibertat i la seguretat semblen ser béns escassos, limitats: per evitar la pèrdua de la nostra llibertat, cal evitar que altres l’aconsegueixin.
“El feminisme no és merament una lluita, sinó una visió de futur. És un crit de justícia i una crida a la transformació”
Per fer front a això, hem d’entendre el feminisme no només com una sèrie de lluites individuals, sinó com un antídot per contrarestar la dretanització de la política que ha promogut l’auge de l’extrema dreta enmig d’una crisi social palpable. Les aliances feministes contra aquest corrent representen un exemple clar del poder transformador del moviment feminista en la política i la societat. Enfrontar-se a la por i a l’odi, construir ponts i teixir aliances enmig de la crisi social s’ha de convertir en el motor del canvi per transformar el nostre entorn.
Això significa abordar temes incòmodes, reactivar debats oblidats i centrar-nos a repensar aspectes claus, com la redistribució, l’articulació d’un sistema públic de cures, la relació entre masculinitat i feminisme, la situació actual del mercat de la reproducció, les conseqüències de la vinculació entre pornografia i violències masclistes, o les noves formes de feminització de la precarietat laboral i del sindicalisme feminista.
El feminisme no és merament una lluita, sinó una visió de futur. És un crit de justícia i una crida a la transformació, una invitació a somiar i a construir un món més lliure per a totes.
Laura Cañadas, responsable de Feminismes i LGTBI i portaveu de Barcelona en Comú
