Espectacle “Hermafrodites a cavall o la rebel·lió del desig”. Foto: Teatre Tantarantana
Laura Vila Kremer és actriu i activista intersexual, i conjuntament amb Raquel Loscos i Víctor Ramírez Tur han escrit l’obra Hermafrodites a cavall o la rebel·lió del desig. “Estem vivint una primavera intersex”, assegura Vila Kremer i la prova és que a casa nostra mai s’havia creat una peça teatral on les persones intersexuals —en aquest cas de la mà de la Laura, com a actriu protagonista— narressin la seva història. En els següents mesos faran gira per Catalunya, i de cara al desembre tornaran a fer temporada al Teatre Tantarantana, on la van estrenar per primera vegada.
El desconeixement del significat de la lletra I d’LGTBI+ encara és latent. Correspon a intersexual, però, sabem què vol dir? Som conscients del que implica ser intersexual? En parlem de tot plegat amb tots tres —membres del col·lectiu Que no salga de aquí—, tot i que la Laura Vila Kremer, com a dona intersexual, té més coses a dir.
Si haguéssiu d’explicar la intersexualitat a una persona que no sap què és, com la definiríeu?
Vila Kremer: Les persones intersex som aquelles persones que en les nostres combinacions de característiques sexuals —és a dir, hormones sexuals, cromosomes sexuals o genitals interns i externs—, no encaixem en la típica i normativa classificació binària de mascle o femella. És una definició que crec cal fer perquè encara hi ha molt desconeixement. És clar, podríem dir, si ens despullem, cap genital és igual a un altre, no tothom té la mateixa quantitat de pèl púbic, totes tenim estrògens i testosterona en quantitat variable, i és cert. Però per això, és important recalcar la segona part de la definició: les persones intersexuals hem patit una sèrie de violències i discriminacions per haver rebut un diagnòstic associat a la nostra diversitat de característiques sexuals.
“Les persones intersexuals hem patit violències i discriminacions per haver rebut un diagnòstic associat a la nostra diversitat de característiques sexuals”
De fet, tal com dius, tot i que no ser intersexuals, la diversitat anatòmica sexual és una realitat en totes les persones.
Vila Kremer: Sí, i és una cosa que des de l’activisme intersexual també volem visibilitzar. Igual que sabem que el gènere no és binari o que el desig va més enllà de l’heterosexualitat obligatòria, les persones intersexuals som la viva mostra que l’anatomia sexual no és binària, que és una construcció social i cultural. De fet, en altres societats, que no són ni l’occidental ni la capitalista, s’han respectat molt més els cossos com el meu.
A l’obra de teatre, el títol és Hermafrodites a cavall o la rebel·lió del desig. És una manera d’apropiar-se del terme “hermafrodita”?
Vila Kremer: Va ser una reapropiació i una resignificació que vam tenir molt clara des del principi.
Ramírez Tur: “Hermafrodita” és un terme que s’ha fet servir de manera pejorativa tant des de l’àmbit mèdic com el jurídic. Però a més, també és una paraula que a vegades s’ha utilitzat per definir l’homosexualitat o a treballadores sexuals. És una reapropiació, i tant, però també és un homenatge perquè a l’inici de l’activisme intersex als Estats Units als anys 90 es feien dir “Hermafrodites amb actitud”. A més, és una manera de rescatar un mite i de recordar que en moltes cultures s’ha fet servir una mitologia no binària per explicar l’origen del món.
“Les persones intersexuals som la viva mostra que l’anatomia sexual no és binària, que és una construcció social i cultural”
Sempre vau tenir clar fer servir la paraula “hermafrodita”?
Loscos: Sí, estàvem convençudes que havia de ser així, però estàvem expectants per saber com ho rebria la comunitat de l’activisme intersex. És sorprenent revisar-ho ara perquè no hi ha hagut ningú que no ho hagi entès o s’hagi sentit incòmode i ens ho hagi comunicat. El que hem pogut comprovar és que “hermafrodita” és una paraula carregada de significat fora de l’activisme intersexual i que fora del món queer és la que ha connectat amb el tema. Hem tingut molt la conversa de: “Intersexualitats? Què? Ah, hermafrodita”. Quan vam començar el 2019, encara més.
Vila Kremer: Sempre dic que estem vivint una primavera intersex i que cada vegada hi ha més veus i més referents, tot i que la I d’LGTBIQA+ encara està molt invisibilitzada.
Durant l’obra, i en el mateix títol, introduïu el tema del desig, quina és la relació amb les persones intersexuals?
Vila Kremer: Per una banda, interpel·lem al públic i el convidem a flexibilitzar el seu desig. Sense alliçonar, és clar, és pedagògic, però el que volem és que no sigui una cosa que només es plantegen les persones intersexuals o el col·lectiu LGTBIQA+. I per l’altra, la relació de les persones intersexuals amb el desig es modela des de la consulta mèdica, el diagnòstic i l’estigma. A mi em van fer creure que el meu cos no era desitjable i que fins i tot no tenia dret a desitjar. És important que un cop sabem què vol dir ser intersexual, puguem explicar quina és la nostra experiència i com es construeix la nostra identitat. Quan a mi em donen el diagnòstic amb 17 anys, el que fan és qüestionar que soc una dona, posen en dubte el meu gènere i ni tan sols sabia com llegir-me a mi mateixa perquè no tenia referents.
“Quan es recomanen vaginoplàsties, dilatacions vaginals o mutilacions de clítoris a persones intersexuals es fa per aconseguir tenir pràctiques sexuals heterosexuals amb coit”
En què es tradueix tenir un diagnòstic?
Vila Kremer: Per començar, en hormonació, en intervencions i en una recepta de silenci. Però darrere d’això el que hi ha sobretot és la imposició d’una heterosexualitat obligatòria. És a dir, quan es recomanen vaginoplàsties, dilatacions vaginals o mutilacions de clítoris a persones intersexuals es fa per aconseguir tenir pràctiques sexuals heterosexuals amb coit, encaixar els genitals en una normativitat i que no cridin l’atenció. És evident que un diagnòstic et porta a viure el teu cos com un cos que no serà desitjat.
Plural, centre de Masculinitats: “Tot i venir de realitats diferents, hem pogut veure problemàtiques conjuntes dels homes GTBI+”
