La Sara i la Neus, dues de les adolescents entrevistades, fotografiades amb la bandera LGTBI+. Foto: Mar Sifre Rigol
La Sara, l’Hugo, la Gal·la i la Neus representen les quatre sigles principals del col·lectiu LGTB, respectivament. Tots quatre van néixer el 2005, l’any que a Espanya es va aprovar el matrimoni entre persones del mateix sexe, així com la possibilitat de les parelles d’aquest col·lectiu d’adoptar i, per tant, de formar una família amb fills. La majoria d’edat, tant del matrimoni igualitari com dels nostres entrevistats, va arribar l’any passat en un context on l’extrema dreta criminalitza les persones del col·lectiu, però on la generació Z es reconeix com la més oberta i visiblement LGTBI+ de la història. De fet, la generació actual d’adolescents es considera la més LGTB+ de la història: se senten lliures. Parlem amb ells de tot plegat i de com afronten viure en una societat que ha quedat enrere pel que fa a comprendre les seves realitats.
De fet, els quatre adolescents coincideixen a haver confessat per primera vegada la seva orientació sexual o la seva identitat de gènere a amistats de la mateixa edat. Cap dels entrevistats va trobar problemes quan ho va dir i ells mateixos es van sorprendre de la naturalitat amb què es va rebre.
En el cas de l’Hugo, que es presenta com a “supergai”, explica que ho va dir per primera vegada a les seves amigues “perquè era el més fàcil”. A més, les coneixia de feia poc i s’havia pogut mostrar amb elles tal com era. “Va anar bé”, respon com si fos obvi que havia de ser així. Tenia 12 anys i feia primer d’ESO.
Els quatre adolescents coincideixen a haver confessat per primera vegada la seva orientació sexual o la seva identitat de gènere a amistats de la mateixa edat
Pel que fa a la Sara, que és lesbiana, va ser també en el primer curs de la secundària, i tenia 13 anys. Un amic que s’asseia al seu costat li va preguntar, davant d’altres companys, si li agradaven les noies. Va pensar-se un moment què respondre i va dir que sí. El noi va contestar: “Ah, doncs, molt bé”. “Em vaig sentir estranya, perquè em va sobtar tanta normalitat”, admet ella.
Una cosa semblant li va passar a la Neus, que es declara bisexual. Relata que, en realitat, eren les seves amistats que li deien que també li agradaven les noies. Ella responia: “Jo no em tanco a res”. I, de fet, durant molt temps la Neus deia que era queer, una paraula que li permetia formar part del col·lectiu LGTB+ sense haver de definir-se. Ara sap que li agraden nois, noies i persones no-binàries.
La Gal·la, una noia trans, va expressar en veu alta els seus dubtes sobre la seva identitat de gènere a una cosina de la seva edat amb qui tenia molt bona relació. Va reaccionar bé i li va dir que l’estimaria fos quin fos el seu procés.
Sobre la sortida de l’armari: “Em vaig sentir estranya, perquè em va sobtar tanta normalitat”
Tots quatre adolescents asseguren que són uns afortunats per la rebuda que han tingut, però quan se’ls demana on han tingut problemes, assenyalen la família. Des de pares fins a avis o tiets, però també algun germà. No han rebut cap agressió, però sí que els han faltat el respecte alguna vegada.
“No és que vagin en contra meva, però no em posen les coses fàcils”, declara la Gal·la sobre la relació amb alguns membres de la seva família. “Molts cops em tracten en masculí, també quan els dic que jo no soc això. I em fa mal”, reconeix.
Els entrevistats es posen d’acord de manera separada: creuen que el problema és la falta d’informació de les generacions prèvies a la seva. “És una mica frustrant”, apunta la Sara. Sobre aquells que pensen que els han rentat el cervell, la Neus ho té clar: “Els diria que és al revés. Els han posat al cap idees que van en contra de la llibertat de la gent. El problema no som nosaltres”.
Els entrevistats es posen d’acord de manera separada: creuen que el problema és la falta d’informació de les generacions prèvies a la seva
De totes maneres, tot i que amb qui se senten més còmodes respecte a la seva orientació sexual i la seva identitat de gènere és entre persones de la seva edat, sí que detecten diferències segons amb qui. “Sempre que estic amb noies o gais, és un espai segur. Però quan hi ha un grupet de nois heterosexuals és quan arriben les mirades, les rialletes i les paraules en veu baixa”, explica l’Hugo.
També la Sara, la Gal·la i la Neus narren que s’han construït una bombolla on sentir-se segures, gràcies a amistats que les respecten i viuen tot plegat amb la normalitat que es mereix.
Menys noies heterosexuals
En l’Enquesta FRESC 2021 de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, feta a adolescents de 4t d’ESO, 2n de batxillerat i 2n de cicles formatius, tan sols el 48,5% de les noies deien tenir atracció sexual només per les persones de l’altre sexe. En el cas dels nois, la xifra ascendia al 77,7%.
