“El primer cop que ens vam trobar, vam passar quatre dies junts en un hotel. Tot el que vam fer va ser follar i resar. El que va ser molt important per a mi. La sensualitat i l’espiritualitat són dues cares de la mateixa moneda i volia estar amb una parella amb qui pogués aprendre sobre la fe, des d’un espai de curiositat i no d’opressió“.
Nana Darkoa fa un treball excepcional a The Sex Life of African Women dibuixant les formes que prenen la llibertat sexual en sistemes de valors que assumim allunyats del nostre. I altra vegada, la lectura em va fer reconèixer com a racista. Només quan es mencionava la negritud o procedència de les protagonistes era conscient del fet que no eren blanques.
He crescut pensant que la llibertat sexual, el desig i el plaer pertanyen a Occident. I imaginant que, en aquell tot homogeni amb què es representa Orient i el Sud global, la sexualitat és viscuda des de l’opressió, la violència i l’explotació. I això em duu a qüestionar-me: com em llegeix la societat? És la gent que m’envolta capaç d’imaginar-me en una sexualitat respectuosa, consentida i curiosa?
Les comunitats racialitzades som explicades com a una amenaça per al feminisme i la llibertat sexual i de gènere. El racisme vincula la cultura i la raça a un sistema de valors determinat. I és així com construeix el discurs que, com més persones immigrants i refugiades arribin, menys llibertat tindrem, ja que ens duran una cultura retrògrada, incapaç d’acceptar les diversitats ni de defensar els drets de les dones. Són (som), en l’imaginari racista, un perill per femelles i gais, perquè als nostres països ens violen i se’ls mata.
Sembla que a Europa no hi hagi gent que canviï de codi postal per l’opressió sexual o per la violència patriarcal. Ens costa assumir que persones immigrants i refugiades adquireixen aquesta categoria, precisament, escapant d’opressions —a més a més de les econòmiques i colonials— sexuals i de gènere. I que ho fan com un acte de resistència conscient, a favor de la diversitat i la igualtat.
“Les comunitats racialitzades som explicades com a una amenaça per al feminisme i la llibertat sexual i de gènere. El racisme vincula la cultura i la raça a un sistema de valors determinat”
Com quan jo llegia les històries de dones africanes que viuen amb plenitud i curiositat la sexualitat, cal un recordatori constant del fet que hi ha món i hi ha futur fora dels paràmetres del pensament, veritats i ètnies occidentals. I per aconseguir llegir i pensar sense tanta rigidesa hem de desfer les caixes que vinculen colors, menjars i músiques, amb inferioritat. Cal explicar que el que ens asfixia i ens limita són qüestions de poder i control, i no de cultura ni raça.
Recordo un Nadal a Costa d’Ivori, el país del meu pare, era al cotxe esperant davant d’una farmàcia. Teníem la ràdio nacional engegada i s’escoltava una conversa amb una dona trans. L’entrevistador li preguntava sobre la reacció de la seva família, si mantenia el vincle amb ells i com havia estat el procés. Ella va respondre que, si bé els havia sobtat, havia estat fàcil amb la majoria, perquè la seva família l’estimava i la volia veure feliç. La igualtat són decisions i oportunitats, no cultures.
Per això, en el Dia Internacional contra la Discriminació Racial, voldria reivindicar que les persones immigrants i racialitzades no suposen cap perill per la igualtat i la diversitat en totes les seves expressions. Si no que és precisament de l’aliança entre les persones que pateixen diverses opressions, que podrem construir un món de pau, d’igualtat, i on puguem fer avançar col·lectivament cap al nostre màxim potencial com a humanitat.
Viviane Ogou, investigadora i activista.
