Dones trans encapçalant la primera manifestació LGTBI a Barcelona l’any 1977. Foto: Arxiu
Les dones trans van posar el cos i l’ànima en les primeres manifestacions i protestes LGTBI+. A Catalunya i a l’estat espanyol, van ser elles qui van encapçalar el primer Orgull, el juny de 1977, que va recórrer la Rambla de Barcelona. Aquella jornada està ben lluny dels actuals Prides festius: la primera manifestació LGTBI+ va acabar amb cops i persecucions de la Guàrdia Civil. Encara no feia dos anys que havia mort el dictador Franco.
“Nosaltres no tenim por, nosaltres som” deia el cartell que es llegia a la primera línia de la manifestació, que havia estat convocada pel Front d’Alliberament Gai de Catalunya. Ja en aquell moment, el lema posava el focus en la identitat dels membres del col·lectiu LGTBI+, una declaració d’intencions allunyada de frases actuals com ara “Love is love”.
La jornada del juny de 1977 està ben lluny dels actuals Prides festius
En el cas de Nova York, salvant les distàncies, trobem certs paral·lelismes. El 28 de juny de 1969 la policia va fer una batuda en un bar LGTBI+, l’Stonewall Inn, el que va provocar protestes per part del col·lectiu. Estaven farts de ser en el punt de mira i rebre garrotades sense motiu aparent. Qui va liderar les manifestacions van ser les dones trans. Tal com anys més tard succeiria a Barcelona.
Potser perquè amagar la identitat de gènere implica negar la teva existència o potser perquè les dones trans han rebut més acarnissadament l’LGTBI-fòbia, la transfòbia i el masclisme, el cas és que són elles qui han liderat les lluites del col·lectiu LGTBI+. Assenyalar el sistema binari del gènere té un preu molt alt, i elles l’han pagat amb escreix.
En moments foscos en els quals es qüestiona la legitimitat de les dones trans —com si la identitat d’algú fos quelcom de debat públic— i des de diferents sectors de la societat se les acusa d’apropiar-se de lluites que en realitat els pertanyen, és important posar en valor d’on venim. Les companyes trans serien part de les lluites feminista i LGTBI+ pel simple fet d’existir, però, a més, s’ho han ben guanyat: sempre hi han sigut.
