Començava a escriure aquest article i pensava, realment em toca a mi escriure’l? A una dona cis opinant sobre la visibilitat trans*? Però després vaig pensar que sí, sense envair cap espai, amb tot el respecte del meu cor, com a mare d’una adolescent trans* i com un acte d’agraïment cap a totes les persones trans*, sí que l’he de fer.
Perquè gràcies a totes aquestes persones que han estat visibles, tant adultes com canalla, tenim coneixement i consciència de la diversitat que ens envolta. Gràcies a les persones que s’han visibilitzat, algunes pagant un preu elevat, han ajudat a totes les famílies de Chrysallis Catalunya, que no teníem ni idea que era possible la infància trans*.
Poden semblar egoistes aquestes paraules, però si ara podem parlar de la realitat de la infància trans*, de la nostra infància i adolescència, és a conseqüència de la gent que ha posat el seu cos per lluitar pels drets humans. Jo com a mare he sigut conscient d’una realitat, l’he coneguda i l’he abraçada i m’ha ajudat a comprendre molts processos viscuts en primera persona a través de la meva filla. En les que ens hem pogut emmirallar i dir: això és el que ens està passant! Escoltant-les ens han fet de guia per saber com acompanyar, conèixer les seves necessitats i quin és el nostre paper com a famílies en tot aquest procés.
“La visibilitat trans és tan necessària com decisiva per canviar la mirada de la societat”
Perquè tal dia com avui, 31 de març, Dia Internacional de la Visibilitat Trans, cal fer visible les nostres experiències per enviar un missatge positiu a tothom i fer pedagogia, trencar estereotips i tabús que envolten a les persones trans*, i adonar-nos que el fet de compartir espais com per exemple a l’aula, és un regal per tot el grup.
Perquè el que no s’anomena no existeix, i les persones trans*, adultes o canalla, han existit i existiran, malgrat que vulguin amagar la realitat. La seva visibilitat és tan necessària com decisiva per canviar la mirada de la societat i donar un clatellot de realitat a totes aquelles persones que viuen en la seva bombolla cisnormativa creient que tot el que hi ha fora del binarisme no mereix el mateix tracte.
Perquè és important aquest dia i tots els altres, per sensibilitzar, per conscienciar de les discriminacions que hi viuen, per reivindicar els seus drets que no són més que drets humans.
Perquè ni la meva filla ni cap persona trans, es mereix una societat que mira cap a una altra banda sense afrontar la realitat, on es limita el seu lliure desenvolupament, on reben discriminacions, i se les intenta posar sempre en una figura d’amenaça cap a la resta. Però, tot i això, continuen tirant endavant, demostrant al món que aquí estan elles i les seves famílies per continuar recordant que les persones trans* han de viure lliures.
Olga Nadal, Vicepresidència Chrysallis Catalunya
