Abans d’entrar a parlar sobre les darreres conquestes del col·lectiu no-binari és important esbossar, ni que sigui amb traç gruixut, què entenem com a gènere no-binari. Parlem d’aquelles identitats de gènere que no són únicament masculines o femenines, sinó identitats que flueixen o es troben fora del binarisme –home o dona.
Tenim un deute a reparar amb aquestes persones; amb les persones trans* i no-binàries. Les vides trans van ser silenciades durant la dictadura i grans oblidades des de l’inici de la democràcia. Com sempre ens recorda Mar Cambrollé, activista i presidenta de la Plataforma Trans* Estatal, ara és moment de donar altaveu a les seves reivindicacions.
Catalunya és i ha estat una de les regions europees més avançades en la garantia dels drets LGTBI, encara que l’odi sembla no tenir aturador. Segons la radiografia de l’Estat anual de l’LGTBI-fòbia a Catalunya, de l’Observatori Contra l’LGTBI-fòbia, l’any 2023 es va tancar amb un total de 302 incidències per episodis de violències o discriminacions, l’any amb la xifra més alta des que hi ha registres. Un odi que s’acarnissa feroçment sobre les persones trans* i no-binàries.
Per això és important el fet que en aquesta legislatura es prevegi que el govern català porti al Parlament una proposta de llei trans* catalana on es posi fil a l’agulla a una de les assignatures pendents: el reconeixement de la realitat no-binària. La llei catalana tindrà l’anomenada tercera casella, un espai per als formularis de l’administració diferenciat de l’habitual “home” i “dona”. La inclusió de la casella de gènere no-binari en el formulari d’inscripció és el primer pas cap a una major inclusió i reconeixement de la identitat de gènere de les persones no-binàries a Espanya.
“Si alguna cosa deixa clar la semiòtica és que d’allò que no se’n parla, que no apareix, que no té nom, no existeix”
A L’Estat es va perdre l’oportunitat d’incloure aquesta casella en no plasmar-ho a la llei trans*. En paral·lel, el País Basc preveu aprovar aquestes setmanes la seva llei trans*, i és que moltes comunitats autònomes estan esmenant l’oblit que va representar no incloure les realitats no-binàries a la llei trans* estatal. La darrera notícia que hem conegut sobre la tercera casella fa referència al cas d’Andrea Speck, una persona no-binària d’origen alemany a qui se li va negar la inscripció de la seva identitat al registre de Ciutadans Estrangers de la Unió Europea. Una sentència del Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia va donar-li la raó i obliga la Policia Nacional a incloure la tercera casella en aquest registre per a totes les persones estrangeres el país d’origen de les quals reconegui aquesta identitat, però no a les persones amb nacionalitat espanyola.
Una casella de més és una de moltes fites a assumir en un llarg camí a trencar el sistema dicotòmic i binari on vivim. La idea d’inclusió forçada d’aquesta casella neix d’una òptica de lògiques identitàries on, per tant, sempre queda la porta oberta al fet que en quedi gent exclosa. És lícit i exigible ambicionar una societat més justa i respectuosa amb la diversitat, amb una altra visió de la identitat, l’expressió de gènere i les relacions afectives. Si alguna cosa deixa clar la semiòtica és que d’allò que no se’n parla, que no apareix, que no té nom, no existeix. En altres paraules: en alguns casos, el nom sí que fa la cosa.
Daniel Grande Tena, Director de Comunicació de l’Observatori contra l’LGTBI-fòbia
