És sabut que els col·lectius que no es conformen amb la norma pateixen tutela i repressió. Les exercides contra la gent trans* i, en general, contra la no-normativitat en la identitat i expressió de gènere, és de les més clares. Les raons han estat múltiples, però el fet és idèntic: del paradigma moral i religiós al psicològic, i després al mèdic. El darrer és el social: tothom opina com hem de ser i el paper que representem, des del feminisme conservador als conservadors antifeministes, des de les antropòlogues a algunes tècniques de gènere.
Contra aquesta situació, la gent trans ens hem rebel·lat sobretot amb xarxes de suport i una cultura i art propis que ens han donat un sentiment de comunitat fonamental per no caure encara més avall en aquesta muntanya russa social. Però, en canvi, les iniciatives polítiques autogestionades que volen canviar les polítiques sobre nosaltres mateixes han estat més escasses a Catalunya. Les pioneres del CTC als anys noranta o el moviment contra la patologització de finals de la primera dècada del segle són exemples tan valuosos com, malauradament, aïllats.
La iniciativa política activa autogestionada només per persones i famílies trans més important actualment a Catalunya és, sens dubte, la Plataforma Trans*forma La Salut. Creada al 2015, assembleària i formada per entitats, associacions i activistes independents, va negociar amb el Departament de Salut l’actual model d’atenció a la salut a les persones trans*, que estableix els centres Trànsit com els referents, juntament amb l’atenció primària, i deixa enrere la patologització i males praxis de la Unitat (de Trastorns) d’Identitat de Gènere de l’Hospital Clínic. El model, biopsicosocial, integral i respectuós amb les persones i els drets humans és un èxit absolut reconegut per la pràctica totalitat de les persones que en fem ús.
Però el model de salut trans*, com les persones, està sotmès a una pressió enorme que fa que no el puguem donar per garantit. Potser no en som conscients, especialment la gent, jove i no tan jove, que ha trobat una atenció digna des del primer moment que li va caldre. De debò creiem que tot està fet i assegurat?
“En un context polític viciat, la gent trans hem de fer polítiques perquè no les facin per nosaltres”
La Plataforma és tan necessària ara com ho era fa nou anys, i per això aquest darrer any s’ha activat. Gràcies a les pressions i les queixes al Síndic de Greuges s’ha engegat la comissió de seguiment del model i la xarxa Trànsit s’ha expandit pel territori. Però hi ha problemes: mancances de personal, tracte a vegades no conforme amb el model en algunes unitats, atenció a la infància i l’adolescència, intent de control per part de col·legis professionals, gestió de les llistes d’espera per a intervencions, o centres mèdics patologitzants, fins i tot públics, que surten com bolets fora del model.
Penya trans: cal renovar la Plataforma i ser més fortes, amb nova gent que l’impulsi. Moltes de les que hem fet feina estem cansades i, potser, més lluny de les mancances en el territori o per a les persones que tot just accedeixen als serveis. Fem una crida a les persones trans, binàries i no-binàries, i les associacions trans d’arreu de Catalunya que s’hi vulguin implicar perquè s’hi adhereixin, participin en les assemblees i en les accions. Sí, cal temps i feina. Sí, cal deixar enrere el protagonisme o la teva necessitat particular per pensar en comunitat. No és fàcil, estem com estem i potser no és el moment per a moltes, però si creus que ho és per a tu, endavant! Ens cal activisme de debò.
Sempre és bon moment per començar, però el dissabte 16 de març al Centre LGTBI de Barcelona serà un moment perfecte: tindrem tota una tarda de formacions i xerrades per repassar la situació, compartir la feina feta i donar eines per a qui s’hi incorpori. També serà una tarda de festa, amb perfos i pica-pica. Penya i entitats trans amb voluntat de treballar plegades: busqueu-la per xarxes i apunteu-vos-hi!
En un context polític viciat, la gent trans hem de fer polítiques perquè no les facin per nosaltres. Deixem de ser només un punt a l’agenda i escrivim la nostra agenda política. Deixem de ser T de tutela, fem T de transforma.
Judith Juanhuix, Científica i activista trans
