Cada 28 de juny es commemora el Dia de l’Orgull LGBTIQ+, una jornada de visibilitat, resistència i memòria col·lectiva. A molts carrers i institucions es fan actes, però a les residències de gent gran, aquesta data sovint no existeix. Com a treballadora del sector, puc afirmar-ho: mentre se celebren amb entusiasme la Fira d’Abril, Sant Jordi o la Diada de Catalunya, el 28J no forma part del calendari. I aquesta absència és molt més que un oblit: és un símptoma.
“Mentre a les residències se celebren amb entusiasme la Fira d’Abril, Sant Jordi o la Diada de Catalunya, el 28J no forma part del calendari”
És el símptoma d’un sistema que segueix negant la diversitat sexual i de gènere entre les persones grans. Un sistema que silencia qui són, qui han estat, qui han estimat i com han viscut.
Durant la meva experiència laboral, he conegut residents gais, lesbianes i persones del col·lectiu que amaguen la seva orientació per por a ser jutjades o tractades de manera diferent. I també he conegut dones trans que no poden amagar la seva visibilitat, i que, tot i això, no reben el reconeixement ni el respecte que mereixen.
“He conegut residents gais, lesbianes i persones del col·lectiu que amaguen la seva orientació per por a ser jutjades o tractades de manera diferent”
Aquests silencis no són neutres, són formes de violència institucionalitzada. Negar el 28J a les residències és negar la memòria d’aquelles persones que han patit repressió, exclusió i estigma al llarg de la seva vida. És condemnar-les, un cop més, a tornar a l’armari justament quan haurien de viure amb més llibertat i dignitat.
“Negar el 28J a les residències és negar la memòria d’aquelles persones que han patit repressió, exclusió i estigma al llarg de la seva vida”
Reivindicar la celebració de l’Orgull en l’àmbit residencial no és una frivolitat, és una necessitat urgent. Parlem de tallers, espais de memòria, xerrades, decoració, música i, sobretot, formació per al personal. És garantir que la gent gran LGBTIQ+ pugui viure els seus últims anys amb orgull, respecte i llibertat.
Perquè sí, també hi ha persones grans LGBTIQ+. I han resistit tota una vida. Ara, mereixen viure i ser reconegudes. No podem construir una societat inclusiva si deixem fora els més grans.
Gina Serra Insua, presidenta d’ATC Llibertat i membre de la Federació Plataforma Trans
Orgull o alliberament? Quan la festa eclipsa la lluita
