La setmana passada es va commemorar el Dia Internacional contra l’LGBTI-fòbia, per tal de recordar que el 17 de Maig de 1990 l’Organització Mundial de la Salut va eliminar, per fi, l’homosexualitat de la llista de malalties mentals. Un fet que en el cas de les persones trans* no va ser possible fins al 2018.
Enguany s’ha commemorat en un context particular, a cavall entre legislatures. Al final d’un mandat en què el Govern de la Generalitat, per primera vegada, ha assumit la transformació feminista com un eix d’acció de govern, amb el compromís de treballar incansablement per garantir els drets humans de totes les persones, com les que pateixen discriminacions o violències per raó de la seva orientació sexual, identitat o expressió de gènere.
És evident que, malgrat els avenços dels darrers anys, l’LGBTI-fòbia segueix ben present en tots els àmbits de la societat. I avui té més altaveus que mai, davant del creixement de l’extrema dreta i dels grups antidrets, que qüestionen l’existència del col·lectiu LGBTI+ i amenacen uns drets que han costat molt de conquerir.
Així ho mostren les dades recollides a la Radiografia de l’LGBTI-fòbia de Catalunya 2023, un informe del Departament d’Igualtat i Feminismes que recull les dades oficials de tots els fets registrats en aquest àmbit.
Durant l’any passat, la Generalitat va registrar 670 situacions de LGBTI-fòbia a Catalunya. D’aquestes, 351 són incidències gestionades per la Direcció General de Polítiques Públiques LGBTI+, 37 són denúncies administratives rebudes per l’Oficina d’Igualtat de Tracte i No-discriminació i 282 corresponen a denúncies interposades als Mossos d’Esquadra.
“Malgrat que moltes persones continuen patint situacions de discriminació, avui tenim un país amb més eines per avançar cap a la seva erradicació”
Malgrat que les dades augmenten any rere any, això no vol dir que actualment es produeixin més situacions discriminatòries que temps enrere, sinó que avui disposem d’una legislació potent en matèria d’igualtat, de més serveis especialitzats (com la Xarxa SAI LGBTI+, amb 115 serveis distribuït arreu del país) i de millors mecanismes de denúncia davant de qualsevol vulneració de drets. Unes eines que han permès augmentar la consciència col·lectiva i fer visibles situacions de discriminació que abans quedaven ocultes i, per tant, impunes.
Però, sobretot, podem afirmar que les institucions estem sabent acompanyar millor les víctimes de discriminació i que estem avançant en la reparació del dany i en l’establiment de garanties de no repetició. Malgrat que moltes persones continuen patint situacions de discriminació, avui tenim un país amb més eines per avançar cap a la seva erradicació, i això és una victòria col·lectiva a preservar i a continuar fent créixer.
La lluita contra LGBTI-fòbia va començar fa molts anys impulsada pel moviment LGBTI+ i no acaba avui. Si una cosa hem après els darrers anys és que els drets assolits no estan garantits i que cal defensar-los cada dia i a tot arreu, amb el màxim compromís polític i l’aliança imprescindible entre les institucions i la societat civil. Només així continuarem avançant cap a una Catalunya lliure d’LGBTI-fòbia.
Xavier Florensa Cantons, Director general de Polítiques Públiques LGBTI+ de la Generalitat de Catalunya
