La consellera Tània Verge, i el director general de Polítiques Públiques LGBTI+, Xavier Florensa, a la presentació de la Radiografia de l’LGBTI-fòbia a Catalunya (2023). Foto: Dep. Igualtat i Feminismes
El 2023 es van atendre des de la Generalitat de Catalunya 670 situacions de LGBTI-fòbia, segons recull la Radiografia de l’LGBTI-fòbia a Catalunya (2023) que han donat a conèixer avui la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge, i el director general de Polítiques Públiques LGBTI+, Xavier Florensa.
De les 670 situacions, 351 són incidències gestionades pel Departament d’Igualtat i Feminismes, és a dir, situacions que poden ser discriminatòries però que no són denunciables, o bé la persona afectada no vol denunciar, sinó que vol evitar que la situació que ha viscut es torni a repetir. Des del Departament se les acompanya i assessora de manera personalitzada, i se’ls ofereix assessorament jurídic i psicològic gratuït.
A més, dins del total de situacions es comptabilitzen 37 denúncies administratives rebudes per l’Oficina d’Igualtat de Tracte i No-Discriminació vinculada a Igualtat i Feminismes, així com 282 fets motivats per l’LGBTI-fòbia recollits per la Policia de la Generalitat- Mossos d’Esquadra.
Augmenten les incidències registrades
L’any 2022 van ser 456 les situacions ateses, corresponents a 175 incidències gestionades per la Direcció General de Polítiques Públiques LGBTI+, 27 denúncies administratives via l’Oficina d’Igualtat de Tracte i No-Discriminació, i 258 fets recollits per Mossos d’Esquadra.”L’increment en les xifres no ens ha de fer por, perquè més incidències i més denúncies vol dir més persones ateses i més situacions que surten a la llum”, ha compartit Verge. “Vol dir que estem aixecant catifes, vol dir que estem trencant estigmes, i això és essencial per reparar les persones que pateixen aquestes violències i per avançar en l’erradicació de l’LGBTI-fòbia”.
L’increment més significatiu és el de les incidències gestionades directament per la Direcció General de Polítiques Públiques LGBTI+, que s’han duplicat respecte al 2022 i han augmentat el 823% pel que fa al 2016. El creixement s’explica pel reforç dels serveis LGBTI+ a tot Catalunya i pel major coneixement per part de la ciutadania dels mecanismes per reportar fets discriminatoris. Alguns exemples d’incidència són una persona trans* a qui es nega poder fer servir el seu nom sentit (en un espai laboral, en un centre educatiu, etc.); donar per suposat que una persona és heterosexual, per exemple, en l’àmbit sanitari; o dificultar l’accés a un espai a una parella LGBTI+ per aquest motiu.
“És comprensible que quan veiem que les xifres augmenten ens sorprengui i es generi certa alarma, però precisament perquè tenim més serveis especialitzats i més a prop de les persones, i tenim més mecanismes per denunciar qualsevol vulneració de drets que patim, afloren més situacions de discriminació i violència que abans quedaven invisibilitzades i, per tant, impunes”, ha explicat la consellera Verge.
La majoria de les incidències han succeït a la demarcació de Barcelona, tot i que cal destacar que han augmentat a la resta de territoris. L’increment és fruit del desplegament i el reforç dels 115 punts de la Xarxa SAI per tot Catalunya, que han apropat a la ciutadania un espai de referència on denunciar de manera acompanyada fets discriminatoris.
Verge ha destacat que “és evident que durant els darrers anys hem fet passes endavant per construir una societat més justa i lliure de discriminacions, però també és cert que la LGBTI-fòbia continua present en molts àmbits de la societat catalana i atempta contra els drets de les persones LGBTI, especialment els de les persones trans*”. En aquest context, la consellera d’Igualtat i Feminismes ha deixat clar que “cal fer-hi front i posar-hi xifres i noms per erradicar-la, perquè el dret a ser qui som és el dret més fonamental de tots, i tenim dret a ser-ho obertament, sense por a patir cap tipus de discriminació o violència”.
Nou pla per millorar la seguretat de les dones i el col·lectiu LGTBI+ al transport públic
