El Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC), és l’entitat LGTBI en actiu degana de tot el moviment a Catalunya i a l’Estat Espanyol. Hereus del MELH – Movimiento Español de liberación Homosexual- creat a 1970 per l’Armand de Fluvià, també un dels fundadors del FAGC.
Un cop mort el dictador un 20 de novembre de 1975 i fruit d’un procés d’assemblees es constitueix el FAGC com a referent indiscutible de la lluita pels drets i llibertats del col·lectiu LGTBI. La seva trajectòria és una part importantíssima de la nostra memòria històrica, un seguit de conquestes legals, socials i polítiques a favor de poder ser, estar i viure com a persones LGTBI. El camí d’aquest gairebé mig segle d’incessant i constant batalla per assolir espais de llibertat ha estat la direcció que sempre han portat com a bandera les moltes companyes, activistes i amigues que han deixat una part del seu temps i anhels per fer d’aquest món un lloc on poder gaudir i expressar les nostres diferències, diversitat, identitats i formes d’estimar i ser al marge del patriarcat i d’una societat que sota el parany de la igualtat mai ha deixat d’estigmatitzar-nos.
“La trajectòria del FAGC és una part importantíssima de la nostra memòria històrica”
Els primers anys del FAGC són recordats com la flama que va fer possible la derogació del supòsit LGTB-fòbic de la llei de perillositat social i que va organitzar i convocar la primera manifestació de la nostra història recent a les rambles de Barcelona un 26 de juny de 1977. Aquell any també es va celebrar al cinema Niza un dels mítings més multitudinaris en contra de la repressió i a favor de la llibertat sexual. Aquests dos esdeveniments claus en l’adquisició dels nostres drets fonamentals i símbols de la lluita contra la discriminació vers a les persones trans, lesbianes, gais i dissidents sexuals tindran el seu reconeixement institucional per part de l’Ajuntament de Barcelona amb dos memoràndums en record de la primera manifestació i del ja derrocat cinema Niza.
50 anys donen per moltes conquestes, com van ser el suport a la primera parella d’homes gais de Vic que van voler casar-se l’any 1986; l’assassinat de la Sònia Rescalvo, el primer crim d’odi a l’Estat Espanyol l’any 1991; així com els fets homòfobs de Sitges a 1996; també les protestes antimilitaristes en contra del servei militar obligatori el 1987; la campana d’apostasia el 1990; i, més recentment, l’aprovació del matrimoni igualitari a 2005; la llei contra l’LGTBI-fòbia el 2014 i la llei trans Estatal el 2023.
Mig segle que es mereix tot un reconeixement pel pròxim 20 de novembre de 2025, on el FAGC farà el seu especial aniversari fent front al feixisme, l’odi i l’LGTBI-fòbia.
Eugeni Rodríguez, activista del FAGC des de 1984 i president de l’Observatori Contra l’LGTBI-fòbia
