Samantha Hudson a la catifa vermella del Festival de Màlaga 2024. Foto: Pedro J Pacheco
Samantha Hudson es va fer famosa amb només 15 anys quan va publicar la cançó Maricón, en la qual es criticava la posició de l’església catòlica respecte al col·lectiu LGTBI+. En realitat, el senzill era un treball de batxillerat que incloïa un videoclip. El single es va fer viral i va rebre tota una campanya d’odi per part de l’organització d’extrema dreta HazteOír i el partit Ciutadans. L’assetjament públic va ser tan exagerat que el bisbe de Mallorca la va excomunicar.
Fer‐se coneguda tan jove i amb aquest nivell d’odi hauria sigut suficient per voler‐se apartar dels escenaris i les pantalles. Samantha Hudson, en canvi, ho va veure com una oportunitat per destacar com a dissident de gènere i com a activista pels drets LGTBI+. Amb els anys, ha passat de ser un adolescent disruptiu a una dona amb un discurs punyent i clar sobre la realitat queer, la precarització del jovent i les necessitats de la classe treballadora.
La seva labor com a activista no només es desenvolupa en platós, pòdcasts o a les xarxes, sinó també en la seva música. Música para muñecas és el seu quart àlbum que es defineix com “les experiències d’una dissident de gènere perseguint els seus somnis a la gran ciutat”.
- Dissidència: Samantha Hudson sempre ha reivindicat la importància de ser dissidència, inclús ara que forma part del mainstream
- Cultura: Tant amb la música com amb el pòdcast Bimboficadas, Samantha Hudson aconsegueix crear espais de cultura queer de reflexió .
- Activisme: Ha portat el seu compromís amb els drets LGTBI+ arreu on ha tingut altaveu, sense acoquinar-se per les possibles conseqüències.
- Referent: El discurs disruptiu i la valentia amb la qual ha afrontat l’odi, l’ha convertida en un referent LGTBI+ no només per a la seva generació.
Fades: “La cultura catalana hauria de fardar que posseeix una escena queer pròpia”
