Fades: “La cultura catalana hauria de fardar que posseeix una escena queer pròpia”

Per a Fades, la cultura pop no s’entén sense la cultura queer, i estan orgullosos que el panorama musical català tingui una escena queer pròpia. De fet, consideren que se n’hauria de presumir més i dur-ho amb “orgull”, ja que poca gent realment en fa bandera, segons Ferran Pi.

Per aquest motiu, volen continuar la festa amb el seu nou disc i aportar una sensació “més gamberra”, col·laborant amb artistes com Samantha Hudson, a qui tenen com a referent artístic del col·lectiu. Cantar amb ella els ha suposat “tancar el cercle” i arribar a llocs on sempre havien imaginat ser, així com amb SVSTO -ex-Las Bistecs- i Papa Topo, a qui també volen “retre homenatge”.

El grup mallorquí Fades. Foto: Sara Soteras / ACN

Massa rossa, La teta, Blonde on beat posen nom als nous temes. Pel que fa a les remescles, s’hi troben Artificial remix amb Samantha Hudson, Minifalda remix amb Papa Topo i Es meu boo remix amb SVSTO. Durant la seva gira, visitaran sales de dins i fora del territori català.

“Som tres cossos damunt l’escenari que reivindiquen la dissidència”

Amb Metallix: Afterparty, apugen els ‘beats’ per minut i segueixen explorant “els límits dels gèneres masculí i femení”, i també els dels gèneres musicals, expliquen. Vicenç Calafell descriu Fades com a “tres cossos damunt l’escenari que reivindiquen la dissidència”, enmig de propostes hegemòniques que es fan amb els espais de festivals i festes majors.

A parer seu, són “un experiment cultural molt divertit”, que barreja un 50% de catalanitat, amb un 50% d’identitat queer. Confessen que van crear el grup perquè sentien que els faltaven cançons en el moment de sortir de festa. “Jo volia una cançó per fer un botellot a un cotxe i no la tenia, en català i queer”, recorda Calafell.

“Volia una cançó per fer un botellot a un cotxe i no la tenia, en català i queer”

Tot i les crítiques que els titllen d’antitradicionalistes, admeten que, com a filòlegs, porten Ramon Llull a les venes. De fet, gran part de la seva essència és la cultura catalana, i no en rebutgen la tradició, sinó la seva folklorització. D’aquesta manera, no volen que el folklore es redueixi a un estereotip com ara entendre que “Barcelona són sardanes i castellers o que Mallorca és sobrassada i pageses”.

L’Àngel Exojo reivindica que volen renovar la cultura i parlar d’aquest folklore sense menysprear-lo. “Si fem una cançó sobre ‘El pi de Formentor’, ho utilitzarem com a excusa per parlar del nostre ‘bolso’”, explica en referència al poema de Miquel Costa, un dels més representatius de l’Escola Mallorquina.

Un abocador d’odi

Fades es caracteritza per reivindicar espais per a tothom. Precisament per això, al·leguen que s’han convertit en un “abocador d’odi”. “Fades fa por perquè està qüestionant tot el sistema que és fort i hegemònic”, subratlla Calafell, que assegura que reben crítiques, fins i tot, de caràcter islamòfob.

“Fades fa por perquè està qüestionant tot el sistema que és fort i hegemònic”

En algunes de les seves actuacions han patit incidents i intromissions. En un concert a Manlleu, es va crear un compte d’Instagram per tirar-los glaçons, però el mateix grup explica que es tractava d’una minoria. En aquesta línia, lamenten que cada vegada que la banda es fa mediàtica és per alguna polèmica vinculada als discursos d’odi.

“O te’n rius de nosaltres o rius amb nosaltres”, remarca Calafell, que a la vegada creu que això els provoca l’efecte contrari. El grup treu el seu amor propi i defensa els seus drets amb més convicció, ja que es declaren “especialistes en girar la truita”.

‘I encara un cop més’: el cant a l’amor lèsbic i l’amistat de Mar Sifre Rigol, directora d’Orgull