Presentació de la revista Orgull a l’Espai Línia.
La presentació d’Orgull a l’Espai Línia va incloure una taula de debat amb Judith Juanhuix, científica i activista trans; Mar Sifre Rigol, cap de redacció del mitjà, i Maria Cerezuela, periodista de Comunicació 21 i conductora de l’acte de presentació.
“Per fi”, és el que va pensar Judith Juanhuix quan li van explicar que s’estava cuinant la nova capçalera. “El futur d’Orgull és tot, com el del col·lectiu”, va vaticinar.
Mar Sifre: “A Orgull deixem petites llavors que van creixent. La gent vol saber què hi ha al seu entorn”
Qüestionada sobre per què fins ara no havia vist la llum un mitjà com aquest, va assenyalar que “abans vivíem en la resistència, i ara l’hem deixat per començar a ser models de lluita, de llibertat, i passar a l’acció”. En aquest sentit, va reconèixer que estar a la resistència “és cansat”.
Mar Sifre es va mostrar molt satisfeta pel resultat de la revista i per la resposta rebuda en aquest mes i mig des de que va néixer Orgull, demostrant-se que era un mitjà “necessari”. La cap de redacció d’Orgull va remarcar que els mitjans de comunicació són “indispensables” per reflectir les realitats del col·lectiu LGTBI+, i que calen periodistes que “sàpiguen tractar aquests temes”.
Maria Cerezuela, Mar Sifre i Judith Juanhuix al debat de la presentació d’Orgull. Foto: Joanna Chichelnitzky
Sifre va comparar la tasca d’Orgull a l’hora d’abordar les diferents temàtiques amb el fet de “deixar petites llavors que van creixent” i que capten l’interès, no únicament del col·lectiu LGTBI+. “La gent vol saber què hi ha al seu entorn”, va dir en la línia del que havia apuntat l’editor del Grup Comunicació 21, David Centol.
Així mateix, Mar Sifre va voler posar en valor que, durant el mes i mig que fa que Orgull existeix, diverses persones l’han escrit per agrair la tasca del mitjà: “No tenia massa clar que era el no binarisme, mai havia llegit un reportatge al respecte, ara ho puc entendre millor”, va ser un dels missatge. D’altres se li han apropat per dir-li que “gràcies a vosaltres he pogut encetar una conversa sobre l’asexualitat”.
Mar Sifre al debat de la presentació d’Orgull. Foto: Joanna Chichelnitzky
Segons Sifre, aquesta és la demostració que Orgull fa la seva feina, una sensació que se sosté amb els 8.000 usuaris únics que ha registrat orgull.barcelona durant el primer mes.
‘Interseccionalitat’ és la paraula clau
Sobre Orgull com a mitjà, Judith Juanhuix va valorar la seva aposta per “representar l’autorepresentació”. És a dir, que quan s’aborda una temàtica, no es limita a recórrer a la persona experta de torn, sinó que s’opta per representants de les diferents sigles del col·lectiu. Una qüestió “molt important” que “també haurien de fer la resta de mitjans”, va subratllar. “Orgull és periodisme de veritat”, va reblar.
En la taula també es va parlar sobre els drets del col·lectiu LGTBI+, la situació actual, les diferents realitats que hi conviuen, el futur, i el camí que queda per recórrer. “Interseccionalitat és la paraula clau”, va dir Juanhuix, qui veu el futur amb optimisme: “S’aniran assolint drets, malgrat pugui haver-hi petits retrocessos pel camí”.
Judith Juanhuix al debat de la presentació d’Orgull. Foto: Joanna Chichelnitzky
Així, la científica i activista va posar sobre la taula que la lluita LGTBI+ no són només les reivindicacions estrictament del col·lectiu. La intereseccionalitat, per tant, també “s’ha d’entendre com la lluita feminista, per l’habitatge o per un sistema de salut públic de qualitat”, va remarcar. Un exemple seria tenir els recursos necessaris perquè es respectin els drets reproductius o el procés de transició de les persones trans.
L'alcalde Collboni, a la presentació d'Orgull: "el risc de retrocés, de perdre tot el que hem conquerit sempre està present".
