Glorieta Sonia Rescalvo al parc de la Ciutadella. Foto: Ajuntament de Barcelona
La història LGTBI+ s’ha construït als marges, de manera invisible i deixant poca constància. Per aquells que l’han viscuda, en canvi, la memòria del col·lectiu es pot recordar i es reviu en diferents racons de la ciutat. Barcelona, com a indret, ha sigut pionera en molts aspectes i ha sigut un dels pilars en la construcció de la memòria LGTBI+ al nostre país.
Això sí, la història LGTBI no només s’ha fet a partir de grans lluites. Per desgràcia, les pèrdues també han tingut la seva part de protagonisme, així com les reivindicacions o la creació d’espais que eren un oasi pel col·lectiu, especialment en moments de repressió i poca llibertat.
Avui us portem 5 llocs amb història LGTBI+ a la ciutat de Barcelona:
Glorieta Sonia Rescalvo
El 6 d’octubre de 1991, Sonia Rescalvo Zafra, va ser assassinada per un grup de neonazis, que pertanyien als ultres culers dels Boixos Nois. La van matar d’una pallissa a la glorieta de la plaça central del parc de la Ciutadella, on ella dormia. Rescalvo era una dona trans sense sostre que exercia la prostitució. Aquest assassinat va ser un dels primers casos de l’estat espanyol en titllar-se de crim d’odi.
En honor a la Sonia Rescalvo Zafra, el 2013 van donar de nom “Glorieta de la Transexual Sonia” al lloc on va ser assassinada. A més, hi ha una placa que explica i denuncia el crim. Es tracta d’un homenatge a la història LGTBI+ de la ciutat, sobretot per no oblidar-la.
Daniel’s
A finals de 1975, el Daniel’s va obrir les portes al barri de Sant Gervasi, a la plaça de Cardona, com el primer bar-discoteca per a lesbianes de Barcelona i dels primers de l’estat espanyol. Tot i que ja està tancat, durant molts anys va ser l’únic espai segur on poder lligar, trobar-se i ser en llibertat, encara que havien de lidiar amb batudes de la policia, per les quals tenien tècniques apreses per dissimular.
Mural de Keith Haring
L’artist Keith Haring, que era obertament homosexual, va morir a causa de la SIDA l’any 1990. Un any abans, però, va pintar un mural a Barcelona on s’explicitava la crueltat de la malaltia, així com dels riscos, amb l’objectiu de fer activisme sobre el tema. L’indret on va decidir fer el mural va ser a la plaça Salvador Seguí del barri del Raval, precisament perquè era un dels llocs més degradats de la ciutat, també pel que feia a malalts de SIDA drogodependents.
El mural de Keith Haring va ser efímer, però des del MACBA i la Keith Haring Foundation van aconseguir prendre mostres del grafiti amb l’objectiu de conservar-lo i reproduir-lo. Actualment, es pot veure al mur exterior lateral del MACBA.
Rambla de Barcelona
La Rambla de Barcelona va acollir la primera manifestació LGTBI+ de Catalunya i de l’estat espanyol. Era el juny de 1977 i les dones trans van encapçalar la protesta, que havia estat convocada pel Front d’Alliberament Gai de Catalunya. El lema que es llegia en la pancarta principal de la marxa era “Nosaltres no tenim por, nosaltres som”.
Aquella jornada, però, està ben lluny dels actuals Prides festius: la primera manifestació LGTBI+ va acabar amb cops i persecucions de la Guàrdia Civil. Encara no feia dos anys que havia mort el dictador Franco.
El Molino
Indret transgressor des dels seus inicis, els espectacles del Molino han sigut sempre un espai on el col·lectiu LGTBI+ ha pogut mostrar-se dalt de l’escenari i veure’s reflectit des del pati de butaques. L’Ajuntament de Barcelona va adquirir el teatre el 2021 i ara per ara s’està treballant en la seva reobertura.
