Imatge promocional de Las Bajas Pasiones. Foto: Las Bajas Pasiones
Las Bajas Pasiones és un dels grups de música referents pel que fa a l’escena artística LGTBI+. Reivindiquen els drets del col·lectiu alhora que els agradaria que no se’ls tingués en compte només com a artistes queer. En els últims anys han col·laborat amb cantants i grups com ara Maio o Tribade.
Avui, 12 d’abril, estrenen el seu EP Belleza. El 2 de maig el presenten en concert a la Sala Laut de Barcelona, i el 8 de juny al Café Berlín de Madrid.
Belleza és el vostre nou EP. Què hi trobem?
Hi ha quatre temes que fan una història, una mena de transició emocional entre diverses etapes. Des de la infància i l’origen dels traumes fins al moment disfrutón, passant per mirar cap enrere i veure les coses amb senzillesa. És una mica el que som, ens agrada gaudir, però també ser reflexives i polítiques.
“Nosaltres ens preguntem: ‘Es pot fer poesia després del genocidi de Gaza?'”
La bellesa és política?
Li hem donat moltes voltes a això. Angélica Liddell té una frase que deia alguna així com que “quan el món es converteix en injust, la bellesa ve a fer justícia”. En el moment històric actual, amb totes les injustícies que hi ha, com ho fem per tenir forces per la bellesa? I per fer art? En acabar la Segona Guerra Mundial es plantejaven: “Es pot fer poesia després d’Auschwitz?”. Nosaltres ens preguntem: “Es pot fer poesia després del genocidi de Gaza?”
Què és la bellesa per vosaltres?
La bellesa és tenir la mirada posada en el que és bonic, també en el que és quotidià. La bellesa pot ser molt política i està present en el dia a dia. Això sí, no ens referim a la bellesa normativa. Per nosaltres la bellesa són també dos cossos no normatius fent-se un petó, embolicant-se o follant. Volem posar sobre la taula a què anomenem ‘bellesa’.
Imatge promocional de Las Bajas Pasiones. Foto: Las Bajas Pasiones
Llavors, hi ha bellesa en les coses senzilles?
Justament són les coses senzilles el que et permet viure la vida amb una profunditat diferent. El context estressant del capitalisme és el que no et deixa aturar i observar les coses belles.
Sou un grup obertament LGTBI+ en una indústria molt cisheterosexual. Com ho viviu?
Hem anat canviant la manera de veure-ho. Ara creiem que la situació és més oberta, però quan dius que ets un grup LGTBI+, t’encasellen i només et truquen per l’Orgull. Cosa que ens molesta perquè la música no té gèneres i a un hetero li pot arribar igualment el que fem. A vegades ens agrada abanderar la causa LGTBI+, altres ens agrada dir “nosaltres fem música i ja està”.
Heu tingut males experiències a la indústria de la música per ser LGTBI+?
De manera visible, no. En el nostre món ja no et pots mostrar obertament homòfob, però de portes cap endins sabem que hi ha comentaris o males actituds cap a nosaltres. Algun cop ens ha passat que ens han explicat que un ajuntament havia vist el nostre videoclip i que s’havien adonat que no volien artistes tan radicals, per exemple. Potser el pròxim cop no ens contractaran.
“Quan dius que ets un grup LGTBI+, t’encasellen i només et truquen per l’Orgull”
Algun altre cas similar?
A Ràdio 3, de RTVE, estàvem a punt de fer un concert i es van voler reunir amb nosaltres per demanar-nos que no diguéssim la frase “mearme sobre lo sagrado”. Després es van tirar enrere i ens van dir que diguéssim el que volguéssim, però abans ja s’havien reunit amb nosaltres.
Sou conscients que sou referents?
Anomenar-nos referents sona massa a què ens eleven a una mena de déus. Del que som conscients és que som poques les qui ens posicionem sobre certes coses, com els drets LGTBI+. Potser nosaltres ajuntem i barregem molts discursos. Des de la lluita gai i queer, però també l’anticapitalista. Si gràcies a la nostra música, algú s’inspira pel seu projecte, genial.
I els vostres referents quins són?
Hem begut d’artistes molt diferents. Des de Yung Beef fins a propostes més polítiques, com ara Sara Hebe o Tribade. En el món queer, al principi no vam tenir referents.
Imatge promocional de Las Bajas Pasiones. Foto: Las Bajas Pasiones
