intra+ violències intragènere

Marta Mariñas i Miriam Vázquez al Centre LGTBI. Foto: cedida

Miriam Vázquez i Marta Mariñas són psicòlogues i coordinadores del projecte Intra+, una iniciativa pionera del Centre LGTBI de Barcelona. L’objectiu és dissenyar un model que millori l’abordatge de les violències en les relacions sexuals i afectives entre persones LGTBI+, conegudes com a violències intragènere. Parlem amb elles de l’elaboració d’Intra+ i de les especificitats de les violències intragènere.

El terme violència intragènere s’utilitza habitualment per referir-se a la violència que es pot donar en les relacions sexe-afectives entre persones del mateix gènere. Segons el Centre LGTBI, aquest terme, pot resultar limitador i excloent perquè deixa fora la gran diversitat de relacions que es poden donar dins del col·lectiu LGTBI+: relacions que inclouen persones trans, no-binàries, queer o asexuals, entre d’altres. 

Per què neix Intra+?

Intra+ sorgeix d’una proposta del Centre LGTBI de l’Ajuntament de Barcelona perquè detecten d’un buit en l’abordatge de les violències en les relacions sexe-afectives LGTBIQA+, conegudes com a violències intragènere. Tot i que aquestes violències existeixen des de sempre i són ateses, en un principi, dins del circuit actual, només s’aborden aquelles que es detecten. Però sovint no es disposa dels marcs conceptuals clars ni amb les eines específiques per abordar-les adequadament.

“És imprescindible que els serveis que ja existeixen disposin de competències professionals adequades per abordar les violències intragènere amb les seves especificitats”

Quin és l’encàrrec que us ha arribat?

Per una banda, l’encàrrec és analitzar les necessitats reals dels serveis i les professionals en relació amb aquestes violències, que és la fase actual. I per l’altra, elaborar una guia amb pautes i claus bàsiques per l’abordatge de les violències intragènere que serveixi com a eina inicial pels serveis i entitats.

“Les professionals estan molt interessades en el projecte perquè ho necessiten, els calen eines i un marc d’abordatge”

Per què és important dur a terme un projecte com Intra+?

Considerem que és imprescindible que els serveis que ja existeixen disposin de competències professionals adequades per abordar les violències intragènere amb les seves especificitats. Intra+ no crea un nou servei, sinó que vol enfortir el circuit d’atenció existent respecte a les violències intragènere. Dotar-lo de coneixement, d’eines i de criteris compartits que puguin garantir una resposta adequada, que no sigui LGTBI-fòbica i ajustada per les persones LGTBIQA+.

“Cal anomenar les violències intragènere perquè les persones que les reben o exerceixen les puguin identificar”

Com es treballa la guia d’Intra+?

La guia encara no s’ha elaborat. De moment estem en unes primeres fases d’exploració. Ara ja hem fet grups focals amb professionals que fan alguna mena d’abordatge amb les violències intragènere. En els grups hem treballat sobretot què s’està fent, quines necessitats i mancances es detecten i quins dubtes sorgeixen. Això ens assenyala els buits. Les professionals estan molt interessades en el projecte perquè ho necessiten, els calen eines i un marc d’abordatge.

“Cal entendre que les violències intragènere no són fets aïllats i que s’inscriuen en un marc estructural de violències patriarcals”

Amb qui més parlareu per fer la guia?

És una guia participativa. Escoltem els agents implicats. Ara començarem amb les entrevistes a persones que han viscut violències intragènere, siguin víctimes o victimaris. També farem arribar qüestionaris a diferents persones que han patit o exercit aquestes violències.

“Cal compartir un marc conceptual i protocols específics sobre les violències intragènere”

Tot i que encara esteu elaborant la guia, què es pot millorar del model actual de les violències intragènere?

Hi ha alguns punts que ja tenim molt identificats. Un té a veure amb la importància de visibilitzar les violències en el marc de les relacions sexe-afectives LGTBIQA+. No poder mirar aquestes violències també és LGTBI-fòbia, perquè no es pren en consideració les necessitats de les persones del col·lectiu. Cal anomenar-les perquè les persones que les reben o exerceixen les puguin identificar. També cal entendre que no són fets aïllats i que s’inscriuen en un marc estructural de violències patriarcals, tot i que tinguin les seves especificitats, i és important tenir-les en compte.

“Destaquem la importància de garantir l’atenció especialitzada accessible i lliure d’LGTBI-fòbia”

Quines altres mancances hi ha?

Hi ha també LGTBI-fobia internalitzada, per part del col·lectiu hi ha moltes resistències a parlar d’aquestes violències per por de rebre’n de noves per part de la societat. I això fa que encara es deixi més en l’armari les violències intragènere. Per tant, detectem que cal compartir un marc conceptual i protocols específics sobre les violències intragènere, perquè ara ni tan sols hi són. Ara l’atenció s’està fent depenent una mica en funció de la bona voluntat i la mirada LGTBIQA+ de la persona que t’atén. I destaquem la importància de garantir l’atenció especialitzada accessible i lliure d’LGTBI-fòbia.

Violència intragènere. A les parelles del mateix sexe també pot haver-hi abús de poder
WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram