Segons FELGTBI+, el 21,2% dels incidents d’odi i discriminació tenen lloc a centres educatius. Foto: Taylor Flowe / Unsplash
Malgrat els avenços legislatius assolits en matèria de drets LGTBI+ els darrers anys, l’educació en diversitat continua sent una assignatura pendent al sistema educatiu. Davant d’aquesta realitat, la Federació Estatal LGTBI+ (FELGTBI+), en col·laboració amb la Universitat de Salamanca, ha presentat l’informe Radiografia de l’educació en la diversitat LGTBI+, una exhaustiva anàlisi sobre la integració de la diversitat afectivosexual, de gènere, corporal i familiar als centres educatius, així com el desenvolupament i la implementació de polítiques públiques inclusives en les diferents comunitats autònomes.
Una de les qüestions que s’aborda en l’estudi és la visibilitat, que en l’àmbit educatiu continua sent limitada. Més del 60% de les persones joves LGTBI+ se senten visibles amb amistats properes, però només un 25% ho són amb els companys d’institut i un 21% a la universitat. Entre les persones de 18 a 24 anys, un 18,2% roman invisible, i un 40% assegura que no s’ha pogut expressar tal com és durant la seva etapa educativa.
Pel que fa a la violència i l’assetjament, el 21,2% dels incidents d’odi i discriminació tenen lloc a centres educatius, i més de la meitat de les persones joves han patit assetjament, tracte vexatori o ciberassetjament durant l’educació secundària. “La família continua sent el principal detector d’aquestes situacions, mentre que les institucions educatives encara no responen prou”, afegeix Paula Iglesias, presidenta de la FELGTBI+.
L’informe Radiografia de l’educació en la diversitat LGTBI+ adquireix una rellevància especial després de l’aprovació de la Llei 4/2023 per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i la garantia dels drets de les persones LGTBI, que estableix un marc normativament sòlid i possibilista per impulsar polítiques educatives inclusives.
Tot i això, tal com evidencia l’informe i expliquen des de FELGTBI+, l’aprovació d’una llei no garanteix per si sola la seva correcta aplicació. Cal avaluar com les comunitats autònomes han desplegat mesures concretes, des de protocols contra la discriminació fins a programes de formació del professorat o iniciatives de sensibilització adreçades a l’alumnat i les seves famílies.
L’estudi revela que, encara que pràcticament totes les comunitats autònomes tenen lleis o protocols per protegir l’alumnat LGTBI+, la seva aplicació efectiva és desigual.
El nivell d’ensenyament de les persones LGTBI+
Segons l’Enquesta Estat LGTBI+ 2025, el 41,9% de les persones LGTBI+ ha aconseguit estudis universitaris, un 25,09% va cursar Batxillerat o Formació Professional de grau superior, un 23,71% va completar educació secundària i menys de l’1% no té estudis. Tot i això, les dades mostren desigualtats importants dins del col·lectiu: gairebé un 6% de les persones no-binàries no ha completat estudis, i un 21% dels homes trans no va superar l’educació primària.
“Aquestes dades evidencien que, malgrat els avenços, persisteixen barreres educatives significatives per a certs grups dins del col·lectiu LGTBI+, especialment per a les persones trans i no binàries”, subratlla María Rodríguez, responsable d’investigació de la FELGTBI+.
Visibilitat LGTBIQ+ en l’educació formal: encara una assignatura pendent
