Les persones LGBTIQ+ estem cansades de ser invisibles i invisibilitzades en l’àmbit educatiu i acadèmic. Pel fet de ser LGBTIQ+, la violència i l’estigma que ens acompanya continua sent molt poc important amb relació a l’àmbit acadèmic. És un menyspreu insuportable per a totes les persones que treballem per trencar aquest estigma que no ens deixa dignificar la nostra existència. Professorat en els armaris, alumnat sense acompanyament ni referents positius, alumnat trans amb por i total desinformació, inseguretat a les aules, resultat de la inacció davant la ideologia reaccionària ultraconservadora que ens immobilitza.
És cert que avui tenim molts més recursos i dispositius des dels quals fer-nos escoltar, i la Plataforma LGBTI.cat n’és un. Com a activista pels drets de les persones LGTBIQ+ treballo perquè l’àmbit educatiu valori i aporti referents positius amb els quals l’alumnat pugui emmirallar-se i combatre l’LGTBI-fòbia i la violència masclista associada, tant dins com fora de les aules. Les xifres de l’USAV (Unitat de Suport a l’Alumnat en situació de Violència) mostren una evolució ascendent d’aquesta violència, que s’ha duplicat en els darrers dos anys a les aules. Aquestes dades, si apareixen a premsa, ho fan amagades dintre de xifres d’assetjament, així en general, o per altres raons. L’LGTBI-fòbia sempre va disfressada i és del tot menystinguda com a violència masclista, en l’arrel del patriarcat omnipresent.
“Les xifres mostren una evolució ascendent de la violència LGTBI-fòbica, que s’ha duplicat en els darrers dos anys a les aules”
Tenim un protocol d’acompanyament de l’alumnat transgènere que gran part dels centres educatius desconeixen i que, per tant, no activen, tot i ser necessari en molts centres del país. Tenim un marc normatiu (Decret 175/2022) d’obligat compliment per part de totes les escoles i instituts que, per primer cop en la història de la legislació educativa, incorpora les sigles LGTBI i reconeix la nostra existència.
A més, incorpora un vector de gènere com a eina transversal i estructural de la incorporació de la perspectiva de gènere i diversitat sexoafectiva en tot el currículum. Però no s’està oferint prou informació ni formació al professorat perquè puguin fer aquesta feina preventiva en el dia a dia de l’aula. Tenim dades i recerca que corroboren que la inclusió de la perspectiva de gènere a les aules és desitjada per la majoria social. Aleshores, podem preguntar-nos per què ens aturem, per què no seguim avançant.
“Tenim dades i recerca que corroboren que la inclusió de la perspectiva de gènere a les aules és desitjada per la majoria social”
Durant l’anterior legislatura es van fer passos decidits que a vegades em van portar a la incredulitat, i recordo que la voluntat política de canvi em va il·lusionar tant com un bon dinar en família. Però, és clar, el paper tot ho aguanta. Ara per ara, encara hem de veure si l’actual Govern entén que incorporar la perspectiva LGTBIQ+ és també treballar contra la ultradreta. De moment, el Departament d’Ensenyament no sembla seguir una línia clara i encara està avaluant com vol actuar pel que fa a la diversitat sexoafectiva. Les veus que ens arriben no ens donen gaire esperança que continuem avançant en la direcció de la incorporació real a les aules, tot i que així ho exigeixi el decret, la recerca i les experiències educatives en altres països.
Haurem de cridar més fort i buscar totes les aliances possibles per no fer passes endarrere després de dues dècades de feina incansable. No ens rendirem ara, oi?
Katy Pallàs, vocal d’educació de la Plataforma d’Entitats LGTBI de Catalunya
Katy Pallàs: “Les famílies LGTBI+ som activistes de carrer, de trinxera i de primera línia”
