La dinàmica del moviment LGTBIQ+ a Catalunya va tenir la força pionera a tot l’Estat. Després de sortir de la Llei de Perillositat Social el 1978, el Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC) va engegar una densa campanya per a la seva legalització, que per extensió suposava guanyar el dret de ciutadania per a la comunitat LGTBIQ+.
“La dinàmica del moviment LGTBIQ+ a Catalunya va tenir la força pionera a tot l’Estat”
Nombroses entitats i personalitats, manifestacions i fins a 54 ajuntaments, encapçalats pel de Barcelona, van aconseguir el reconeixement explícit de les persones LGTBIQ+.
Després d’una reunió a Madrid el juliol, en la qual el Ministeri de l’Interior va confirmar aquest reconeixement, l’1 d’agost de 1980 el Govern Civil de Barcelona va enviar cap a la seu de l’entitat el document que notificava la legalització del FAGC.
“Després de sortir de la Llei de Perillositat Social el 1978, el FAGC va engegar una densa campanya per a la seva legalització”
Per fer-ho possible, tres diputats van pressionar el president del govern central, Adolfo Suárez, em refereixo a Juan Maria Bandrés (EE), Rodolfo Guerra (PSC) i Josep Maria Riera (PSUC). El 2n Congrés de la Internacional de Lesbianes i Gais (ILGA), que es va celebrar durant la Setmana Santa de 1980 a Santa Cristina d’Aro, Girona, també va sumar. La premsa es va fer gran ressò de tota la campanya.
Val a dir que els drets i llibertats que gaudeix la comunitat LGTBIQ+ mai no van ser com ara. Fou un procés progressiu, batalla rere batalla guanyada. Els locals de trobada van poder obrir les portes sense haver de tocar un timbre abans d’entrar, la revista Party al quiosc es va afermar i la resta d’entitats LGTBI+ de l’estat es van anar legalitzant progressivament.
“Els drets i llibertats que gaudeix la comunitat LGTBIQ+ mai no van ser com ara. Fou un procés progressiu, batalla rere batalla guanyada”
També va augmentar la seguretat personal i col·lectiva. Es van buidar els fronts d’alliberament gai i es van omplir les pistes de ball de les discoteques. Hi havia ganes de gaudir, però va durar poc. El VIH/SIDA no va trigar a tornar-nos a la por i al rebuig social.
Jordi Petit, un dels quatre signataris dels estatuts originals del FAGC, amb Armand de Fluvià, Germà Pedra i Eliseo Picó
Jordi Petit: “No puc anar als salesians i passar-los la factura del psiquiatre, però seria la reparació correcta”
