Una de les trobades de DisturBi Col·lectiu. Foto: Cedida
DisturBi és un col·lectiu d’activisme i trobada bisexual. Van escollir “disturbi” com a nom perquè significa “interrupció d’un estat de pau, de tranquil·litat”, que és el que creuen que és l’esperit de tot activisme: “incomodar i fer soroll per trencar amb la normalització de l’statu quo”. A més, també ho relacionen amb els Disturbis de Stonewall, que es consideren la primera pedra de l’orgull LGTBI+.
Amb tot, fan l’apunt i ho relacionen amb el fet bisexual, que “suposa un disturbi amb paradigmes normatius molt fortament establerts, com ara el monosexisme. Reclamar que l’atracció o el desig de les persones bi no està condicionat pel gènere, i per tant que no és un desig estable ni regular, monodireccional, és un fort disturbi a la norma heteromonosexista”.
DisturBi Col·lectiu és un espai no mixt, és a dir, no hi ha homes cis. Els motius són que la majoria se sentien més còmodes i que creien important tenir en compte la intersecció entre el gènere i la bifòbia. Per tant, DisturBi col·lectiu està conformat per dones, persones no binàries i persones trans bisexuals.
Per celebrar Dia de la Visibilitat Bisexual, el mateix dilluns 23 de setembre a les 18.30 han organitzat un pícnic al Parc de la Ciutadella. Es tracta d’una trobada que han convocat conjuntament el col·lectiu Señores Bi-en.
En què consisteix la tasca de DisturBi Col·lectiu?
Naixem amb una necessitat de tenir un espai de trobada i politització bi el més segur possible, per poder compartir les experiències relacionades amb el fet bi i les violències vinculades a la bifòbia. També per conèixer persones amb les quals compartir aquestes vivències i poder construir un discurs propi per tornar-nos més fortes i així trencar amb l’aïllament, la invisibilització i l’estigma col·lectivament. A escala externa, fem accions a l’espai públic —com ara el bloc bi de la mani de l’orgull crític—, organitzant taules rodones, tallers i festes.
“El primer any que vam fer el bloc bi dins de la manifestació de l’orgull crític vam rebre algunes crítiques que deien que estàvem agafant massa espai”
Per què calia un espai específic d’activisme i trobada bi?
La raó principal és tenir espais propis on poder identificar, compartir i polititzar les nostres vivències i violències com a persones bi, que són diferents de la resta d’identitats del col·lectiu i sovint queden invisibilitzades. Això ens permet entendre el que ens travessa específicament i buscar eines per a fer front a les violències, conèixer les potencialitats i generar comunitat. Aquesta necessitat de ser entesis i visibilitzar-nos també va lligada al fet que moltes vegades en espais LGTBIAQ+ no ens sentim inclosis.
Per què és important fer activisme bisexual?
Per una banda, ens permet conèixer com funciona el monosexisme i com trencar amb aquest. Conèixer com opera el monosexisme i com intersecciona amb altres violències ens permet poder generar i demanar recursos específics per a la població bi, així com veure el que té en comú amb altres identitats del col·lectiu per poder teixir aliances des d’aquí. Per l’altra, l’activisme bi permet trencar amb l’aïllament de les persones bis i crear comunitat.
“Hi ha la creença que les violències i vivències que vivim les persones bisexuals són tan sols una còpia fraccionada de les que reben altres identitats”
Us heu trobat discriminacions per fer activisme bisexual de manera específica?
Sí, el primer any que vam fer el bloc bi dins de la manifestació de l’orgull crític, l’any 2023, vam rebre algunes crítiques que deien que estàvem agafant massa espai. És una crítica que creiem que reflecteix una mena de competició per l’espai dins del col·lectiu, que creiem que és molt tòxic, que no es correspon amb l’esperit de l’orgull crític, i que a més reflecteix molt poca consciència de les conseqüències terribles que té la invisibilitat de les persones i les identitats bis.
Per què creieu que passa?
Hi ha la creença que les violències i vivències que vivim les persones bisexuals són tan sols una còpia fraccionada de les que reben altres identitats i no es reconeix que són diferents de la resta, específiques i concretes de la nostra identitat. Això fa que sovint es consideri que som impostoris, que no mereixem ocupar espais propis per parlar de la nostra comunitat, i per tant a ser menystingudis i discriminadis, encara que sovint no sigui de manera explícita.
“Creiem que el fet bi és clau a l’hora de trencar amb els binarismes”
Heu viscut bifòbia com a col·lectiu en altres ocasions?
Un cop en una taula rodona vam viure una situació de bifòbia per part d’un altre col·lectiu, sentint-nos invisibilitzadis. Arran d’aquell atac, ara sempre que compartim espais amb altres col·lectius ens fem una preparació per a poder respondre a violències entre totis. Estem seguris que això no els hi passa a altres lletres del col·lectiu quan participen en espais comuns, ja que haurien de ser segurs per a totis. Sovint ens plantegem molt en quins debats o espais participar, i si anticipem que hi haurà bifòbia no hi anem.
Per tant, hi ha bifòbia dins del col·lectiu LGTBI+?
Sí, perquè es considera que la nostra identitat, les nostres vivències i les violències que ens travessen no són pròpies del fet bi i, per tant, no mereixen ocupar ni generar espais. A més, les violències que ens solem trobar fora del col·lectiu, relacionades amb els prejudicis i estereotips sobre les persones bis, també ens les trobem dins del col·lectiu. Per exemple, la hipersexualització pel fet de considerar-nos viciosis, pensar que la bisexualitat és una fase i no reconèixer-la com a possible identitat en si mateixa, que no som de fiar perquè ens vinculem sexoafectivament amb homes cis, etc. Tot sempre des d’una mirada molt binària cap a la bisexualitat, que realment no és així en absolut. De fet, creiem que el fet bi és clau a l’hora de trencar amb els binarismes.
“Molts cops es pensa que ara tothom és bisexual i que està de moda. O en l’extrem contrari, que no és possible sentir atracció per més d’un gènere”
I, en general, encara hi ha gent que nega la bisexualitat?
Sí, per desgràcia continua passant. Molts cops es pensa que ara tothom és bisexual i que està de moda. O en l’extrem contrari, que no és possible sentir atracció per més d’un gènere. Per això ens sembla important parlar-ne, fer-nos visibles i donar imaginaris, ja que si mirem les vivències pròpies, moltes persones bisexuals som conscients de la nostra bisexualitat durant l’etapa adulta; les sortides de l’armari bi solen produir-se més tard que altres identitats del col·lectiu.
Quins comentaris bifòbics heu hagut de sentir sovint?
Que ja ens passarà, que és una fase, que ens agrada tot, que som vicioses, que tenim dubtes, que no sabem el que volem. També hi ha molt la tendència a “avaluar el grau de bisexualitat” o de dir-nos coses del tipus “últimament estàs amb més dones, no? No serà que en realitat ets bollo i no ho vols admetre?”. Comentaris que en realitat fan veure molt clarament una concepció monosexista de la sexualitat humana, i el fet bi trenca amb això.
“Cal visibilitzar la bifòbia i les violències que se’n desprenen, que sovint es consideren menys greus que altres formes d’LGTBI-fòbia”
Per què és important que hi hagi un Dia de la Visibilitat Bisexual?
Continuem vivint a una societat on predomina el monosexisme, de manera que es pressuposa que si no ets hetero, ets lesbiana o gai, en cap cas hi ha l’opció de ser bisexual. Tenir un dia de la visibilitat bi és una oportunitat per visibilitzar-nos, ocupar espai i reforçar la idea que és una identitat tan vàlida com la resta i que serveixi perquè es prengui consciència de les particularitats de les experiències bis. També per visibilitzar la bifòbia i les violències que se’n desprenen, que sovint es consideren menys greus que altres formes d’LGTBIQA-fòbia. I a més de la violència i la necessitat de fer-nos visibles, és important que hi hagi un dia en què celebrem allò bi, des de l’orgull i la reivindicació política i festiva.
"No seria bisexual si no hagués nascut a Catalunya"
