5 reivindicacions de la gent gran LGTBI+ per l'Orgull

Acte de l’Orgull Gran. Foto: Fundació Enllaç

Enguany, la Fundació Enllaç organitza l’Orgull Gran per fer visibles i combatre les discriminacions que pateix la gent gran LGTBI+, sigui l’edatisme dins del col·lectiu o l’LGTBI-fòbia amb les persones de la seva edat. A més, reivindiquen la necessitat de crear comunitat i fer vincles que els permetin cuidar-se entre ells i “passar de la dependència a la interdependència”. Tot plegat, expliquen, “per reclamar una vida plena i una vida la més autònoma possible”.

Tal com manifesten des de la Fundació Enllaç, “la majoria de les persones grans al nostre país viuen a casa seva, tenen suports i xarxa, participen en casals —molts d’ells cogestionats per entitats de persones grans— i a organitzacions de persones jubilades”. És per això que defensen que “el camí és incidir amb accions de formació i sensibilització en tots aquells espais on la gent gran hi és”. Des de casals de gent gran i centres de dia fins a residències, associacions de persones jubilades o serveis socials i de salut.

De fet, celebren la publicació de la “Guia pràctica per incorporar la perspectiva LGBTI+ a les residències i altres centres i recursos per persones grans”, impulsada pel grup de treball de la gent gran del Consell Nacional LGBTI en col·laboració amb la Direcció General de Polítiques LGBTI del Departament d’Igualtat i Feminismes. Una iniciativa que consideren un “primer pas, però no l’únic ni suficient, per apostar per l’abordatge integral”.

La diversitat de les persones grans LGTBI+

Les persones grans LGTBI són diverses en identitats de gènere i opcions afectivosexuals, però també en condicions materials, de salut, d’autonomia i en bagatge activista. Les primeres persones lluitadores LGTBI+, que en els anys 70 van iniciar el moviment reivindicatiu, ara tenen entre 70 i 90 anys. El patriarcat fa que les situacions dels homes cis gais o bisexuals siguin diferents de les de les dones lesbianes i bisexuals o les de les dones trans que poden viure en condicions de més precarietat.

A més, el ventall d’edats de les persones majors de 65 anys també fa que siguin molt diferents les seves realitats als 90 que als 65, així com si es té alguna situació de dependència o no. Les vides plenes i autònomes de les persones grans LGTBI també són possibles si existeixen, però no són visibles.

Per tot plegat, les cinc reivindicacions que proposa la Fundació Enllaç per la gent gran LGTBI+ són les següents.

Accions específiques dirigides a millorar el benestar de les persones grans LGTBI+. Un exemple és la implementació de polítiques que fomentin la diversitat afectivosexual en tots els centres i serveis destinats a gent gran, des de residències i fins a centres de dia. A més, cal desenvolupar polítiques formatives, però també de garantia de drets i de no discriminació i coordinar els serveis socials, sanitaris i els d’igualtat de tracte.
Combatre l’edatisme i la violència LGTBI-fòbica. Cal el suport de les institucions per detectar, prevenir i erradicar aquestes violències. Tot i que reclamen que les institucions assumeixin el seu paper, la Fundació Enllaç i l’Observatori Contra l’LGTBI-fòbia han signat un conveni de col·laboració per detectar, denunciar i abordar l’LGTBI-fòbia que pateix la gent gran.
Promoure nous models que fomentin l’autonomia de les persones grans. L’aposta de la Fundació Enllaç és el foment de l’autonomia i d’espais on teixir xarxa i promoure vincles i interdependència, així com models de cohabitatge o habitatges amb serveis. Cal recordar que a les residències no hi ha més del 4% de la població gran.
Facilitar i incentivar el teixit de vincles. La promoció de vincles i de relacions de cures mútues és un dels factors de prevenció de l’aïllament a partir del suport a les entitats LGTBI+ perquè desenvolupin programes i serveis específics que esdevinguin referència per les persones grans del col·lectiu.
Més recerca. Cal conèixer les realitats diverses que viuen les persones grans LGTBI+ per poder atendre-les millor i saber quines són les seves necessitats concretes.