Maria León al servei d’acollida del Centre LGTBI de Barcelona. Foto: Centre LGTBI
La Maria León és una de les persones encarregades del servei d’acollida del Centre LGTBI de Barcelona, que enguany celebra els 5 anys. Duen a terme una feina agredolça. Per una banda, és genial que el col·lectiu LGTBI+ pugui comptar amb el suport d’un espai municipal. Per l’altra, la gran quantitat de persones que s’apropen a demanar ajuda demostra que encara queda molt de camí per recórrer.
Quin paper té el centre LGTBI?
És un espai de referència i de seguretat per a les persones LGTBI+. M’atreviria a dir que en l’àmbit estat és un centre de referència, tant pel nexe entre entitats i institucions, com per la protecció que ofereix al col·lectiu. Durant els 5 anys de vida hi ha hagut una adaptació a les necessitats.
Quin és el balanç?
Estem contentes amb els serveis que hem anat activant i amb la resposta de les persones usuàries. No som la panacea, però el feedback és molt positiu. Ens diuen: “Que necessari! Finalment!”. Com a Centre LGTBI, com a servei municipal, és únic en tot l’estat.
“No som la panacea, però el feedback és molt positiu. Ens diuen: ‘Que necessari! Finalment!'”
Quin és l’objectiu del servei d’acollida del Centre LGTBI?
Activar els serveis a partir de les necessitats que detectem en una primera entrevista amb la persona. La pregunta que ens fem és quins recursos calen i oferim a aquesta persona el suport en salut psicosocial perquè treballi el benestar.
Com funciona al servei d’acollida?
S’arriba a través del taulell d’informació del Centre LGTBI, des d’allà es programen les cites. Després el servei d’acollida està pensat perquè faci de detecció i derivació, però també perquè visites de seguiment en alguns casos. Com a serveis interns del Centre LGTBI, comptem amb assessoria i tutoria jurídica i amb atenció psicològica.
De quins temes s’encarreguen?
Pel que fa a l’assessoria jurídica, des de protecció internacional fins a assumptes familiars, per exemple. L’atenció psicològica és un acompanyament i està especialitzat i diferenciat en orientació sexual i experiències trans. Es tracta d’un acompanyament, no d’una intervenció terapèutica com a tal. És un espai inicial on poder construir eines.
Maria León al servei d’acollida del Centre LGTBI de Barcelona. Foto: Centre LGTBI
Com ha sigut possible dur a terme la feina del servei d’acollida?
A l’inici només hi havia una persona dedicant-s’hi, però de mica en mica s’ha ampliat. S’ha pogut fer, sobretot, gràcies a la coordinació de l’equip per donar els recursos necessaris.
Les consultes principals del servei d’acollida del Centre LGTBI són per motius d’estrangeria, asil o protecció internacional. Què demanen?
La majoria de les persones que arriben a la primera visita del servei d’acollida són nouvingudes. Possiblement, cerquen a Google alguna cosa de l’estil “homosexual Barcelona” i hi sortim nosaltres. Moltes d’aquestes persones que venen de fora, segurament escullen Barcelona perquè som una ciutat coneguda per ser oberta en el tema LGTBI+ i tenim serveis específics en aquesta matèria. Al cap i a la fi, moltes de les seves històries personals són molt dures i ens fan adonar de quin és el context d’alguns d’aquests països pel que fa als drets LGTBI+.
“Cal una educació transversal en diversitat sexual i de gènere per a totes les edats”
Com es viu la feina del servei d’acollida des del punt de vista personal?
Com a Maria, és un sentiment trobat. Per una banda, penses que guai que venen totes aquestes persones noves, perquè vol dir que el boca a boca funciona i la gent parla bé del que fem i de com atenem. Per l’altra, penso que si hi ha tanta necessitat perquè existim, vol dir que potser no estem tan bé com ens pensàvem com a societat. Encara hi ha massa violència i massa LGTBI-fòbia.
Esteu satisfetes?
Sí, ho estem. En el dia a dia t’adones del gran vincle que acabes fent amb el teixit associatiu LGTBI+ i et fa valorar encara més la necessitat d’estar en lluita. Per una banda, tenim espais lúdics, però per l’altra fem acompanyaments que no són fàcils. Lidies amb moltes coses, però val la pena.
Què us ha fet veure treballar cada dia en un servei d’acollida LGTBI+?
Et dona més raons per continuar reforçant la sensibilització i la visibilització del col·lectiu LGTBI+. A més, t’adones que cal una educació transversal en diversitat sexual i de gènere per a totes les edats. Podem fer tots els canvis i posar solucions als problemes, però hem d’anar a l’arrel de tot plegat: l’educació. Cal que normalitzem les diverses realitats.
