No és estrany que en aquest primer quart de segle, una època líquida, de fake news i intel·ligències artificials, el concepte woke hagi tingut tanta fortuna. És un terme rodó i esmunyedís perquè és, en si mateix, woke. Quina és la irrealitat que invoca, en quina normalitat es fonamenta? En un dels principals àmbits d’aplicació, el gènere, la pressió comunicativa de la ultradreta i del feminisme reaccionari empeny fort el discurs del que és o no és woke cap al seu camp, però em permeto creure que les persones trans en podem aportar una definició més àmplia i objectiva. Al capdavall, som usuàries avançades del gènere, i n’hem explorat els límits. Així doncs, en temps d’eleccions i guerra cultural, m’atreveixo a dir-hi la meva: què és ser woke, qui és woke?
Woke és creure que el gènere és una pesada llosa social que marca el recorregut personal de tothom excepte per a les persones dissidents, per a qui ser dona, home o no-binària ens és només un desig que dobleguem a voluntat.
Woke és acusar una ínfima part, les dones trans, d’esborrar totes les dones. És creure que formem una minoria poderosa, quan som molt més pobres que la mitjana i tenim com a activitats econòmiques majoritàries el treball sexual i la perruqueria.
Woke és sostenir que un col·lectiu que no ha guanyat mai un sol campionat ni batut un sol rècord els guanyarà i batrà tots. És creure que les persones trans, especialment en edat escolar, practiquem esports per guanyar competicions i no per accedir als espais de socialització a què tenim dret i tant necessitem.
“Woke és trobar ‘normal’ la gender reveal party d’un nadó en un úter”
Woke és justificar que hi hagi identitats que no puguin ser dites en la teva llengua. És no acceptar una forma gramatical no-binària perquè no s’utilitza, i a la vegada no utilitzar-la perquè no s’accepta. És proclamar el masculí com a neutre i d’això dir-ne sentit comú.
Woke és trobar “normal” la gender reveal party d’un nadó en un úter. És celebrar el suposat gènere d’un fetus i castigar la decisió sobre el seu propi gènere d’una persona de quatre anys o de catorze.
Woke és culpar les persones trans de formar un lobby poderós i conxorxar-nos amb les empreses farmacèutiques per medicalitzar la joventut quan, de fet, qüestionem la necessitat de pautes i, si n’hi ha, en pregonem la flexibilitat.
Woke és parlar d’amputacions i mutilacions quan exercim el dret al propi cos, i “pel nostre bé”, eliminar-nos l’agència i la llibertat en les decisions. És creure que, un cop limitat el dret al nostre cos, no aniran contra els drets d’altres cossos vulnerabilitzats.
Woke és assumir acríticament que la psicologia o la biologia són expertes en el gènere quan, entre altres coses, no han explicat el no binarisme, la diversitat de les corporalitats i les genitalitats, o la voluntat de gestar dels homes trans. Quan, a falta d’un “gen trans”, postulen factors epigenètics i plasticitats cerebrals que no porten enlloc.
“Si condiciones a les teves pors i privilegis els drets fonamentals de les persones diferents a tu, pots tenir altres noms. Un d’ells, feixista”
Woke és atorgar autoritat en el nostre gènere a qui va sempre a remolc nostre, i creure que les conclusions rapinyades amb mètodes dubtosos condicionen el dret a l’autonomia personal.
Woke és mantenir que la disfòria de gènere és un concepte científic i universal, quan va ser inventat fa 15 anys, milers d’anys després de les primeres dissidències de gènere documentades. És no veure que cada poc temps inventen un nou terme, l’últim és la incongruència de gènere fa 5 anys, admetent així implícitament que els anteriors eren incorrectes. És negligir que tots aquests constructes qüestionen la nostra autonomia i no la nostra opressió.
Ets woke, en definitiva, si negues la realitat del que no entens però existeix, en lloc d’obrir els ulls, parar l’orella i aprendre. Si, a més, condiciones a les teves pors i privilegis els drets fonamentals de les persones diferents a tu, pots tenir altres noms. Un d’ells, feixista.
Judith Juanhuix, científica i activista trans
Sigues T de Transforma
