El 3 de juliol del 2021, el jove de 24 anys Samuel Luiz va ser assassinat d’una pallissa que li van donar 7 homes al crit de “maricón”. L’assassinat del Samuel ha estat un dels punts més àlgids de violència LGTBI-fòbica, però no és l’únic.
Podem anar més enrere, el 1991, a l’assassinat de la dona trans Sònia Rescalvo, mentre passava la nit al parc de la Ciutadella, també a conseqüència de la pallissa que li van donar uns neonazis. Entremig, nombrosos casos d’agressions, pallisses, insults i discriminacions cap a persones LGTBI només pel fet de ser com són, d’estimar qui volen. Però també, durant tot aquest temps, el moviment pels drets de les persones LGTBI –de la mà del moviment feminista– ha crescut i s’ha convertit en un actor social fonamental de transformació i reivindicació del dret a viure la diversitat sexe-gènere-afectiva amb orgull i sense por. Perquè l’amor venç l’odi.
L’assassinat del Samuel, juntament amb una preocupació creixent per l’augment de les agressions LGTBI-fòbiques detectades per l’Observatori contra l’LGTBI-fòbia en els seus informes anuals, va ser el detonant de la creació al Parlament de Catalunya del Grup de Treball contra l’LGTBI-fòbia, a instància de l’Observatori, i amb el suport de cinc grups parlamentaris. Durant un any aproximadament, vam poder escoltar més de quaranta entitats de tot el territori que van exposar quina era la seva experiència, com treballaven, les seves propostes de millora, tot el que faltava per fer i com es podia millorar en la defensa i l’exigència dels drets de les persones LGTBI.
“L’LGTBI-fòbia és estructural. És intrínseca a la societat masclista i heteropatriarcal en què vivim”
En el diagnòstic i en les demandes, un clam unànime: Catalunya ha avançat molt en legislació de garantia de drets LGTBI, però la manca de recursos econòmics i tècnics suficients ha impedit el seu desplegament. Com a resum, una reflexió contundent d’una de les compareixences: si s’haguessin desplegat la Llei 11/2014, del 10 d’octubre, de garantia dels drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a erradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia, i la Llei 19/2020, del 30 de desembre, per la Igualtat de tracte i no discriminació, amb tot el pressupost i la voluntat política necessària, ni aquest grup de treball hauria estat necessari ni probablement estaríem parlant de la mateixa manera d’aquest preocupant augment de l’LGTBI-fòbia.
L’LGTBI-fòbia és estructural. És intrínseca a la societat masclista i heteropatriarcal en què vivim. Per això, el seu abordatge no es pot fer només basat en l’atenció de casos individuals, sinó que ha de ser un abordatge integral i transformador. I, en això, una aposta clara per una educació sexoafectiva transversal a tot el currículum educatiu és fonamental. I és una de les mancances més denunciades per les organitzacions LGTBI. De nou, les polítiques públiques a Catalunya potser han abanderat molt discurs i relat pro drets, però amb pocs recursos i poca efectivitat per part de qui l’ha de garantir. Amb poca determinació i valentia política.
“L’augment de les agressions LGTBI-fòbiques denunciades obeeix a la normalització i la impunitat dels discursos d’odi i de les forces d’ultradreta”
Una reflexió final constatada també al Grup de Treball del Parlament: l’augment de les agressions LGTBI-fòbiques denunciades obeeix en gran manera a la normalització i la impunitat dels discursos d’odi i de les forces d’ultradreta –tant en l’àmbit polític com als mitjans de comunicació–, però també a una major confiança de les víctimes en els mecanismes de protecció, denuncia i reparació que ofereixen tant el sistema judicial com el sistema administratiu –com ara l’Oficina per la No Discriminació de l’Ajuntament de Barcelona. I, sobretot, respon a la determinació de moltes de les persones agredides a dir prou, a no deixar-ho passar, a fer front als discursos i agressions d’odi amb orgull i reivindicació del dret a la diversitat.
Com dèiem, l’amor i l’orgull vencen l’odi.
Susanna Segovia, Expresidenta de la Comissió d’Igualtat i Feminismes i diputada de Comuns al Parlament de Catalunya
Civisme no significa res
