Bel Olid. Foto: Cedida
Bel Olid és escriptori i traductori i es defineix a si mateixi com “de gènere expansiu”. Entre la seva obra trobem novel·les, poesia, assaig i narrativa infantil i juvenil. Ara, estrena Som-hi totis (Pol·len edicions), la primera col·lecció de contes infantils en català que mostra personatges explícitament no binaris i que fa servir el neomorfema -i per referir-s’hi. Bel Olid és uni de lis principals defensoris de l’ús del llenguatge neutre en el català.
Has escrit una col·lecció de contes infantils amb personatges explícitament no-binaris. En canvi, quina paraula hauríem de fer servir per referir-nos al concepte “pare/mare” i alhora ser respectuosos amb el no binarisme?
Quan vaig decidir viure fora del femení, em faltava la paraula. Hi ha persones que fan servir Are, sense la M o la P; hi ha qui fa servir *are, amb asterisc; però jo faig servir Xare, amb X al davant. Em sembla més fàcil de pronunciar, em sembla bonic el so de Xare i és una de les opcions que es fan servir. De fet, apareix a la contraportada del conte Quan no ve la primavera. Tot i que encara no hi ha una opció que faci servir tothom, aquestes serien les tres principals.
Hi ha qui pensa que és una ximpleria fer una col·lecció de contes infantils amb personatges no binaris. Sobretot amb aquesta idea al darrere de “deixeu en pau els infants”. Què els diries?
Doncs res, que se’n comprin un altre (riu), que cadascú llegeixi i ofereixi a les seves criatures els contes que li semblin. El que passa és que això de “deixem els nens en pau” es diu sempre des d’una posició dominant. Per exemple, als Estats Units, on en alguns estats hi ha hagut lleis en contra de parlar a les escoles sobre l’orientació sexual, el que es fa és recordar que quan una mestra diu “aquest cap de setmana he anat a la platja amb el meu marit”, això també és parlar de l’orientació sexual i llavors també s’hauria de prohibir. Si hem de deixar els nens en pau i no els hem d’adoctrinar en el gènere, tampoc ho farem en l’heterosexualitat ni en com han de ser els nens i les nenes.
Com es trasllada això en la teva col·lecció?
El que jo argumentaria seria que aquesta col·lecció deixa als infants molt més en pau que qualsevol altra perquè els dona tot l’espai sense cap mena de norma sobre qui poden ser. Precisament, l’esperit de la col·lecció és deixar les criatures en pau, que puguin descobrir-se sense imposicions sobre com haurien de ser segons el gènere que se’ls imposa quan neixen.
“Si hem de deixar els nens en pau i no els hem d’adoctrinar en el gènere, tampoc ho farem en l’heterosexualitat ni en com han de ser”
Com van sorgir aquests contes?
Arran d’experiències personals amb la criança. En el meu entorn proper ens adonàvem que encara que vulguis fer una criança més oberta, és difícil trobar contes que tinguin personatges amb rols no estereotipats segons el seu gènere. Adela Turin, una autora italiana, va crear una col·lecció de llibres infantils feministes als anys vuitanta i, a més, té un llibre on analitzava els personatges femenins i masculins en la literatura infantil. Tot i que hi ha excepcions, i cada cop són més abundants, hi ha un gran gruix de contes amb personatges estereotipats, també ara, quarta anys més tard de la publicació del llibre de Turin.
Què és el que falta?
Sobretot continua havent-hi una manca de realitat. La societat ha canviat moltíssim, però com l’expliquem a les criatures no ha canviat tant. Les famílies que surten als contes continuen estant formades pel pare, la mare, el fill i la filla, però la majoria de les famílies fa molts anys que no són així. Molts cops en les famílies de criatures d’una certa edat, la parella que va tenir els fills s’ha separat i ara viuen en altres combinacions, i tot això deixant de banda qüestions de gènere. En general, no és veritat el que expliquem a les criatures sobre com és la realitat.
I com es trasllada això a les teves inquietuds?
Tal com deia, en el meu entorn, on hi ha una voluntat molt expressa per donar més espai a les criatures perquè es descobreixin segons els seus gèneres, ens faltaven referents. I vaig pensar que una de les poques coses que jo puc fer és escriure. Vaig fer la proposa a Pol·len de fer aquesta col·lecció que hi hagués personatges explícitament no-binaris pel que fa al llenguatge. Per mi és important tenir una llengua que pugui incloure les persones que vivim fora del binari. Però també, sobretot, que els personatges estiguessin fora del binari pel que fa a les il·lustracions. En aquest sentit, hi ha quatre il·lustradores d’estils molt diferents i que cadascuna ha il·lustrat un dels contes i l’única indicació que els vaig donar va ser que havien de ser personatges diversos en tots els sentits, no només pel que fa al gènere.
“L’esperit de la col·lecció és deixar les criatures en pau, que puguin descobrir-se sense imposicions sobre com haurien de ser segons el gènere que se’ls imposa quan neixen”
En quins altres sentits els personatges són diversos?
Sense haver-ho parlat amb l’Aida I de Prada, que és una de les il·lustradores i l’editora de la col·lecció, va fer un dels personatges amb la pell com si fos grisa amb unes taques més fosques. I jo quan era peque tenia vitiligen, encara en tinc, però ara pràcticament no se’m veu perquè s’ha tapat molt. I durant la meitat de la meva vida vaig viure amb unes taques blanques molt visibles, fins i tot a la cara, d’un color que no era el de la meva pell, que és més fosca. Quan vaig veure el personatge va ser un “ostres, no havia vist mai un conte amb vitiligen quan era peque”, i vaig tenir una petita alegria.
La diversitat, però, també hi és pel que fa al gènere.
Per mi, la diversitat havia d’anar més enllà de la no binarietat, però també que hi hagués totes les expressions de gènere. També hi ha personatges que es llegeixen molt fàcilment com a nens o com a nenes. Hi ha una mica de tot, hi ha representació de tot. Hi havia una voluntat d’oferir escenaris possibles, tant des de la il·lustració com des de la llengua. I, per altra banda, les coses que passen són històries que podrien tenir un personatge nen o nena i la història no canviaria gaire, excepte en el segon conte, on hi ha la pregunta constant de “ets nen o nena”.
Com a persona no-binària, no només devies trobar a faltar referents en la teva infància, sinó també en altres etapes de la teva vida.
De fet, jo he viscut tota la vida fora de la binarietat. Si tu poses el meu nom a google i mires les meves fotos, les meves expressions de gènere han sigut sempre molt fluctuants i no he desenvolupat mai rols tradicionalment masculins o femenins de manera exclusiva. En el cas de les relacions personals i professionals, sempre he estat fora de la binarietat tot i viure en femení i com a dona durant la major part de la meva vida. Però un dia vaig llegir l’entrevista en un diari a un grup de persones que es declaraven no-binàries i de cop va ser un “ostres, això mola, això és alguna cosa amb què jo em podria sentir més còmodi que on estic ara”. No va ser tant per un tema identitari.
“En el meu entorn proper ens adonàvem que encara que vulguis fer una criança més oberta, és difícil trobar contes que tinguin personatges amb rols no estereotipats segons el seu gènere”
Què vols dir?
Que no té tant a veure amb com em sento o em deixo de sentir, jo soc la mateixa persona. Evoluciono i creixo amb l’edat, és clar, però pel que fa al meu gènere no és que de cop senti res diferent. Per mi no era tan important com em sento amb el meu gènere —que sempre m’he sentit incòmodi, ara també—, sinó com expressar-lo d’una manera diferent. Verbalitzar la no binarietat té el potencial de transformar les relacions que estableixo amb les persones que tinc al meu voltant. Per això també és important el llenguatge i fer servir el neomorfema -i. En les ocasions en les quals em sento còmodi i que sento que ho puc sostenir prefereixo fer servir el llenguatge no binari directe perquè és una manera de no donar escapatòria a la gent que m’envolta de reconèixer la meva no binarietat. És una manera de posar-los una mica més difícil a l’hora de situar-me en una posició concreta dins de l’estructura del gènere. La meva expressió de gènere fluida i inestable també aconsegueix això fins a un cert punt i es reforça en el llenguatge.
Com es reflecteix això als contes?
Per una banda, fer servir el llenguatge no binari en els contes vol oferir una possibilitat d’existència per a les persones que ho necessitin, petites o grans. Però també vol obligar a les persones que estan llegint el conte a no saber on situar els personatges. “Si és un nen, farà això. Si és una nena, farà allò altre”. És un personatge, ja veurem què farà, pot fer moltes coses. La col·lecció busca una mirada diferent sobre els personatges i les seves possibilitats amb l’esperança que això empenyi a tenir aquesta mirada també sobre les criatures.
Explorant el no binarisme
