Les llibretes d’Acció Perifèrica recomanen 5 llibres des de la perifèria. Foto: Tom Hermans / Unsplash
Passat i present es donen la mà als barris de la perifèria. I hi ha un punt comú, una connexió especial als marges de les grans ciutats. Una connexió atemporal i universal. Tant se val si la ciutat és Barcelona, Sevilla, Madrid, Glasgow o Connecticut. Hi ha regustos diferents i experiències úniques, però habitar als marges (de la ciutat, de la societat) sempre deixa una empremta. Un senyal fàcil de reconèixer i resseguir.
És per això que avui us portem un recorregut per les perifèries de 5 ciutats en diferents moments històrics del segle XX. La majoria d’aquestes històries, a més, tenen com a personatges protagonistes persones LGTBI+.
Esteu preparadis per fer una passejada literària per la perifèria?
La mala costumbre, d’Alana S. Portero
(Seix Barral, 2023)
Narrada des d’una singular i trencadora veu en primera persona, La mala costumbre ens duu a través de l’adolescència d’una nena atrapada en un cos en el qual no sap habitar, que intenta comprendre’s a si mateixa i al món on viu, des de la seva infantesa en una família de classe obrera al barri de San Blas de Madrid, assolat per l’heroïna als anys vuitanta, fins a les nits clandestines al centre de la ciutat als noranta. Com si fos una versió bastarda del viatge de l’heroi, ionquis, dives pop i àngels caiguts l’acompanyen en un viatge vital en què, al final, seran altres dones les que l’ajudin a superar la violència que troba a cada pas.
La mala costumbre és una novel·la crua i ferotge, però també poètica i commovedora, en què els extrems es toquen per mostrar-nos perquè el ressentiment i la ràbia contra el sistema són completament vàlids per sobreviure en una societat que no accepta als que són diferents.
Florecillas en el barro, de David Rosa
(Gato mojado, 2024)
Barcelona, anys setanta. Dolores, una mestra nouvinguda a un barri en construcció, comparteix vivències amb la seva companya Marisol i amb Manolita, la noia que lloga l’altra habitació al pis de la senyora Aurora. De la seva mà coneixerà Barcelona i el cafè de l’Òpera, d’Ocaña i les travestis, de totes les persones que viuen als marges i anhelen una revolució cada cop més possible.
Florecillas en el barro és una novel·la per a homenatjar a Ocaña, a Nazario i a totes aquelles dones i homes que van venir a una Barcelona que els prometia un futur millor. És una història sobre l’amor i l’expressió de gènere en les seves diferents formes i variants.
El evangelio, d’Elisa Victoria
(Blackie Books, 2021)
La Lali es passa la vida als autobusos de l’extraradi de Sevilla de camí a l’escola de monges on està fent les pràctiques de Magisteri. Som a l’inici dels 2000 i la seva vida transcorre entre la feina precària a una pizzeria del barri, les estones amb les amigues, els primers intents amb nois, les borratxeres, els moments que la seva mare i ella poden esquinçar per passar plegades i les hores amb els nens i nenes de l’escola, als quals intenta oferir la seva millor versió. Una novel·la narrada en forma de diari amb una protagonista espontània, plena de diàlegs que no et deixen indiferent. La Lali representa a aquella generació d’extraradi i classe obrera que va poder anar a la universitat, a diferència dels seus pares i mares, però no per això se sent ni exitosa ni que té el control de la seva vida. Una novel·la plena d’humor, però també de foscor. Una reflexió sobre la infància i la religió, sobre com tractem els nens i nenes i sobre el que se suposa que és començar a ser adults sense saber ni qui som ni què volem.
Un lloc per a en Mungo, de Douglas Stuart
(traduït al català per Edicions de 1984, i al castellà per Random House, 2023)
És de celebrar que una novel·la així s’hagi convertit en tot un best-seller (especialment al Regne Unit, tot i que també ha tingut èxit aquí). La història sembla sorgir de les pròpies vivències i records de l’autor dels suburbis del Glasgow de finals dels 80 i començaments dels 90. La novel·la retrata vívidament tot el que envolta a en Mungo: la seva família (la mare alcohòlica, el germà gran fet tot un gàngster, una germana que fa el que pot), els veïns i veïnes, aquells blocs de pisos claustrofòbics a tocar de l’autopista, la parla i l’accent dels personatges.
Stuart és molt hàbil a l’hora de crear suspens i tensió i alterna el present amb flashbacks del passat. Flashbacks que ens expliquen com l’adolescent Mungo, de família protestant, coneix al James, un noi catòlic amb el qual estableix una amistat que anirà convertint-se en alguna cosa més. L’entorn és tan gris i asfixiant, especialment per un noi sensible com el protagonista, que quan en un dels capítols els dos germans viatgen en cotxe al centre de la ciutat, el Mungo sembla estar descobrint una galàxia llunyana. Una novel·la impregnada de foscor i violència, però també de tendresa i esperança.
En aquest món, per un moment, som grandiosos, d’Ocean Vuong
(traduït al català i al castellà per Anagrama, 2020)
La novel·la de Ocean Vuong ja té uns quants anys (va ser publicada als Estats Units el 2019). Estructurada en forma de cartes a la seva mare, la història alterna dos temps: el present a Nova York i l’adolescència i infantesa a l’extraradi d’una ciutat americana. Allà, els viatges en bicicleta o les estones al supermercat del barri són escenaris i testimoni de la pobresa, la violència i el racisme. La narració està impregnada de lirisme i de l’estil poètic de Vuong, que barreja amb cruesa somnis i records propis i aliens (de la mare, de l’àvia). Una veu que sembla rescatada de diferents inferns (des del Vietnam fins als afores de Connecticut) per explorar la identitat del protagonista, interpel·lar a la seva mare i, en definitiva, entendre’s i reivindicar-se.
Noelia Ontiveros i Jose Antonio Martínez, llibreteres d’Acció Perifèrica
Vides perifèriques
