La vida de barri, la roba estesa als balcons, finestres i terrats, el veïnat de sempre, una assemblea improvisada al carrer, mil i una lluites per fer, uns drets conquerits, vivint als edificis alts construïts cap al cel als anys 60 del segle XX o cases d’autoconstrucció, però tot i tenir els recursos en contra, aquí estem encara, creant xarxa, comunitat, barri i família. Sembla que fos ahir que tantes persones van arribar en El Sevillano fins als nostres carrers; potser avui les rutes migratòries són unes altres, però passat i present es donen la mà en els barris de la perifèria.
Habitem la vida en els marges amb uns codis postals que guien les nostres passes, sempre parlem que morirem joves pel fet d’haver nascut a uns barris concrets, per la manca de recursos, per la lluita constant, per la precarització laboral. Cal recalcar que el col·lectiu LGTBIA i les dones som i hem sigut els col·lectius més precaritzats en el mercat laboral, en el mercat de les cures, en el sistema neoliberal. No podem analitzar aquesta realitat sense utilitzar termes capitalistes, ja que és aquest sistema el que ha promogut la nostra situació en l’actualitat.
Som i volem habitar a la perifèria, als nostres barris, però som conscients que hi ha perifèries que no viuen els marges i formen part de l’elit, la classe dominant de la nostra societat. Ser i voler com a sinònim de tenir agència i veu pròpia, que moltes vegades la política institucional no escolta i no la senten interpel·lada, potser el seu orgull cisheteronormatiu, el poder masculí i el classisme li causa boira als ulls.
Habitem la vida en els marges amb uns codis postals que guien les nostres passes
Moltes vegades necessitem històries per sentir-nos referenciadis, que la nostra causa, les nostres vides, les nostres aventures, els nostres anhels, les nostres utopies per un món millor s’han d’explicar amb i per a nosaltres, és a dir, volem que les nostres siguin les autories i que les protagonistes siguin properes als nostres contextos.
Democratitzar la cultura també és tenir-hi accés, i actualment existeixen moltes editorials petites i independents amb perspectiva LGTBIA, transfeminista, amb perspectiva de classe i anticapacitista. Ara bé, sovint aquestes editorials petites no poden traduir obres i, per tant, gràcies a altres editorials mitjanes i grans tenim obres traduïdes com per exemple de Douglas Stuart o de l’escriptori Akwaeke Emezi.
Volem una cultura representativa i que visibilitzi totes les realitats, això vol dir que hi hagi autores dones i dissidents sexuals i de gènere que puguin publicar; tot i això, ens hem de fer les següents preguntes:
- Com és la nostra representació?
- Qui està ocupant aquests espais editorials?
- En quina editorial publiquen lis autoris? Aquesta editorial té valors transfeministes i LGTBIA?
Per ser dones, gais, bis, bolleres, no binàries, asexuals, intersex amb valors transfeministes, interseccionals, cuirs, amb perspectiva de classe sempre estarem observades per l’heteronorma i per una lupa exhaustiva de les nostres, perquè sabem el que aquest sistema promou, però molt sovint oblidem la nostra genealogia i sense voler (o pot ser alguna persona sí que ho vol; i no passa res) ocupem la centralitat, és a dir, allò anomenant mainstream que promou més aviat valors capitalistes i no transformadors. Aquí cal fer-nos un altre pregunta:
- De què serveix reconèixer els teus privilegis i no fer res per cedir els espais?
En els marges hi ha petits projectes que revolucionen la vida social, comunitària i educativa
A les perifèries sabem autogestionar-nos perquè totes ocupem la plaça, és a dir, som conscients que sense l’ajuda mútua, el suport mutu, el reconeixement de l’altra no podem transformar res. Un bon exemple per democratitzar la cultura seria recomanar lectures en les teves entrevistes, parlar d’altres persones que no tenen capital social o bé perquè el codi postal determina el teu present i futur, o bé per no tenir contactes o bé per altres motius.
A les nostres perifèries estem cansades d’eslògans per ocupar la centralitat, estem avorrides que tota energia sigui posar totes les vides en el centre i proposem el següent: Posar en pràctica la vida en els marges, que altres ens visitin en els nostres marges, no com a espectadors, sinó com una persona més i fugir dels centres. En els marges hi ha petits projectes que revolucionen la vida social, comunitària i educativa, això no vol dir fer una gran revolució i de sobte ser referents amb molts seguidors, vol dir fer petites passes cap a un món més divers, més viu, més ric i més amable.
Noelia Ontiveros i Jose Antonio Martínez, llibreteres d’Acció Perifèrica, i David Rosa, autor de Florecillas en el barrio
5 novel·les des de la perifèria
