Cada cop més, i malauradament, trobo missatges d’odi a les xarxes socials. La immediatesa, l’anonimat i l’escassetat de mesures de defensa dels col·lectius vulnerables són el brou de cultiu per als missatges discriminatoris i d’incitació a l’odi contra diferents col·lectius. També insults amb qualsevol cosa que troben en el teu perfil públic, crítiques destructives que poden afectar l’autoestima i el benestar emocional.
En el cas de les dones, també observo un doble biaix: insults específics pel gènere, crítiques de l’aspecte físic i violències masclistes de tota mena. El repertori es completa amb LGTBI-fòbia, racisme, grassofòbia, cosificació… En podríem dir un llistat malauradament llarg.
Jo, personalment, he rebut algun cop aquesta violència per la xarxa social X, una xarxa que, cada cop és menys constructiva i ha esdevingut un canal on l’odi i les violències són el pa de cada dia, sobretot cap a les persones que tenim un càrrec públic. Insults i atacs que busquen deshumanitzar-nos. Allò que no s’atreveixen a dir-nos en persona, ens ho diuen a través d’un perfil anònim, ves a saber amb quines intencions.
“Calen estratègies adequades per donar resposta als atacs difosos per les xarxes socials i a les violències digitals”
També he llegit amenaces i cal destacar la dificultat, un cop has posat la denúncia, per trobar la persona que hi ha al darrere. Com em va succeir el 2021, quan vaig rebre insults lesbofòbics d’una persona que em desitjava la mort per la xarxa social d’Instagram. Un compte que no tenia cap publicació, sense foto de cap persona ni informació.
A molts vídeos de la plataforma TikTok he llegit força comentaris LGTBI-fòbics, i de molts tipus, amb l’objectiu de minar la persona que se sent lliure per expressar-se i ser tal com és, cosa que fa que cada cop aquesta persona filtri molt més el contingut que publica per no rebre aquests comentaris. Aquesta autocensura té un impacte observable en el seu benestar emocional.
Hem d’arraconar els discursos d’odi i esbiaixats que, basats en la desinformació, enganyen i confonen, i posen en perill els drets i les llibertats de totes nosaltres. Calen estratègies adequades per donar resposta als atacs difosos per les xarxes socials i a les violències digitals.
És més necessari que mai preservar i difondre la memòria democràtica de la conquesta de drets per part del moviment LGTBI+ al nostre país. Perquè, davant del creixement de l’extrema dreta i els discursos d’odi, la memòria democràtica és més necessària que mai.
“Tot i això, no tot és negatiu. Les xarxes socials són una eina per impulsar l’activisme i crear comunitat. Poden resultar una ajuda per connectar persones i difondre moviments socials”
L’ús de les xarxes socials és tot un debat. De vegades tinc la sensació que no som conscients de l’impacte i de les repercussions que, estic convençuda, tenen avui en les nostres vides i en les decisions que prenem. Fins a quin punt condicionen la nostra felicitat i manera de viure.
Tot i això, no tot és negatiu. Les xarxes socials són una eina per impulsar l’activisme i crear comunitat. Poden resultar una ajuda per connectar persones i difondre moviments socials. A més, l’activisme LGBTI a xarxes socials pot ajudar a donar visibilitat a la diversitat del col·lectiu, fet de gran importància per a les persones joves que sovint no tenen referents al seu entorn. Davant dels comentaris d’odi en molts vídeos, hi ha una comunitat de persones que també hi donen suport, es visibilitzen i confronten amb arguments aquests comentaris.
Laura Pi, consellera portaveu d’ERC a Horta-Guinardó. Assessora de Feminismes, LGTBI i Ciutadania d’ERC Barcelona
Instagram censura el compte de la cap de redacció d’Orgull per difondre continguts sobre la repressió LGTBI+
