El col·lectiu LGTBIQ+ ha d’estar preocupat davant la presa de possessió de Donald Trump com a president dels Estats Units? Vigilant, si més no, ja que, malgrat que el seu discurs de campanya va ser ambigu pel que fa als drets de la comunitat, els senyals que traspuen del seu equip de treball i d’iniciatives com el “Projecte 2025” no auguren un panorama positiu. I és que aquest pla, impulsat per grups ultraconservadors, pretén desmantellar moltes de les proteccions legals que s’havien consolidat les últimes dècades.
Sota l’Administració de Trump entre el 2017 i el 2021 ja s’havien evidenciat atacs al col·lectiu LGTBIQ+. Des de la limitació de l’accés de persones trans a les forces armades fins a la retirada de proteccions contra la discriminació en sectors com l’educació i la salut, aquella gestió republicana va marcar una reculada significativa. Ara, el retorn de Trump podria significar la implementació de polítiques que desmuntin els avenços aconseguits sota l’Administració Biden. El risc d’eliminar proteccions legals a nivell laboral, escolar i sanitari és palpable, mentre que les polítiques antitrans, ja en auge en nombrosos Estats, podrien trobar un suport federal sense precedents.
“Trump pretén desmantellar moltes de les proteccions legals que s’havien consolidat les últimes dècades”
Una altra amenaça ve emmascarada sota l’ampliació d’exempcions religioses, que permetria a empreses i institucions justificar la discriminació envers persones LGTBIQ+ al·legant motius de fe. Aquests tipus de mesures tendeixen a consolidar un clima d’hostilitat vers aquells que no encaixen en una visió conservadora de la societat.
En aquest context d’incertesa, la cultura queer emergeix com a refugi i resistència. Ja pel·lícules com Moonlight (2016) i Call Me by Your Name (2017) van posar al centre, durant aquells anys de primera Administració Trump, històries queer que transcendeixen l’individual i es converteixen en reflex universal d’amor i lluita. Però la ficció no hauria de ser el refugi de realitats que mereixen paper central, com la resta, en societats democràtiques.
Tot i això, una administració hostil podria impactar fins i tot en l’expressió cultural. La censura, les retallades a subvencions artístiques i el reforçament de discursos conservadors podrien coartar la creativitat i el dret a explicar històries pròpies. Tot i que l’art ha estat històricament refugi de resistència, també és un espai vulnerable davant de la repressió política.
“Les narratives LGTBIQ+ han de mantenir-se vives, no només com un focus de resistència, sinó com una eina per educar i sensibilitzar les generacions presents i futures”
En un moment històric tan fràgil, per polaritzat, la memòria cultural i la visibilitat de les històries queer seran fonamentals. Ja ho va dir fa segles l’empirista britànic George Berkeley: “Esse est percipi”. Ser és ser percebut.
Des de les grans pantalles fins a les petites, passant per la televisió, les xarxes socials i tota forma de comunicació social, arreu, les narratives LGTBIQ+ han de mantenir-se vives, no només com un focus de resistència, sinó com una eina per educar i sensibilitzar les generacions presents i futures en la igualtat de drets entre totes les persones, amb independència de la seva ideologia, gènere o condició sexual.
La lluita per la igualtat no és només un esforç polític, sinó també cultural i, per tant, comunicatiu. Així, cada relat que es mantingui dempeus serà un acte de resistència davant els intents d’esborrat. L’storytelling està bé, en aquest sentit, però la tendència a consolidar és la de l’storydoing. Fer-ho (bé) i fer-ho saber. En temps d’onada ultraconservadora, més i tot, si escau.
Toni Aira, periodista i professor de comunicació política de la UPF-BSM
Trump torna a la Casa Blanca i assegura que eliminarà la "bogeria de la transsexualitat"
