El concepte de comunitat, en el nostre entorn cultural, és problemàtic i poc clar. En els debats generats en la segona jornada de Polítiques Mariques organitzades per Atzagaia, a la qual vaig assistir, es va posar de manifest que és un terme vinculat a la solidaritat, però que poques vegades parla d’empoderament o de canvi social. També es va dir que sovint es refereix a realitats que tenen alguna cosa d’artificial o que responen als interessos de grups concrets i, per tant, pot referir-se a estructures generadores d’exclusions o subalternitats.
Una comunitat és un territori. Això ens va dir Marco Marchioni, una persona de referència com a teòric del treball social de tipus comunitari amb qui vam mantenir una conversa a la seu de la Fundació Enllaç un diumenge a la tarda de ja fa alguns anys. Argumentava que la proximitat, el sentit de pertinença, el contacte personal i el coneixement de les circumstàncies dels altres eren condicions prèvies per a l’acció col·lectiva. Les persones que l’escoltàvem, que érem un petit grup d’homes gais vinculats a la fundació, vam defensar que potser el que feia que el col·lectiu LGTBI pogués ser considerat com a comunitat no era el fet de pertànyer a un mateix espai real, sinó de reconèixer-nos com a part d’un moviment social i d’un col·lectiu oprimit.
Com que no sabia gaires coses de nosaltres, li vam explicar que aquest moviment incloïa espais, entitats, comerços, publicacions i també persones i grups amb diferents plantejaments que, de vegades, intercanviaven accions de suport mutu. Vam parlar de la tasca duta a terme durant els anys 80 i 90 posant en marxa projectes al servei de les persones afectades per l’epidèmia de la SIDA i en matèria de prevenció de la transmissió. També vam descriure com, en l’actualitat, s’està treballant a favor de les famílies diverses, acollint les persones que sol·liciten protecció internacional o a favor de les persones grans LGTBI. Al final de la conversa, Marchioni va semblar acceptar que potser el concepte de comunitat sí que era pertinent per parlar de nosaltres. L’auge de les noves tecnologies ha impugnat definitivament la necessitat de territorialitat per parlar de comunitat: hi ha les comunitats en línia a partir de les quals les persones s’uneixen per interessos comuns facilitant l’organització col·lectiva.
“Fer comunitat és fomentar les relacions interpersonals i, en un context social en el qual teixir vincles de suport no és gens fàcil, la diversió també és un acte transformador”
A Enllaç treballem per enfortir la línia d’acció comunitària perquè ja fa temps que hem entès que el creixement de l’entitat passa necessàriament per la implicació i col·laboració amb altres agents socials que fan del nostre projecte alguna cosa més que una agència de serveis. Per altra banda, volem atreure més persones grans del col·lectiu per fer de la fundació un espai de trobada.
Som conscients que el concepte de comunitat té les seves limitacions i contradiccions però creiem que som comunitat perquè construïm relacions de suport mutu. Intentem donar resposta a les necessitats de la gent gran LGTBI organitzant activitats obertes que fomenten la confiança i, a partir d’aquí, es fa possible que s’expressin necessitats, expectatives i desitjos que són el punt de partida per a la intervenció que realitzen les persones que, de forma voluntària o assalariada, actuen en el marc del projecte. En aquests moments, podem fer la funció de radar de vulnerabilitats que en el seu moment vam establir com a un compromís. Des del nostre punt de vista, fer comunitat és fomentar les relacions interpersonals i, en un context social en el qual teixir vincles de suport no és gens fàcil, la diversió també és un acte transformador.
Josep Maria Mesquida, president de la Fundació Enllaç
Acompanyar a persones grans LGBTI+, raons d’un compromís
