Com participar d’espais de gran impacte sense trair el missatge LGBTIQ+? Des dels col·lectius LGBTIQ+ sovint afirmem que cal ser-hi a tot arreu, ocupar el màxim d’espais i fer arribar el nostre discurs al públic més ampli possible. Però… a quin preu?
Podem participar en programes com El Hormiguero sense fer-li el joc als discursos masclistes i LGTBI-fòbics que s’hi propaguen en horari de màxima audiència en programes com aquests?
“Des dels col·lectius LGBTIQ+ sovint afirmem que cal ser-hi a tot arreu. Però… a quin preu? “
Però no cal anar tan lluny. Parlem també d’Eurovisió, que en aquesta última edició va prohibir l’exhibició de banderes del col·lectiu i qualsevol gest de suport a les víctimes de la massacre a Gaza. L’altre dia, en un episodi del nostre programa Col·lectius en Xarxa, parlàvem amb el periodista Adolfo Rodríguez. Ell valorava positivament el fet de ser a molts espais per fer arribar el nostre missatge i ens deia, referint-se al festival de cançons, que és des de dintre que podem fer que les coses canviïn. I potser té raó.
“Fins a quin punt podem ser-hi, formar part del decorat, sense convertir-nos en còmplices?”
És cert que, si l’any vinent no participem del festival, ningú no ens trobarà a faltar. Caldria un moviment que arreplegués molts més participants per fer trontollar el format. Però, alhora, és difícil evitar sentir-se en una escena distòpica de la saga Els jocs de la fam o El conte de la serventa quan ets a casa, muntant una festa amb els amics i les amigues, amb sopar i beguda, mentre la representant de torn d’Israel fa el seu número. Fins a quin punt podem ser-hi, formar part del decorat, sense convertir-nos en còmplices?
Ara que arriba l’estiu i les ciutats s’omplen de festivals, la vinculació d’alguns d’aquests —com el Sónar, el FIB o el Viña Rock— amb el fons KKR ha provocat desenes de cancel·lacions, tant d’artistes com de públic, que corren a vendre les seves entrades.
“En un món globalitzat i capitalista és tremendament difícil no caure a la teranyina d’empreses vinculades a Israel”
Els festivals de l’estiu són, per moltes persones, tradicions amb implicacions emocionals que també comporten el retrobament amb grups d’amics i amigues que viuen habitualment en ciutats o pobles diferents i que esperen amb candeletes aquestes dates per reforçar llaços, embriagats de música i festa fins a la matinada.
D’altra banda, els festivals també han servit històricament per donar visibilitat a bandes i músics que encara que no estan instal·lades en el mainstream, i que com deia la periodista Raque Ogando, també estan vinculades a moviments reivindicatius i de cultura d’esquerres.
“Que les contradiccions no ens desmobilitzin, sinó que ens ajudin a mirar més enllà del consum”
És cert que l’ocupació il·legítima a Gaza està removent algunes consciències arreu del món, però, en un món globalitzat i capitalista és tremendament difícil no caure a la teranyina d’empreses vinculades a Israel. En aquest mar de contradiccions ens toca viure.
Al final, això no va només d’ocupar espais. També de quins comportaments i quines decisions ens fan sentir coherents quan consumim. La pròxima vegada que en parlem, potser serà per decidir si cal fer boicot a la pròxima sèrie d’HBO sobre Harry Potter i aquí es tornaran a barrejar la nostàlgia millennial amb la consciència sobre que tots els diners que s’embutxaqui J.K. Rowling, possiblement serviran per finançar un nou moviment transexcloent.
“No sempre podrem estar fora del sistema, però sempre podrem estar-hi en contra”
No deixem que l’esgotament i la frustració ens paralitzin. Que les contradiccions no ens desmobilitzin, sinó que ens ajudin a mirar més enllà del consum i les pantalles. En un món ple d’ambigüitats, calen més que mai persones organitzades, crítiques i compromeses. No sempre podrem estar fora del sistema, però sempre podrem estar-hi en contra.
Manel Ferrer i Lluís Rodríguez, periodistes de Col·lectius en Xarxa de Premià Mèdia i La Xarxa +
Orgull o alliberament? Quan la festa eclipsa la lluita
