Recordo el dia que vaig trepitjar la llibreria Acció Perifèrica, ben a prop de Virrei Amat, al districte de Nou Barris. Un petit projecte que des del primer moment es pot veure que neix de la passió i la vocació dels seus impulsors: el José i la Noe, dos cosins del districte que decideixen apostar-hi, gairebé com una reivindicació militant.
En aquella visita vam tractar diversos temes, com les dificultats d’obrir un negoci com a persones joves, amb una vocació clarament de servei i una vinculació a les arrels de barri. Però un dels aspectes més importants que recordo me’l va destacar el José: el sexili de barri. És a dir, haver d’abandonar el barri on vius per tal de relacionar-te, per participar en la xarxa col·lectiva o, en algunes ocasions, per fugir d’un entorn quasi asfixiant.
Aquest concepte pot semblar novedós com a tal, però ha existit tota la vida. I és que els ciutadans LGTBI sempre hem hagut d’abandonar la zona de confort per tal de trobar allò que hem necessitat com a col·lectiu. Així, no és infreqüent que tot el nostre teixit s’hagi centralitzat en petites àrees a totes les ciutats del món.
Aquest fenomen ha provocat una sensació generalitzada que els afers LGTBI només es gestionen a determinades zones de les ciutats. En el nostre cas, a l’epicentre de l’anomenat Gaixample, que va esdevenir espai segur per al col·lectiu en una època on no era tasca fàcil.
Ara comencen a aparèixer iniciatives com aquesta, o com Mosaiq al Carmel o l’Associació Arcoiris al barri Gòtic. Un impuls decidit que van iniciar entitats com el Grup d’Amics Gais o ACATHI, al districte de Sant Andreu, i que han permès que avui dia sigui un dels districtes més implicats en les jornades reivindicatives del col·lectiu.
“Els ciutadans LGTBI sempre hem hagut d’abandonar la zona de confort per tal de trobar allò que hem necessitat com a col·lectiu”
Per això, és important reconèixer el coratge de tots aquells i aquelles que estan transformant la ciutat amb aquesta idea. Perquè som a tot arreu i ara toca demostrar-ho.
L’Ajuntament de Barcelona està compromès a seguir potenciant aquest efecte amplificador, donant-nos suport en aquestes iniciatives. Així, Nou Barris i la Sagrada Família compten amb biblioteques especialitzades en temàtica LGTBI, i celebrem a diversos districtes activitats vinculades al col·lectiu amb una mirada territorial, a escala de barri.
Encara recordo com quan era adolescent no vaig tenir cap tipus de referència LGTBI a la meva vida. Ni coneguts, ni familiars, ni un espai públic que reconegués el nostre col·lectiu. I recordo veure al meu barri la bandera LGTBI al rètol de la Fundació Enllaç com a únic testimoni que em recordava que existíem.
Per això, enguany l’Ajuntament de Barcelona impulsem una campanya de ciutat que intentarà arribar allà on molts pensen que no hi som. Serem allà on alguns creuen que “ser LGTBI no passa”. Un missatge positiu i de reforç amb ocasió del mes de l’orgull que enviï un missatge a l’adolescent actual que encara navega per la seva identitat i, en general, a totes aquelles persones, arreu de la ciutat, que potser encara viuen atrapades en una identitat de la qual encara no es poden alliberar. La base de l’orgull de barri, convertir-lo en un esdeveniment de ciutat que ens interpel·li a tots i totes, visquem a la Marina del Prat Vermell, al Clot, a Pedralbes o a Roquetes.
Perquè, com deia abans, som a tot arreu i ara toca demostrar-ho.
Javi Rodríguez, Comissionat de Polítiques d’Infància, Adolescència, Joventut i LGTBI de l’Ajuntament de Barcelona
Més que una llibreria: Bisexuals en acció!
