El sensellarisme no és una realitat marginal ni un problema d’ordre públic com històricament s’ha fet creure, sinó que més aviat podem dir que el sensellarisme és un factor multifactorial en què qualsevol persona es pot trobar. En l’actualitat, atès el context estructural, és una conseqüència directa d’un model econòmic i urbà que ha convertit l’habitatge en un bé especulatiu i ha debilitat els mecanismes col·lectius de protecció. A Barcelona, les dades són clares: el sensellarisme creix al mateix ritme que s’agreuja la crisi d’habitatge, i les persones LGTBI hi apareixen sobrerepresentades.
“A Barcelona el sensellarisme creix al mateix ritme que s’agreuja la crisi d’habitatge, i les persones LGTBI hi apareixen sobrerepresentades”
L’estudi sociològic impulsat el 2024 per la Universitat Rey Juan Carlos i l’entitat Ahora Dónde, sota el nom de Sociological Study of LGTBI+ Homeless People confirma que un 14% de les persones ateses en recursos de sensellarisme a la ciutat s’identifiquen com a LGTBI, una xifra superior al seu pes en la població general. Les causes no són casuals: el rebuig familiar continua sent un factor central, especialment en etapes joves, i s’entrellaça amb precarietat laboral, dificultats d’accés al mercat del lloguer i absència de xarxes de suport estables. En molts casos, la pèrdua de l’habitatge no és el final d’un procés, sinó el seu inici.
“Un 14% de les persones ateses en recursos de sensellarisme a Barcelona s’identifiquen com a LGTBI”
Aquesta realitat s’inscriu en un context d’emergència habitacional estructural. A Barcelona, prop de dues mil persones dormen al ras i unes tres mil pernocten en recursos residencials. Però tal com passa habitualment amb el sensellarisme femení, en el cas de les persones LGTBI trobem moltes situacions de sensellarisme ocult com el couchsurfing forçat. Espais com Montjuïc concentren avui situacions de sensellarisme cronificat que evidencien la manca d’alternatives habitacionals reals. No són excepcions, sinó el resultat d’un sistema que expulsa.
“El sensellarisme es tracta cada cop més com una qüestió de convivència o d’ordre, i menys com una vulneració de drets”
Davant d’això, el govern municipal del PSC ha consolidat un enfocament que tendeix a desplaçar el problema cap a la gestió de l’espai públic materialitzat amb el Pla Endreça, sucumbint a les demandes de les dretes i les ultradretes per un grapat de vots. El sensellarisme es tracta cada cop més com una qüestió de convivència o d’ordre, i menys com una vulneració de drets. Desallotjaments reiterats, recursos d’acollida insuficients, una aposta limitada per ampliar el parc públic d’habitatge i un enfocament higienista dibuixen un model que cronifica l’exclusió en lloc de revertir-la.
“Els primers manifestos de les mobilitzacions històriques per l’alliberament sexual i de gènere no separaven identitat i condicions materials: parlaven d’habitatge, de treball, de serveis públics i de vida digna”
Per a les persones LGTBI, aquesta situació comporta una doble vulnerabilitat. L’estudi assenyala nivells elevats d’estrès psicosocial vinculats a la discriminació i a la inseguretat, així com una major exposició a violències, també dins de recursos que sovint no incorporen una perspectiva LGTBI efectiva. Això evidencia que les polítiques identitàries són necessàries, però insuficients si no van acompanyades de drets materials garantits.
“Les lluites compartides, més enllà de la identitat, són les que obren horitzons realment transformadors”
Aquí és on el moviment LGTBI hem de fer una reflexió de fons. Els primers manifestos de les mobilitzacions històriques per l’alliberament sexual i de gènere no separaven identitat i condicions materials: parlaven d’habitatge, de treball, de serveis públics i de vida digna.
“No hi ha orgull possible sense habitatge. I no hi ha alliberament real sense drets materials garantits”
Aquesta intuïció es fa visible també en relats com el que explica la pel·lícula Pride, quan el moviment LGTBI va construir aliances amb els miners britànics en vaga. Aquella experiència recorda que les lluites compartides, més enllà de la identitat, són les que obren horitzons realment transformadors.
No hi ha orgull possible sense habitatge. I no hi ha alliberament real sense drets materials garantits.
Víctor Pavia Illanes, educador social i assessor en el Grup Municipal de Barcelona en Comú
Les lluites LGTBI seran refugi per a tothom o no seran
