La cultura ha estat, des de fa segles, refugi, espai de resistència i també d’afirmació per a les persones LGBTI+. Allà on els drets eren negats, on la llibertat era perseguida, on les identitats eren marginades, la cultura va obrir escletxes de llum. Per això, aquest any, seguint la proposta del Pride de Barcelona des de la Generalitat, acordat amb la Comissió de Coordinació del Consell Nacional LGBTI+, s’ha escollit el lema “Orgull i cultura” com a fil conductor de les commemoracions del 28 de juny. Perquè és impossible entendre l’un sense l’altra.
“La cultura ha estat, des de fa segles, refugi, espai de resistència i també d’afirmació per a les persones LGBTI+”
Sense orgull no hi ha cultura, perquè la cultura és expressió lliure de qui som, com estimem i com vivim. És memòria viva d’una comunitat que ha desafiat la norma per existir. L’Orgull no es redueix a una data o a una desfilada: és una manera de ser i estar al món. I la cultura ens ho permet expressar: a través de l’art, la música, el teatre, la dansa, la literatura o l’audiovisual. És allà on podem ser sense filtres, on podem imaginar, crear i transformar.
“Sense orgull no hi ha cultura, perquè la cultura és expressió lliure de qui som, com estimem i com vivim”
I sense cultura no hi ha orgull, perquè no podem estimar allò que no coneixem. Necessitem relats, imatges, paraules i sons que ens expliquin i ens reconeguin. Necessitem referents que obrin camí i que trenquin el silenci. La cultura és la que ens ensenya a estimar-nos, a entendre’ns i a no tenir por de ser diferents. Ens dona llenguatge, ens dona comunitat i ens dona memòria col·lectiva.
“L’Orgull no es redueix a una data o a una desfilada: és una manera de ser i estar al món. I la cultura ens ho permet expressar”
Les persones LGBTI+ hem fet cultura en majúscules. Sovint des de la invisibilitat, sovint des de la marginalitat. Però sense nosaltres, la cultura, també la catalana, seria incompleta. Hem escrit, ballat, dirigit, compost, recitat, interpretat i pintat des de la dissidència. Hem fet del marge un lloc central. I ho continuarem fent, perquè és part de la nostra força.
També és imprescindible posar en valor la cultura popular com a expressió viva del poble. Els carrers, les places, les colles i les festes majors han de ser espais inclusius, lliures d’LGBTI-fòbia. Perquè les tradicions evolucionen i han de ser un espai de trobada per a tothom.
“Necessitem relats, imatges, paraules i sons que ens expliquin i ens reconeguin”
De mica en mica, comencem a veure avenços: colles castelleres que visibilitzen la diversitat, entitats de cultura popular que incorporen la perspectiva de gènere i la diversitat afectiva, gegants que estimen fora de la norma i espais de festa que abracen la pluralitat d’identitats i cossos. Aquesta transformació és també Orgull.
Les polítiques públiques han d’acompanyar aquest camí: protegint, fomentant i reconeixent les aportacions LGBTI+ en tots els àmbits culturals. I, sobretot, garantint el dret d’accés a la cultura de totes les persones. Volem una cultura plural, oberta, arrelada i crítica. Una cultura que reflecteixi la realitat diversa del país. Una cultura que doni veu, espai i centralitat a les vides LGBTI+.
“Una cultura que reflecteixi la realitat diversa del país. Una cultura que doni veu, espai i centralitat a les vides LGBTI+”
Aquest any celebrem l’Orgull valorant tot allò que la cultura ens ha permès construir com a comunitat. Recordem els noms que han obert camí i fem lloc als que vindran. Seguim creant, compartint i visibilitzant.
Perquè sense orgull no hi ha cultura i sense cultura no hi ha orgull.
Alberto Lacasta Huelin, director general de Polítiques Públiques LGBTI+ del Departament d’Igualtat i Feminisme
El Govern reivindica la cultura com a espai d’orgull i resistència amb motiu de la diada del 28 de juny
