Les persones LGTBI+ sempre hem existit. Una altra cosa ben diferent és que se’ns tractés com a malalts i se’ns procurés amagar. La nostra història no comença el segle XX, però se’ns ha robat la possibilitat de conèixer-la.
L’Espai Línia, la casa d’Orgull, estrena una exposició sobre el passat, el present i el futur del periodisme LGTBI+. Un primer pas per fer justícia a la memòria queer, que se’ns ha negat. A la mostra es mencionen els diversos casos en els quals la premsa abordava qüestions LGTBI+ durant el segle XX. Els gairebé quaranta anys de dictadura causen un complet silenci periodístic sobre el tema però, a partir de la transició, els activistes van començar a ocupar espais, també a la televisió i la ràdio. Armand de Fluvià, Carla Antonelli, Empar Pineda o Jordi Petit —entrevista principal de la revista d’Orgull d’hivern 2025— van ser alguns dels primers a donar la cara per les nostres històries i els nostres drets.
“La nostra història no comença el segle XX, però se’ns ha robat la possibilitat de conèixer-la”
Amb tot, és sorprenent com fent el repàs del periodisme LGTBI+, gràcies a l’exposició a l’Espai Línia, ens trobem que gairebé no hi ha iniciatives de premsa específicament sobre el col·lectiu. L’any 2024 va néixer Orgull i —tot i que hi havia i hi ha hagut altres revistes LGTBI+— és el primer cop que es crea una publicació des del periodisme, amb una visió divulgativa. Encara que hagin sigut edicions necessàries i benvingudes, en altres casos s’havien fet des de l’activisme o centrades en l’oci queer.
En el meu cas, tinc 26 anys i he crescut i he viscut en un context social molt diferent del d’Antonelli, Petit o De Fluvià. Però jo tampoc sabia on acudir per informar-me sobre la realitat LGTBI+, els meus dubtes o el que sentia. Ens hem educat i hem aprofundit en els nostres temes com hem pogut, des de la comunitat, també gràcies a internet i les xarxes socials. I està bé que hagi sigut així, però potser ja és hora de no haver-nos d’amagar per fer-ho. Les nostres inquietuds, els nostres interessos i les nostres preocupacions haurien de poder ser públiques, i segur que no només interessen les persones del col·lectiu.
Orgull procurarà que sigui així. Ser el lloc segur per a les persones LGTBI+, l’indret on cercar tota mena d’informació i aprofundir-hi, però també l’espai on la societat sap que trobarà material de qualitat per saber més sobre nosaltres.
Mar Sifre Rigol, directora d’Orgull
Jordi Petit: “No puc anar als salesians i passar-los la factura del psiquiatre, però seria la reparació correcta”
