Al parlar de problemàtiques socials o econòmiques, un dels conceptes preferits de polítics i tertulians són les percepcions. Aquest terme paraigua serveix per englobar totes aquelles sensacions, emocions i idees que té el públic general sobre qualsevol fenomen. El més interessant de les percepcions és que poden no apropar-se a la realitat, de fet, poden ser fins i tot oposades. És habitual llegir als mitjans de comunicació quins són els temes que més preocupen la població a les enquestes sobre política, però rarament aquests resultats són confrontats amb dades realistes, marcs legals o explicacions conductuals. D’aquesta manera, a l’hora de parlar de percepcions i de fer-les servir com a argument en una discussió política, un dels problemes més recurrent és la manca de contextualització.
Les percepcions són utilitzades moltes vegades per tal de tirar enrere discursos suposadament massa progressistes. Per exemple, l’avenç dels drets de les dones en matèria sexual i reproductiva s’intenta contraposar a arguments que identifiquen la societat com a massa rígida o conservadora i, en conseqüència, incapaç d’acceptar certs canvis. Al moviment d’alliberament LGBT+, així com al moviment feminista, se l’ha definit més d’un cop com a massa ràpid (com si els drets haguessin d’esperar). Ser estratègic a l’hora de saber com elaborar un discurs o una proposta de canvi no vol dir necessàriament renunciar a lluites, drets o demandes. Es tracta de saber des d’on enunciar-les i cap a quin públic.
“Existeix una acceptació i una norma social a favor dels drets de les persones LGBT+, però aquest fet i percepció conviu amb una resposta reaccionària”
Partint d’aquesta base, i sabent que la reivindicació dels drets de les persones LGBT+ és la columna vertebral d’aquest projecte editorial, és interessant descobrir quines percepcions té la població catalana al respecte. Per tal de fer-ho, en aquest article s’exposen breument els resultats de la primera onada de l’enquesta longitudinal publicada l’abril del 2024 pel Centre d’Estudis d’Opinió. Aquesta enquesta inclou un seguit de preguntes que permeten expressar a la població catalana les seves creences i valors. En l’apartat 7 de l’informe (pàgina 41) es fa referència a la identitat de gènere i sexualitat, allà s’exposen un conjunt de resultats a destacar.
D’una banda, l’enquesta afirma que un 50% de la població valora de manera positiva l’acceptació creixent de les persones trans. De l’altra, un 28% de la població qualifica de manera positiva l’augment de les persones joves que es declaren com a bisexuals, gais o lesbianes. Fixar-se només en els percentatges que identifiquen un clar avenç o percepció positiva per part de la població de la comunitat LGBT+ pot ser perillós i contraproduent. Per tal de contextualitzar aquestes dades, cal també mencionar l’avenç en matèria de polítiques públiques i marcs legals en clau d’alliberament de drets de les persones LGBT+ a Catalunya i, a la vegada, una existència, no necessàriament creixent, però sí real, de delictes d’odi per motius d’identitat de gènere o sexualitat. Aquestes dues realitats coexisteixen i permeten posar ordre als diferents percentatges mencionats. Existeix una acceptació i una norma social a favor dels drets de les persones LGBT+, però aquest fet i percepció conviu amb una resposta reaccionària per part de certs sectors socials.
“No s’ha de dissenyar només l’objectiu o horitzó al qual es vol arribar, sinó també el marc mental del qual es parteix i com aconseguir-lo”
Tractant amb la sensibilitat adequada els resultats prèviament mencionats es pot comprendre que, a l’hora de lluitar per un canvi polític, no s’ha de dissenyar només l’objectiu o horitzó al qual es vol arribar, sinó també el marc mental del qual es parteix i com aconseguir-lo. És precisament aquest punt el que permet entendre i ponderar quin paper juguen les percepcions actuals i futures. Els canvis en normes socials s’aconsegueixen sent molt conscients de la situació de partida i de les palanques necessàries a accionar per fer de la societat un entorn més amable i just.
Olympia Arango, economista del comportament
De protocols a vides tranquil·les, passant per entorns lliures
