Aquest 17 de maig, Catalunya va alçar la veu per denunciar, un any més, la persistència de l’LGBTI-fòbia i reafirmar el compromís col·lectiu amb la llibertat, la diversitat i la igualtat. Es commemoren 35 anys des que l’Organització Mundial de la Salut va retirar l’homosexualitat de la classificació de malalties mentals. Un gest simbòlic i històric que va marcar l’inici del camí cap a la despatologització de les orientacions sexuals. Tot i els avenços, encara ens queda molt per fer.
A molts racons del món, ser o estimar continua sent motiu de persecució legal. Les persones que no encaixen en la norma són criminalitzades, torturades o directament condemnades a mort. Però la violència no només s’expressa amb lleis injustes: es manifesta també en l’exclusió social, en la negació de drets, en el silenci davant l’odi quotidià. I, malauradament, Catalunya no n’és una excepció.
“La violència no només s’expressa amb lleis injustes: es manifesta també en l’exclusió social, en la negació de drets, en el silenci davant l’odi quotidià”
L’any 2024, el país va registrar un augment del 8,2% en les denúncies per LGBTI-fòbia ateses pels Mossos d’Esquadra, arribant a les 305, sense comptar les desenes de casos gestionats per la Xarxa SAI i l’Oficina d’Igualtat de Tracte i No Discriminació. Aquestes xifres no només parlen de violència, sinó també de coratge: el coratge de denunciar, de fer visibles les agressions que sovint han quedat amagades sota el pes de la por i la impunitat. Som conscients que aquestes dades tan sols són la punta de l’iceberg d’una realitat amb molta infradenúncia.
“Cal que ens comprometem a fer de Catalunya un país segur, valent i orgullós de la seva diversitat”
Davant d’aquesta realitat, el Govern de la Generalitat va celebrar, el proppassat 13 de maig, un acte al Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat amb el president i la consellera d’Igualtat i Feminisme, on es va reiterar el compromís del Govern amb una acció pública que sigui no només reactiva, sinó també preventiva, amb compromisos ferms per erradicar l’LGBTI-fòbia a Catalunya. Per això apostem per una xarxa d’atenció integral arreu del territori, que asseguri l’equitat territorial, per polítiques amb mirada interseccional, per impulsar estudis que permetin identificar millor els focus de discriminació i per una clara dimensió internacional de la lluita pels drets LGBTI+.
Però aquesta lluita no recau únicament en les institucions. Cal una resposta ciutadana que no es deixi arrossegar pel soroll de l’odi, ni per l’avenç d’una extrema dreta que intenta legitimar discursos de rebuig i retrocés. Davant d’aquells que empoderen amb els seus discursos a qui odia, hem d’empoderar la ciutadania que estima. Cal posar al centre les vides, les emocions i els drets de les persones que estimen i són amb llibertat i que, massa sovint, han estat invisibilitzades o atacades.
“Defensar els drets de les persones LGBTI+ no és una opció: és un deure democràtic”
Reafirmem, doncs, en aquest Dia Internacional contra l’LGBTI-fòbia, el compromís amb una Catalunya lliure d’odis, que no tanqui els ulls davant la discriminació, que sàpiga cuidar, estimar i protegir. Una Catalunya que no només toleri la diferència, sinó que la respecti i la celebri.
Perquè estimar, o ser, mai no pot ser motiu de discriminació. Cal que ens comprometem activament, cada dia, a fer de Catalunya un país segur, valent i orgullós de la seva diversitat. Defensar els drets de les persones LGBTI+ no és una opció: és un deure democràtic.
Alberto Lacasta Huelin, director general de Polítiques Públiques LGBTI+ del Departament d’Igualtat i Feminisme
Les entitats LGBTI+: un mur de contenció contra la discriminació
