Em creuo amb una treballadora als passadissos de l’Ajuntament. Mentre tenim una petita conversa, deixa anar una pregunta interessant: “Escolta, sí que anat bé l’orgull aquest any, no?” “I això, per què ho dius?”, pregunto. Em comenta que amigues seves que mai hi havien anat han decidit apropar-s’hi aquest any, i que estaven molt contentes d’haver-se animat a ser-hi. I que, com ella, centenars de milers de barcelonins i barcelonines han decidit donar una oportunitat a un dels orgulls més multitudinaris de la història.
L’orgull és una eina més per reivindicar la tan necessària tolerància a la dissidència. El dret a ser diferents, a desenvolupar-nos com vulguem ser. A ser respectats com a ciutadans i a ser compresos dins aquesta diferència.
“Des de Barcelona treballarem perquè el nostre orgull sigui una referència a nivell global”
L’any 1977, 4.000 persones van decidir reivindicar-se per primera vegada com a gais, lesbianes, trans. Van ser fortament reprimits, el que avui conforma el testimoni del que hem avançat. I aquest 2024 era un goig i un privilegi veure algunes d’aquelles pioneres manifestant-se a la reivindicació que recorria la Gran Via de Barcelona.
El nostre orgull també necessita d’aliances amb les persones que no formen part del col·lectiu LGTBI+, perquè aconsegueixen demostrar que aquest crit per la tolerància és majoritari i ens interpel·la a tots i totes. Per això, comentaris com el que encapçala aquest article demostren que anem en la bona direcció: la de dimensionar el Pride per convertir-lo en un esdeveniment de ciutat; una cita anual on el col·lectiu pren protagonisme, però on sobretot ho fa el missatge de la llibertat. Una fita que ens empodera i que hem de preservar.
“Cal enviar el missatge que les nostres lluites són lluites de totes. Que la veritable llibertat és la de ser”
Des de Barcelona treballarem perquè el nostre orgull sigui una referència a nivell global. Perquè seguim sent avantguarda de les conquestes socials a tots els nivells possibles. Perquè cada vegada més, les persones que no són del col·lectiu se sentin convidades i interpel·lades a la reivindicació festiva.
Ara més que mai, cal enviar el missatge que les nostres lluites són lluites de totes. Que la veritable llibertat és la de ser. I que sortirem cada mes de juny i de juliol a cridar-ho ben fort. Perquè el que hem guanyat s’ha de defensar dia rere dia, orgull rere orgull, i a Barcelona ho farem.
Javi Rodríguez, Comissionat de Polítiques d’Infància, Adolescència, Joventut i LGTBI de l’Ajuntament de Barcelona
Ser dels marges a la perifèria
