Un dels objectius principals que vam plantejar quan pensàvem Orgull era no deixar enrere cap de les sigles del col·lectiu. Sabíem que la comunitat LGTBI+ és diversa i que, si volíem esdevenir un referent, calia arribar a tot arreu, o com a mínim intentar-ho. Sempre vam entendre Orgull com un projecte a llarg termini i, malgrat saber que no podíem abastar-ho tot de seguida, teníem clar que era un propòsit imprescindible.
En els escassos vuit mesos que fa que existim hem fet reportatges en profunditat sobre la intersexualitat, l’asexualitat o el no binarisme. Hem parlat en entrevistes, notícies o articles d’opinió de la persecució a les lesbianes durant el franquisme, de com viuen la masculinitat els homes del col·lectiu o de la representació LGTBI+ als mitjans, entre d’altres. De manera específica hem tractat la transfòbia, la bifòbia, la lesbofòbia o l’afòbia, a més de denunciar l’LGTBI-fòbia en general.
En l’àmbit internacional hem apropat la realitat de països com ara Itàlia o Argentina, però també Polònia, Guinea Equatorial, Bòsnia i Hercegovina, Iraq, Regne Unit, Qatar o Letònia. És important conèixer què passa al nostre voltant per saber quina és la situació que viu la comunitat LGTBI+ en el seu conjunt.
“Orgull està encantada de ser un pont, un lloc de trobada i un espai segur per a tota la diversitat del col·lectiu LGTBI+”
El juny —només quatre mesos més tard que el projecte s’encetés— celebràvem la consolidació d’una comunitat de 7.600 lectors a la pàgina web d’Orgull. Una fita històrica de la qual, si se’ns permet la redundància, estem particularment orgullosos.
El primer cop que vaig escriure en aquestes pàgines vaig dir que sabíem que no seria un repte fàcil dur a terme Orgull, però que ja no ens conformàvem amb els marges. Ho mantinc, és clar, i sento que ens n’estem sortint. Cal posar sobre la taula la realitat LGTBI+, les nostres preocupacions i les nostres inquietuds, així com els nostres èxits, el nostre oci i la nostra cultura.
Orgull està al servei de tot plegat. Per una banda, del periodisme, sens dubte i com no pot ser d’una altra manera. Per l’altra, de les persones LGTBI+, especialment d’aquelles que en algun moment van sentir que les seves vides i tot allò que els agradava o els amoïnava no interessava a ningú.
Tal com menciona Josep Maria Mesquida, president de la Fundació Enllaç, en aquesta mateixa revista: “Som comunitat perquè construïm relacions de suport mutu”, i Orgull està encantada de ser un pont, un lloc de trobada i un espai segur per a tota la diversitat del col·lectiu LGTBI+.
Mar Sifre Rigol, directora d’Orgull
Consuelo García del Cid: “El franquisme i el Patronato van fer un genocidi contra les lesbianes”
