Aquest novembre, les nostres veus ressonaran amb força per exigir un canvi radical; perquè aquests dies no només celebrem la resistència davant la violència masclista, sinó que també reivindicarem el dret a l’habitatge i la justícia social com a eines indispensables per garantir una vida digna per a totes.
La lluita pel dret a l’habitatge té una llarga història de resistència popular a Barcelona. Un dels episodis més coneguts i inspiradors és la vaga de lloguers del 1931, quan les dones van liderar amb valentia una mobilització que aturava desnonaments per tota la ciutat. Una acció organitzada que va acabar en una vaga de més de 90.000 famílies que varen deixar de pagar els lloguers per a reclamar una baixada de preus.
“Les dones van liderar amb valentia una mobilització que aturava desnonaments per tota la ciutat, la vaga de lloguers del 1931″
Les opressions sempre s’han entrellaçat. Quan la violència masclista i la vulneració del dret a l’habitatge s’alien, colpegen especialment aquelles persones que ja es troben en situacions de vulnerabilitat. Les dones que no poden sortir de relacions abusives per por de perdre casa seva, les persones LGTBI+ que es veuen expulsades de casa per la discriminació o les precàries víctimes de l’especulació immobiliària comparteixen una mateixa lluita: la de garantir que la seva existència no sigui constantment atacada per les estructures del patriarcat i el capitalisme. Quan exigim habitatge digne, no només defensem un sostre, sinó un espai de seguretat, autonomia i llibertat.
“Les dones que no poden sortir de relacions abusives per por de perdre casa seva o les persones LGTBI+ que es veuen expulsades de casa per la discriminació comparteixen una mateixa lluita”
En aquest context, cada acció col·lectiva, cada reunió de barri, cada debat, s’ha de veure com una oportunitat per construir una ciutat més justa per a totes. Les mobilitzacions que s’estan preparant a Barcelona no són només per aquesta setmana, sinó que han de continuar com un espai de trobada per exigir responsabilitats i canvis estructurals que posin fi a les violències. El canvi no vindrà per si sol. El canvi el construïm nosaltres, dia a dia, des de les lluites compartides, amb un front comú que trenqui amb els privilegis d’un sistema patriarcal i capitalista.
Aquest novembre, fem sentir les nostres veus a cada espai de debat, a cada manifestació, a cada acció a la ciutat. Els vincles i connexions que creem són la força que ens donarà poder. Perquè només des de la unió podrem construir una ciutat on totes les persones, sense importar el gènere, l’orientació sexual, l’origen o la situació econòmica, puguem viure sense por, amb seguretat, dignitat i autonomia.
Ens veiem el 23N i el 25N als carrers, reivindicant drets, construint aliances i defensant la dignitat de totes les persones. La lluita continua, i la nostra força és imparable quan estem juntes.
Laura Cañadas, responsable de Feminismes i LGTBI i portaveu de Barcelona en Comú
Antídot feminista contra l’onada reaccionària
