Els maltractaments a les persones grans són una forma de violència i qualsevol acte o omissió que comporti un dany psíquic, físic, sexual o econòmic ho és. També ho són les situacions en les quals no es respecten les seves decisions o quan no es permet que aquestes persones exerceixin qualsevol dret fonamental. El 90% d’aquests abusos es donen en entorns relacionals propers, però també poden donar-se en contextos institucionals, com habitatges compartits, residències, hospitals psiquiàtrics, instal·lacions de vida assistida o altres serveis.
A més, sembla que les persones grans que pertanyen a grups socials desfavorits tenen major risc de patir violència que la resta de persones grans a causa d’aspectes que tenen a veure amb l’aïllament social, la invisibilitat, la precarietat econòmica, la dependència o malaltia, però també amb l’LGTBI-fòbia.
“En el cas dels adults grans LGTBI+, el fet d’haver experimentat rebuig i incomprensió en altres moments vitals dificulta que es demani ajuda”
En el cas dels adults grans LGTBI+, el fet d’haver experimentat rebuig i incomprensió en altres moments de les seves trajectòries de vida dificulta que es demani ajuda, augmentant d’aquesta forma el risc de patir episodis i períodes. Per tant, la intersecció entre l’edat, la pertinença al col·lectiu incrementa la possibilitat de patir situacions prolongades d’abús
Cal considerar que un home gai gran, i doncs fràgil, agredit per una persona més jove en una situació d’intercanvi sexual és una persona víctima de violència edatista. També ho és la dona lesbiana de qui abusa econòmicament una dona més jove o la persona trans gran que viu de forma precària perquè no té xarxa social que li proporcioni certa seguretat emocional.
“Fa pocs mesos la Fundació Enllaç va signar un conveni amb l’Observatori contra l’LGTBI-fòbia que té per objectiu abordar les violències que pateixen les persones grans LGTBI+, entre elles l’edatisme”
No sabem quantes persones grans LGTBI+ han patit violència edatista aquest any o l’any passat i no tenim massa clar perquè no ho sabem, encara que una de les possibles raons és que fins fa poc en les enquestes no es preguntava a les persones sobre la seva orientació sexual, i menys encara sobre la identitat de gènere. Sospitem que les mateixes dinàmiques que invisibilitzen les persones grans són causants d’aquest desconeixement i això significa que tenim molta feina i són precisament les situacions que demanen molta feina les que mereixen ser abordades teixint aliances. Per aquest motiu fa pocs mesos la Fundació Enllaç va signar un conveni amb l’Observatori contra l’LGTBI-fòbia que té per objectiu, justament, començar a abordar les violències que pateixen les persones grans LGTBI+, entre elles l’edatisme.
Som un bon equip i aprofitarem sinergies per estudiar i visibilitzar l’edatisme que pateixen les persones LGTBI+ de més de 65 anys. L’Observatori aporta la seva expertesa en l’abordatge de les violències, en aquest cas LGTBI-fòbiques, i la Fundació Enllaç el seu coneixement respecte de la situació de les persones grans del col·lectiu i també sobre les dinàmiques de l’edatisme. En aquest camí, volem implicar altres organitzacions LGTBI+ que treballen amb persones grans del col·lectiu, així com aquelles que han incorporat la perspectiva de curs de vida.
Adela Boixadós, professora de treball social de la UB, experta en maltractaments a persones grans i patrona d’Enllaç
5 reivindicacions de la gent gran LGTBI+ per l’Orgull
